El mòbil ha esdevingut una extensió del cos de molts nens i adolescents. Però l'ús excessiu de pantalles i xarxes socials genera ansietat, manca de son, baix rendiment escolar i aïllament social. En aquest article analitzem les conseqüències de l'addicció digital a la infància i l'adolescència, els senyals per detectar-la a temps i què poden fer famílies, centres educatius i plataformes per afrontar-la de manera efectiva.
Què entenem per “addicció digital”?
Les noves tecnologies s'han integrat de manera definitiva a la vida quotidiana de nens, nenes i adolescents. El mòbil, la tauleta o la consola són eines habituals de lleure, de comunicació i, en molts casos, també d'aprenentatge. Parlem d'addicció digital quan l'ús de dispositius i plataformes interfereix de manera significativa en la vida diària (son, estudi, relacions socials, salut física i mental) i hi ha pèrdua de control, abstinència o necessitat d'incrementar el temps d'ús per obtenir el mateix alleujament.
Nota: des del 2019, l'OMS reconeix el trastorn per ús de videojocs (“gaming disorder”), cosa que evidencia la magnitud del fenomen.
Impacte a la salut mental
L´ús continuat de xarxes socials i videojocs pot generar una forta dependència psicològica. “Likes”, notificacions i èxits activen circuits cerebrals associats al plaer i al reforç immediat, creant hàbits difícils de controlar. Entre les conseqüències més freqüents:
Problemes de concentració. La sobreexposició a microestímuls disminueix la capacitat datenció sostinguda i la memòria de treball.
Ansietat i símptomes depressius. L'ús intensiu de xarxes (p. ex., comparacions a Instagram o TikTok) afavoreix la comparació social negativa.
Baixa autoestima. L'exposició a models irreals d'èxit i de bellesa pot generar inseguretat i sensació de fracàs.
Alteracions del son. La connexió fins a altes hores de la nit redueix el descans i empitjora el rendiment escolar.
Conseqüències educatives i socials
A l'escola, el professorat detecta cada cop més dificultats d'atenció, menor tolerància a l'esforç i descens en la comprensió lectora. La multitasca digital —saltar entre vídeos, xats i jocs— impedeix un aprenentatge profund.
En allò social, la hiperconnexió pot conviure amb l'aïllament: menys trobades presencials i empobriment d'habilitats com ara la comunicació cara a cara, l'empatia o la gestió de conflictes. Se sumen riscos específics:
Grooming i sextorsió. La manipulació per part dels adults en entorns digitals exigeix prevenció i denúncia.
Ciberassetjament. Impacta a l'autoestima i augmenta el malestar emocional.
Exposició a continguts inadequats. Violència, pornografia o discursos d'odi.
Factors que afavoreixen l'addicció
Disseny persuasiu de plataformes. Algorismes que maximitzen el temps de permanència.
Manca de límits familiars. Ús de pantalles com “infanteria” o absència de normes clares.
Pressió del grup. No estar en certes xarxes o jocs es pot viure com a exclusió.
Accés primerenc sense acompanyament. Primer mòbil a edats cada cop més baixes sense maduresa ni pautes.
Senyals d'alerta a casa ia l'escola
La prioritat ha de ser una resposta global i integrada que combini salut mental, educació i Irritabilitat o enuig intens en limitar-ne l'ús.
Mentir sobre el temps connectat o amagar dispositius.
Abandonament d'activitats que abans gaudia.
Descens en notes, retards en tasques o somnolència diürna.
Connectar-se de matinada o necessitar cada cop més temps per “sentir-se bé”.
Què poden fer les famílies: un “Pla Digital Familiar”
Normes clares i visibles. Zones i horaris sense pantalles (taula i dormitoris) i límit d'edat per a xarxes/jocs per PEGI.
Model adult coherent. Els menors imiten: evita el mòbil en menjars i abans de dormir.
Rutina d'higiene del son. Desconnexió 60–90 minuts abans de ficar-se al llit; mode nit i notificacions en silenci.
Alternatives atractives. Esport, art, lectura, joc lliure i socialització presencial.
Acompanyament actiu. Parlar de riscos, consensuar privadesa i revisar junts la configuració de seguretat.
Eines de control parental i “screen time” com a suport (no substitueixen l'educació).
Seguiment i ajuda professional si hi ha deteriorament funcional (ansietat, insomni, fracàs escolar, aïllament).
Checklist ràpida per a la llar
☐ Normes i horaris escrits
☐ Dormitoris lliures de pantalles
☐ Desconnexió prèvia al son
☐ Activitats offline programades
☐ Revisió de privadesa i control parental
☐ Converses periòdiques sobre ús responsable
Respostes educatives i marc normatiu
Molts centres han posat en marxa programes de competència digital, ciberseguretat i benestar, amb tallers d'autocontrol, pensament crític i convivència. També s'impulsen patis actius, esport i activitats artístiques per equilibrar el lleure digital.
A Espanya, s'han anunciat i debatut iniciatives legislatives orientades a protegir els menors a l'entorn digital (verificació d'edat, límits a continguts perjudicials i campanyes d'educació digital). En paral·lel, comunitats educatives promouen polítiques de mòbil responsable i currículums que integren lús segur de la tecnologia.
Reptes de futur
El desafiament no és demonitzar la tecnologia, sinó equilibrar-ne l'ús i desenvolupar habilitats digitals crítiques:
- Major coresponsabilitat de plataformes a dissenys menys addictius i més transparents.
- Formació contínua per a famílies i docents.
- Investigació multidisciplinar sobre efectes a llarg termini i pràctiques eficaces de prevenció.
Conclusió
La addicció a pantalles i xarxes és una problemàtica emergent amb impacte real a la salut mental, el rendiment escolar i les relacions socials. Tot i que s'avança en l'àmbit educatiu i legal, queda recorregut per consolidar hàbits saludables, entorns segurs i espais de desconnexió que facilitin créixer, aprendre i conviure al món real.
Preguntes freqüents (FAQ)
Quant de temps de pantalla és adequat?
Depèn de ledat i del tipus dús. Prioritza qualitat sobre quantitat, evita pantalles abans de dormir i compensa amb activitat física i social.
El control parental és suficient?
És una ajuda, no una solució. La clau és leducació, lacompanyament i les normes familiars.
Quan cercar ajuda professional?
Si hi ha deteriorament clar (insomni, ansietat, baixada de notes, aïllament, conflictes intensos a casa) o si les normes no funcionen.
És pitjor el mòbil que la consola?
Més que el dispositiu, importa el tipus de contingut, el temps dexposició i la supervisió.
Prohibir xarxes socials funciona?
Les prohibicions totals acostumen a ser poc sostenibles. Millor introducció gradual, supervisada i amb normes clares.
T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!
