(Blanca Barredo Gutiérrez)
A. Definició de gènere
El gènere, tal com defineix l'Organització Mundial de la Salut, és un conjunt d'idees i de pràctiques socials que defineixen allò que es considera apropiat per a homes i dones en una societat determinada. Aquests conceptes no estan arrelats a la biologia, sinó que són construccions socials que s'aprenen i es reforcen al llarg de la vida, especialment a través de la família i leducació. La socialització de gènere implica la transmissió de rols i estereotips que dicten com s'han de comportar els individus segons el sexe biològic. Aquests rols sovint es manifesten en aspectes quotidians com ara la vestimenta, els jocs i les tasques domèstiques, i poden perpetuar desigualtats de poder entre els gèneres.
B. Importància de la perspectiva de gènere en la mediació
La perspectiva de gènere reconeix aquestes desigualtats i cerca comprendre com les diferències biològiques entre els sexes es tradueixen en desigualtats socials. El sistema patriarcal, en particular, ha estat identificat com a factor que contribueix a l'opressió de gènere, transformant les diferències sexuals en jerarquies de poder. La noció de gènere com un concepte relacional és crucial per entendre aquestes dinàmiques, ja que posa en relleu les relacions de poder i opressió que hi ha entre els gèneres.
II. Desigualtats de gènere i rols socials
A. Interacció entre biologia i construccions socials
Les desigualtats de gènere es manifesten en els rols socials que s'esperen d'homes i dones i sovint s'expressen a través d'estereotips de gènere. Aquests estereotips poden assignar característiques com ara la submissió i la passivitat a les dones, i el domini i l'agressió als homes. Aquestes expectatives poden limitar la llibertat individual i perpetuar la discriminació. La comprensió i el qüestionament d'aquestes construccions de gènere són passos essencials cap a una societat més igualitària i justa, on les persones es puguin expressar lliurement sense estar constretes per normes de gènere restrictives.
B. Estereotips de gènere i desigualtat de poder
La masculinitat i la feminitat, com a construccions socioculturals, han estat tradicionalment definides per una sèrie de característiques i rols específics que s'esperaven dels homes i les dones. Aquestes expectatives han estat profundament arrelades a la majoria de les societats i han influït en la percepció del que significa ser home o dona. La masculinitat hegemònica, per exemple, ha promogut una imatge de l'home com a forta, dominant i emocionalment reserveuo, mentre que la feminitat ha estat associada amb la passivitat, l'emotivitat i la dependència. Tot i això, aquestes nocions han estat desafiades i estan en constant evolució.
III. Transformació dels rols de gènere
- Evolució de la masculinitat i feminitat
Amb el pas del temps i els canvis a les dinàmiques socials, com la creixent igualtat de gènere, la lluita pels drets de les dones i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere, els rols tradicionals han començat a transformar-se. La incorporació de la dona al mercat laboral i el qüestionament dels rols de gènere han contribuït a una visió més fluida i menys binària de la masculinitat i la feminitat. Això ha permès que les persones adoptin una gamma més àmplia de comportaments i expressions de gènere sense estar limitades per les expectatives tradicionals.
- Influència del moviment feminista
La transformació dels rols de gènere també ha estat influenciada pel moviment feminista, que ha treballat incansablement per desmantellar les estructures patriarcals i promoure la igualtat. Aquest moviment ha qüestionat les normes de gènere i ha advocat per una societat on les persones puguin expressar-se lliurement, independentment del seu gènere. Com a resultat, estem presenciant una era en què la identitat de gènere i lexpressió de gènere sentenen com a aspectes més complexos i multifacètics de lexperiència humana.
- Diversitat de gènere i expressió de gènere
La difuminació dels rols de sexe és un reflex de una societat que avança cap a una acceptació més gran de la diversitat i la individualitat. Ja no s'espera que tots els homes o totes les dones compleixin un conjunt estàtic de característiques o comportaments. En canvi, es reconeix que cada persona és única i que la identitat de gènere pot ser un espectre en comptes d'una categoria binària. Aquesta evolució cultural permet que les persones visquin de manera més autèntica i satisfactòria, alliberant-se de les restriccions dels rols de gènere prescrits.
En darrer terme, la transformació dels rols de gènere és un testimoni del canvi social i de la capacitat de les societats per adaptar-se i créixer. A mesura que continuem qüestionant i redefinint el que significa ser home o dona, podem esperar veure un futur en què la igualtat de gènere sigui la norma i en què les persones siguin valorades per les seves qualitats individuals i no per la seva conformitat amb rols de gènere antiquats. La societat es beneficia daquesta obertura i flexibilitat, ja que permet que tots els individus contribueixin plenament al seu potencial, sense les barreres dels estereotips de gènere.
