La Disciplina Positiva es caracteritza per ser una eina transformadora a la feina amb menors. Tal com ho van demostrar Diana Jiménez i Mariana Capurro a RTVE, aquest enfocament no només és factible, sinó també molt eficaç per fomentar el desenvolupament integral dels nens. En el context d'un postgrau en intervenció amb menors, la Disciplina Positiva s'ha de considerar no només com una metodologia addicional, sinó com un paradigma capaç de generar un impacte significatiu a la vida dels menors amb qui treballem.
Adoptar i aplicar la disciplina positiva no només millora la qualitat de la intervenció, sinó que també contribueix a crear una societat més empàtica, respectuosa i col·laborativa.
La disciplina positiva és “la fermesa amable”. «L'amabilitat és la manera com jo et dic les coses i la fermesa són els límits», així ho defineix Diana Jiménez, psicòloga i educadora a Disciplina Positiva en el segon episodi del vídeo podcast 'Et crio molt'.
Educar amb límits i sense por és la proposta principal de la disciplina positiva
“La permissivitat també és negligència”, afirma la psicòloga Marina Capurro. “Ells necessiten uns límits ben marcats i a dins es van movent, però nosaltres hem de marcar aquest camí. Per no caure en la permissivitat, hem de tenir ben clar els nostres principis i les nostres prioritats”.
L'alternativa a donar ordres és fer preguntes fins que el menor entengui el perquè de la norma
La disciplina positiva es presenta com un enfocament essencial en la intervenció amb menors i es destaca per la seva capacitat per fomentar el desenvolupament integral dels nens. Diana Jiménez i Mariana Capurro han demostrat a RTVE que aquesta metodologia no només és viable, sinó que també resulta altament eficaç. En integrar-la a programes de postgrau, sha de considerar com un paradigma clau, no només com una tècnica addicional. En conclusió, la Disciplina Positiva té el potencial de transformar significativament la vida dels menors amb què treballem, marcant una diferència real i positiva.
