TikTok, sexualitat i adolescència: una educació pendent   

Una adolescent de 14 anys grava un vídeo a TikTok ballant amb una cançó viral. Ho fa imitant la seva influencer favorita, que acumula milions de seguidors. No sembla res greu. Tot i això, en només 24 hores, el vídeo supera les 10.000 visualitzacions i els comentaris comencen a multiplicar-se: alguns afalaguen, altres sexualitzen, uns quants insulten. Ella somriu davant del mòbil, però per dins sent una cosa que no sap anomenar: vergonya, pressió, por de perdre rellevància si esborra el vídeo. 

Aquesta escena, repetida en milers de pantalles cada dia, resumeix una part del problema.

Les xarxes socials han esdevingut el nou escenari on els adolescents aprenen —o desaprenen— sobre cos, desig, consentiment i afectivitat. TikTok, Instagram o Snapchat ara són els grans espais de socialització i construcció d'identitat, molt abans que l'escola o la família.  

La nova escola de la sexualitat  

Les generacions anteriors descobrien la sexualitat en silenci, entre confidències o lectures amagades. Avui els adolescents l'aprenen en línia, a cop d'algorisme. El que abans era tabú ara s'exposa amb naturalitat, però també amb desinformació. Les plataformes digitals barregen missatges d'apoderament amb continguts hipersexualitzats, bromes masclistes, reptes virals i consells de coaches sense formació. 

Un estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut (2024) indica que el 75% dels adolescents espanyols declara haver après sobre sexualitat principalment a internet. Només un de cada quatre esmenta l'escola o la família com a font d'informació principal. En paral·lel, el accés al porno en línia es produeix a edats cada cop més primerenques —a partir dels 11 anys, segons dades de Save the Children—, i això modela les expectatives sobre les relacions, el cos i el plaer de manera preocupant. 

A TikTok, per exemple, els vídeos sobre “relacions ideals” o “com enamorar algú” superen els mil milions de visualitzacions. Darrere de molts hi ha missatges aparentment innocents però profundament distorsionadors: l'amor s'associa a la possessió, la bellesa a la perfecció física i l'autoestima a la validació externa. 

El silenci del grup és tan nociu com l'acció de l'assetjador. 
La por de convertir-se en la propera víctima, la indiferència o la falsa creença que “són coses de nens” fan que l'assetjament es normalitzi. Però darrere de cada nen o adolescent assetjat hi ha una cadena d'adults i companys que van mirar cap a una altra banda. 

Els professionals de leducació i la intervenció social saben que trencar el silenci és el primer acte educatiu. Anomenar l'assetjament, parlar-ho, assenyalar-ho amb respecte i sense judici és el punt de partida per transformar-ho. Tot i això, en molts centres continua costant reconèixer-ho, sobretot quan no hi ha violència física o quan la víctima no encaixa en el perfil esperat. .

Quan l'algorisme educa 

L'algorisme de les xarxes no educa: entreté i enganxa. No ofereix diversitat sinó repetició. Si un adolescent interactua amb vídeos sobre bellesa o fitness, rebrà més del mateix tipus, i aviat la visió del cos es reduirà a estàndards impossibles. Si busqueu sobre amor o parella, acabarà veient missatges de relacions “tòxiques disfressades de passió”. 

El resultat és una generació que creix hiperinformada però emocionalment desorientada. Els adolescents manegen un vocabulari ampli —“consentiment”, “gaslighting”, “toxicitat”—, però moltes vegades sense eines reals per aplicar-lo a la seva vida. Saben identificar el que està malament, però no sempre aconsegueixen actuar diferent, perquè l'entorn digital premia el que és superficial i castiga el que és vulnerable. 

Les xarxes socials poden ser, sens dubte, una oportunitat educativa, però només si els adults hi entren amb intenció formativa i mirada crítica. No n'hi ha prou amb prohibir o vigilar: cal acompanyar. Acompanyar per interpretar, contextualitzar i ensenyar a distingir entre allò que entreté i allò que educa. 

Educar des de la proximitat, no des de la por  

Les converses sobre sexualitat continuen generant incomoditat a les famílies ia molts centres educatius. Sovint es posposen o s'aborden només des del risc: embarassos no desitjats, infeccions o conductes inadequades. Però parlar de sexualitat és parlar d?afecte, d?identitat, de cos i de respecte. I això no s'ensenya amb advertiments, sinó amb diàleg i confiança. 

Els professionals que treballen amb adolescents ho saben: els joves no necessiten discursos moralitzants, sinó adults capaços d'escoltar sense escandalitzar-se, que entenguin els seus codis i sàpiguen llegir què s'amaga després d'una publicació o una foto provocadora. De vegades, un vídeo pujat a TikTok no és una simple cerca de likes, sinó una manera d'explorar la pròpia imatge, d'afirmar-se o de demanar validació. 

El repte és construir una educació sexual integral que inclogui l'univers digital, que parli del desig sense culpa i dels límits sense por. No es tracta només de prevenir riscos, sinó de fomentar relacions sanes, lliures i responsables, també als espais virtuals on els adolescents viuen gran part de la seva vida.

De la pantalla a la vida real  

L'educació afectivosexual no pot quedar fora de la conversa educativa contemporània. Els centres escolars, els serveis socials i els programes d‟intervenció amb menors han d‟assumir que l‟aprenentatge emocional i relacional passa avui, inevitablement, per les pantalles. Ignorar aquest fet és deixar que l'algorisme sigui qui eduqui. 

Com a professionals, ens hem d'atrevir a entrar en aquest terreny amb empatia i coneixement, oferint alternatives reals d'expressió, espais segurs on parlar sense judici, i referents adults que demostrin que es pot viure la sexualitat amb llibertat, respecte i autocura. 

Perquè, en el fons, no es tracta de desconnectar els adolescents de les xarxes, sinó de reconnectar-los amb ells mateixos: amb el cos, les emocions i la capacitat de decidir qui volen ser més enllà d'un like o d'un filtre.

T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la infància i l'adolescència? Informa't sobre el Postgrau en Intervenció amb Menors i treballa en allò que realment t'agrada!

Feu un comentari