IV. El paper dels micromasclismes i l'herència cultural en la construcció de rols de gènere
A. Definició i manifestacions dels micromasclismes
Els micromasclismes, terme encunyat per Luis Bonino el 1998, refereixen a pràctiques quotidianes subtils que perpetuen la desigualtat de gènere, sovint passant desapercebudes a causa de la seva naturalesa menys evident en comparació del masclisme més explícit. Aquestes pràctiques poden incloure des de comentaris despectius disfressats d'humor fins a expectatives de comportament basades en estereotips de gènere. La identificació i el qüestionament dels micromasclismes són passos crucials cap a la igualtat de gènere, ja que permeten visibilitzar i desafiar les normes socials que subjuguen les dones en situacions quotidianes.
B. l'herència cultural de l'amor romàntic
L'herència cultural de l'amor romàntic a Espanya, com es descriu a les investigacions de Carlos Yela el 2000, ha contribuït a la construcció d'un ideal de parella i matrimoni que emfatitza la passió i la fidelitat com a pilars fonamentals. Tot i això, aquest ideal pot tenir implicacions en l'autonomia i la participació de les dones a l'esfera pública, en reforçar una identitat centrada en l'àmbit domèstic i la cura familiar. Tot i que els rols de gènere han evolucionat amb el temps, la influència daquestes normes culturals persisteix, afectant lorganització familiar i les expectatives de comportament dins de les relacions de parella.
- Impacte a l'organització familiar contemporània
L´organització familiar contemporània continua sent un reflex de la interacció entre aquests factors culturals i les dinàmiques de poder de gènere. A mesura que les dones continuen guanyant terreny a la vida pública i professional, els rols de gènere dins de la família també estan en transició. Aquest canvi ofereix una oportunitat per redefinir les relacions de parella i familiars de manera més equitativa, reconeixent i valorant les contribucions de tots els membres, independentment del gènere. La consciència i el rebuig dels micromasclismes, juntament amb una reflexió crítica sobre l'herència cultural de l'amor romàntic, són fonamentals per avançar cap a una societat més justa i inclusiva.
La bretxa salarial de gènere és una manifestació de la desigualtat de gènere a nivell laboral. Aquesta escletxa es refereix a la diferència en la remuneració mitjana entre homes i dones, que sovint es deu a la divisió sexual del treball. Tradicionalment, s'ha esperat que les dones realitzin tasques domèstiques o de cura, que generalment no són remunerades si es duen a terme a la llar. D'altra banda, les tasques assignades als homes solen estar relacionades amb l'àmbit productiu, el qual està vinculat amb l'economia, la política i la vida social i, per tant, són activitats remunerades.
Pel que fa a la perspectiva laboral, l'educació ha estat un factor determinant per accedir a oportunitats d'ocupació. Tot i que en el passat es podia argumentar que les dones ocupaven feines pitjor remunerades a causa d'un nivell educatiu més baix, avui dia, la situació ha canviat. Les dones han assolit i, en molts casos, superat els homes en termes de nivell educatiu. No obstant això, les dones sovint trien professions o carreres que estan menys valorades econòmicament, cosa que contribueix a la persistència de la bretxa salarial.
A més, hi ha aspectes de la desigualtat que no són immediatament evidents. Aquests inclouen els prejudicis, i les dinàmiques laborals que exclouen les dones, així com, la possibilitat de maternitat, que poden limitar les oportunitats de les dones a la feina. Aquests factors contribueixen a petites accions o actituds que, encara que poden semblar insignificants individualment, col·lectivament perpetuen la desigualtat de gènere.
V. La perspectiva de gènere en la mediació
A. L'equitat de gènere a la mediació
La perspectiva de gènere en els processos de mediació és fonamental per garantir l'equitat i la justícia en la resolució de conflictes. En considerar com les diferències de gènere afecten les interaccions i percepcions, la persona mediadora pot abordar millor les dinàmiques de poder i els prejudicis que sovint són presents a les disputes. Aquesta perspectiva ajuda a identificar i desafiar les normes i els estereotips de gènere que poden influir en el comportament i les expectatives de les parts involucrades. En fer-ho, es promou un entorn més inclusiu i reconeix la diversitat d'experiències i necessitats.
