Factors de risc i protecció en menors en situació dexclusió

Els menors en risc d'exclusió social enfronten nombrosos desafiaments que n'afecten el desenvolupament. En aquest article, explorem els principals factors de risc i protecció, i com els professionals poden intervenir per millorar les oportunitats daquests joves.

Quin creus que és el factor de risc més difícil d'abordar a la intervenció amb menors?

La infància i l'adolescència són etapes decisives en el desenvolupament d'una persona. Tot i això, no tots els menors tenen les mateixes oportunitats per créixer en un entorn segur i protector. Els menors en situació d'exclusió social s'enfronten a múltiples factors de risc que en dificulten el desenvolupament ple i que poden generar efectes negatius a llarg termini. Aquests riscos no només impacten en el benestar immediat, sinó que poden comprometre les seves oportunitats futures quant a educació, ocupació, relacions interpersonals i salut. Afortunadament, hi ha també factors de protecció que poden contrarestar aquests efectes i oferir als menors en risc les eines necessàries per superar-los.

Factors de risc en menors en situació dexclusió

Els factors de risc fan referència a aquelles condicions o circumstàncies que incrementen la probabilitat que un menor experimenti dificultats emocionals, educatives o socials. En el cas de menors en situació d'exclusió, aquests factors s'agreugen a causa de la manca de recursos i el suport familiar, escolar o comunitari.

1. Entorn familiar inestable: el context familiar juga un paper crucial en el desenvolupament dels menors. Famílies amb situacions de violència domèstica, abús de substàncies, negligència o abandó emocional creen un entorn perjudicial per als nens. Els menors que creixen en aquests contextos tendeixen a desenvolupar problemes de conducta, baix rendiment acadèmic i dificultats per establir relacions sanes amb els altres.
2. Pobresa i manca de recursos: la pobresa és un dels factors de risc més predominants en l'exclusió social. Els menors que viuen en famílies amb recursos econòmics escassos solen enfrontar-se a barreres per accedir a serveis essencials com l'educació, la salut i una alimentació adequada. Aquesta situació no només en limita el desenvolupament físic i mental, sinó que també n'afecta l'autoestima i les perspectives de futur.
3. Dificultats a l'àmbit escolar: l'escola hauria de ser un entorn protector, però per a molts menors en situació d'exclusió representa una font de frustració i marginació. La manca de suport acadèmic, la presència de bullying o l'exclusió per part de companys poden agreujar la situació d'aquests menors, provocant un abandó d'hora dels estudis o un rendiment acadèmic baix, cosa que perpetua el cicle d'exclusió.
4. Problemes emocionals i de salut mental: els menors en situació d'exclusió sovint pateixen problemes emocionals i de salut mental derivats de la manca d'estabilitat al seu entorn. L'exposició perllongada a l'estrès, la incertesa i el maltractament pot portar al desenvolupament de trastorns d'ansietat, depressió o problemes de conducta. A més, la manca d'accés a serveis de salut mental adequats empitjora aquesta situació.
5. Entorns socials desfavorable: l'entorn social on creixen els menors en situació d'exclusió sovint està marcat per la violència, la delinqüència o la manca d'oportunitats. Les comunitats marginades tendeixen a ser escenaris de majors índexs de delinqüència juvenil, colles o consum de drogues, cosa que exposa els menors a riscos addicionals que poden comprometre el seu benestar i futur.

Factors de protecció

Tot i els múltiples factors de risc a què s'enfronten, hi ha factors de protecció que poden ajudar aquests menors a desenvolupar resiliència ia superar les dificultats que presenten els seus contextos. Aquests factors són essencials per minimitzar els efectes negatius dels riscos i oferir-los una oportunitat per trencar el cicle d'exclusió.

1. Suport familiar i comunitari: un entorn familiar que, malgrat les dificultats econòmiques, sigui capaç d'oferir suport emocional, estructura i afecte, actua com a factor de protecció crucial. Així mateix, la presència de xarxes de suport comunitàries, com a centres educatius, programes socials o activitats extracurriculars, pot proporcionar als menors un sentit de pertinença i estabilitat.
2. Accés a l'educació: l'educació és una eina fonamental per protegir els menors en situació d'exclusió. Programes educatius que s'adaptin a les necessitats d'aquests menors, que ofereixin tutories personalitzades i que fomentin la inclusió poden marcar una diferència significativa en el desenvolupament. L'escola es pot convertir en un lloc segur on els menors desenvolupin habilitats acadèmiques, emocionals i socials essencials per al seu futur.
3. Programes d¿intervenció social: els programes dintervenció dirigits a menors en situació dexclusió poden actuar com un pont cap a la inclusió. Aquestes iniciatives solen oferir suport psicològic, tallers d'habilitats socials i professionals, així com activitats recreatives que els permeten enfortir la seva autoestima, adquirir noves competències i desenvolupar enllaços positius amb altres menors i adults. Els programes dintervenció també solen treballar amb les famílies, promovent el desenvolupament dhabilitats parentals que beneficiïn lentorn dels menors.
4. Models de rol positius: comptar amb la presència de models de rol positius, ja siguin familiars, docents o membres de la comunitat, pot influir de manera positiva en el desenvolupament dels menors en risc. Aquests models de rol proporcionen exemples de resiliència, disciplina i superació, oferint als menors una visió més optimista del futur.
5. Desenvolupament d'habilitats socials i emocionals: la intervenció en menors en situació d'exclusió s'ha de centrar en el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals. Programes que fomentin la intel·ligència emocional, l'empatia i la resolució de conflictes permeten als menors manejar millor les emocions i enfrontar els desafiaments de la vida diària. Aquestes competències no només milloren el seu benestar personal, sinó que també faciliten la seva inclusió a la comunitat i la seva capacitat per establir relacions saludables.

Els menors en situació dexclusió social enfronten un conjunt complex de factors de risc que impacten negativament en el seu desenvolupament. No obstant això, la presència de factors de protecció, com el suport familiar, accés a l'educació i participació en programes d'intervenció, pot marcar una gran diferència en les seves vides. La intervenció primerenca i la creació de xarxes de suport són claus per oferir a aquests menors l'oportunitat de construir un futur més prometedor, on puguin superar els obstacles del seu entorn i assolir el seu màxim potencial. T'agradaria treballar per una infantesa millor? Matricula't al Postgrau d'Intervenció amb Menors d'EIM!