La mediació amb perspectiva de gènere no només s'enfoca a la igualtat entre dones i homes, sinó que també considera les complexitats de la identitat de gènere i l'orientació sexual. Això és crucial en una societat que està evolucionant constantment en la comprensió de la identitat de gènere. En integrar aquesta perspectiva, la persona mediadora pot facilitar converses que respectin i validin les experiències individuals, alhora que treballen cap a solucions que reflecteixin la justícia i la igualtat de gènere.
B. Abordar les desigualtats de poder i els rols de gènere en la mediació
La perspectiva de gènere en la mediació pot revelar com les estructures socials i les desigualtats de poder afecten les relacions personals i professionals. Això permet als mediadors abordar no només els problemes superficials, sinó també les causes subjacents dels conflictes. En reconèixer aquestes influències, es poden desenvolupar estratègies de mediació més efectives que tinguin en compte la totalitat de les circumstàncies duna persona i no només la situació immediata.
C. Promoure l'equitat de gènere a la mediació
La perspectiva de gènere en la mediació és un enfocament que cerca reconèixer i abordar les desigualtats de gènere que poden influir en els conflictes i en la seva resolució. En incorporar aquesta perspectiva, els mediadors i les mediadores poden identificar i desafiar les normes i creences de gènere que sovint estan arrelades a la societat i que poden perpetuar la discriminació i la injustícia. Això implica un compromís amb la igualtat de gènere i amb la creació d'espais de diàleg que respectin i valorin les experiències i necessitats de totes les persones, independentment del gènere.
La mediació amb perspectiva de gènere també reconeix que les experiències de dones i homes poden diferir significativament a causa de les estructures de poder desiguals. Per tant, aquest enfocament no sols cerca resoldre el conflicte present, sinó també contribuir a un canvi social més ampli que promogui l'equitat de gènere. En fer-ho, es pot millorar l'accés a la justícia per a aquells que poden estar en situacions de vulnerabilitat i es poden abordar les arrels més profundes dels conflictes. D'altra banda, la perspectiva de gènere en la mediació pot ajudar a detectar i abordar situacions de violència de gènere que altrament podrien passar desapercebudes. Això és crucial, ja que la violència de gènere sovint s'amaga i normalitza a causa de les mateixes creences i estereotips que la perspectiva de gènere busca qüestionar.
VI. Els principis de neutralitat i imparcialitat en la mediació
- La neutralitat i imparcialitat un pilar de la mediació
Els principis de neutralitat i imparcialitat són fonamentals en el procés de mediació, ja que garanteixen un tracte just i equitatiu per a totes les parts involucrades. La neutralitat fa referència a l'absència de prejudicis o preferències per part de la persona mediadora, mentre que la imparcialitat implica una distància equidistant respecte als interessos de les parts. Aquests principis són essencials per mantenir la confiança en el procés de mediació i assegurar que les solucions sorgeixin de les mateixes parts i no d'influències externes.
La neutralitat a la mediació és un tema complex i multifacètic. Tradicionalment, s'ha considerat la neutralitat com un pilar de la mediació, on el mediador ha d'actuar sense permetre que els seus propis valors i prejudicis influeixin en el procés. No obstant, com assenyala Merino, aquesta concepció clàssica de la neutralitat és pràcticament inabastable, ja que tots els éssers humans tenen els seus propis sistemes de creences i prejudicis que inevitablement afecten les seves interaccions. En lloc d'aspirar a una neutralitat absoluta, que podria afavorir inadvertidament els valors de la cultura dominant, algunes persones mediadores advoquen per un enfocament més conscient de la pròpia cultura i ideologia. Això implica un reconeixement de com aquests factors personals poden influir en el procés de mediació i un esforç per minimitzar-ne l'impacte.
La neutralitat en la mediació no és un concepte estàtic, sinó un que ha de ser constantment reavaluat i ajustat en funció de les realitats de cada situació. La mediació efectiva requereix una comprensió profunda de la imparcialitat i neutralitat, així com l'habilitat per navegar i equilibrar les complexitats inherents a les relacions humanes i els conflictes socials.
B. La comediació , una estratègia per abordar l'asimetria de poder
La comediació és una altra tècnica efectiva, especialment quan es conforma per mediadors i mediadores de gèneres diferents, cosa que pot ajudar a equilibrar les dinàmiques de poder i assegurar que les parts se sentin representades. Aquesta diversitat a la mediació reflecteix una gamma més àmplia de perspectives i promou un ambient d'igualtat i respecte.
VII. La mediació efectiva i els desequilibris de poder en les relacions familiars
- L'equitat de poder aspecte crucial
L'equitat de poder a la mediació familiar és un aspecte crucial per garantir un procés just i equitatiu. La neutralitat i imparcialitat del mediador, com assenyala Daniel J. Bustelo, és fonamental per evitar que les dinàmiques de poder preexistents influeixin en el resultat de la mediació. La consciència del mediador sobre les pròpies creences i les de les parts involucrades permet identificar i abordar qualsevol desequilibri de poder. Això és especialment rellevant quan es consideren els rols de gènere, que poden afectar la percepció i el comportament dels participants a la mediació.
Els rols de gènere tradicionals sovint assignen diferents expectatives i responsabilitats a homes i dones, el que pot portar a una distribució desigual del poder dins de les relacions familiars. En situacions de conflicte, aquestes diferències poden exacerbar-se, fent que una part se senti menys apoderada per expressar les seves necessitats i desitjos. Per tant, és essencial que el mediador reconegui i abordi aquestes dinàmiques per promoure un ambient on totes les veus siguin escoltades i valorades per igual. Cal destacar com afirma Daniel J. Bustelo la importància de l'escolta en mediació.
A més, la mediació familiar ha de ser un espai segur on es puguin discutir obertament temes difícils sense por de represàlies o judici. Els comportaments abusius, que poden ser més visibles a l'àmbit privat, han de ser identificats i manejats amb cura per protegir les parts vulnerables i assegurar que la mediació no perpetuï ni reforci aquestes dinàmiques. Per tant, l'equitat de poder és un pilar de la mediació familiar efectiva. Requereix una persona mediadora conscient i capacitada que pugui navegar per les complexitats de les relacions humanes i els rols de gènere. En fer-ho, la mediació pot proporcionar una resolució de conflictes que no només sigui justa, sinó que també empoderi les parts.
- Els diners com a mitjà per exercir el poder
Els diners han estat un instrument de poder des de temps immemorials, actuant com un mitjà per exercir influència i control en diverses esferes socials i polítiques. La cita de Bustelo (1995) reflecteix la perspectiva que el control dels diners, i per tant del poder, ha estat històricament dominat pels homes, cosa que ha contribuït a una desigualtat de gènere en termes d'accés i administració de recursos econòmics. Aquesta dinàmica de poder no afecta només l'equitat de gènere, sinó que també s'estén a l'estructura socioeconòmica més àmplia, on els diners poden influir en decisions polítiques, modelar opinions públiques. La relació entre diners i poder és complexa i multifacètica, abastant aspectes econòmics, psicològics i socials que defineixen la interacció humana i l'organització de les nostres societats. A l'era moderna, la discussió sobre la influència dels diners en la política i la societat continua sent de vital importància, ja que les decisions sobre la seva distribució i administració tenen implicacions profundes en la democràcia i el desenvolupament econòmic.
- Les responsabilitats a la llar
L'evolució del rol de l'home com a proveïdor cap a una distribució més equitativa de les responsabilitats domèstiques reflecteix un canvi significatiu en la dinàmica familiar contemporània. Aquest canvi està impulsat per un reconeixement creixent de la importància de la igualtat de gènere i la co-participació a totes les esferes de la vida, incloent-hi l'àmbit laboral i la llar.
La inclusió de formació en gènere als programes educatius de mediació i altres camps relacionats és un pas crucial per fomentar una comprensió més profunda d'aquestes dinàmiques i promoure pràctiques més inclusives. A mesura que la societat avança cap a la igualtat, el concepte tradicional de proveïdor es transforma, obrint camí a models familiars més flexibles i democràtics que celebren i donen suport a la diversitat de rols i contribucions de cada individu. La comediació emergeix com una eina valuosa en aquest procés, oferint un espai on tots dos gèneres poden sentir-se compresos i les seves perspectives valorades.
- Les emocions i les dinàmiques de poder en les relacions familiars
La mediació, com a procés de resolució de conflictes, s'enfronta a la complexitat de les dinàmiques de poder i les emocions que sorgeixen a les disputes, especialment en aquelles que involucren relacions familiars i de parella. La sensibilitat i la capacitat de manejar emocions són crucials en aquest context, ja que poden influir significativament en lequilibri de poder entre les parts. La perspectiva de Bustelo destaca la importància de reconèixer i gestionar les emocions relacionades amb la pèrdua o la separació dels fills, un aspecte que pot ser particularment desafiant per als pares que no han estat tan involucrats a la criança.
La mediació és un art que requereix no només coneixement tècnic, sinó també una profunda empatia i habilitats interpersonals. Les persones mediadores actuen com a facilitadores imparcials, ajudant les parts a comunicar-se de manera efectiva ia trobar un terreny comú. La clau de l'èxit en la mediació rau en la capacitat del mediador per entendre les emocions i les perspectives de cada part, i per guiar la conversa cap a solucions que respectin els interessos i les necessitats de tots. En abordar les emocions difícils i les dinàmiques de poder amb sensibilitat i respecte.
- Influència de l'organització familiar i el biaix generacional
La mediació familiar és un procés complex on els rols de gènere i les estructures familiars tradicionals poden influir significativament. Els mediadors, en ser conscients d'aquestes dinàmiques, poden treballar per minimitzar-ne l'impacte i promoure l'equitat. La comprensió de com el biaix generacional pot afectar les expectatives dels participants és crucial per abordar les preocupacions de manera efectiva i amb sensibilitat. En reconèixer i adaptar-se a l'evolució de les normes socials i les expectatives de gènere, els mediadors poden facilitar un diàleg més obert i just, assegurant que totes les veus siguin escoltades i valorades per igual. Aquest enfocament adaptatiu no només reflecteix els canvis a la societat, sinó que també promou la resolució de conflictes d‟una manera que respecta la diversitat d‟experiències i perspectives.
VIII. Abordar l'asimetria en mediació
A. Reconeixement i gestió de les dinàmiques de poder
A l'àmbit de la mediació, l'asimetria de poder pot ser un desafiament significatiu que requereix una atenció meticulosa per part del mediador. És fonamental que el professional en mediació tingui una comprensió profunda de les dinàmiques de poder i estigui equipat amb un conjunt d'habilitats i tècniques per manejar-les adequadament. Això inclou la capacitat de detectar i abordar qualsevol forma d'intimidació o de dominació, assegurant que totes les parts tinguin l'oportunitat d'expressar-se lliurement i siguin escoltades amb la mateixa consideració. La imparcialitat i la neutralitat són pedres angulars en aquest procés, permetent que el mediador faciliti un entorn segur i equitatiu on es pugui assolir una resolució justa i mútuament beneficiosa. Al final, l'objectiu és que totes les parts se sentin apoderades per negociar de manera efectiva, mantenint l'equitat i el respecte mutu en tot moment.
B. La formació en temes de gènere, cultura i dinàmiques socials
La formació i les habilitats d'un mediador són crucials per manejar amb eficàcia les dinàmiques de poder en la gestió dels conflictes. La detecció de senyals subtils de dominació i la comprensió dels codis simbòlics són essencials per mantenir un procés just i equitatiu. La formació en temes de gènere, cultura i dinàmiques socials ajuda els i les professionals de la mediació a identificar i abordar les asimetries, especialment en situacions de disparitat de gènere, dependència econòmica o jerarquies familiars. A més, la creació d'un ambient segur i respectuós, on es promogui la comunicació oberta i es respectin les pauses necessàries, és fonamental perquè totes les parts se sentin escoltades i valorades. Aquest enfocament integral no només protegeix els interessos dels involucrats, sinó que també enforteix la integritat del procés de mediació.
IX. Conclusions
La mediació amb perspectiva de gènere és una eina valuosa per a la promoció de l'equitat i la justícia social. En incorporar aquesta perspectiva, els mediadors poden abordar les dinàmiques de poder desiguals i oferir un procés més inclusiu i representatiu. La comediació, amb equips de persones mediadores de diferents gèneres, pot millorar la qualitat del procés en proporcionar una varietat de perspectives i fomentar un entorn de més equitat.
La neutralitat i imparcialitat són fonamentals per mantenir la integritat de la mediació, assegurant que el procés es dugui amb professionalisme i sense influències personals. Aquests principis són essencials per crear un espai segur on totes les parts se sentin escoltades i respectades, cosa que és crucial per resoldre conflictes de manera efectiva i justa.
X. Bibliografia
Bustelo, DJ (1995). La Mediació Familiar Interdisciplinària. Madrid: Assaig
Merino, C. (2013). La mediació familiar en situacions asimètriques: processos de gestió de conflictes amb episodis de violència, drogodependències, malaltia mental i desequilibri de poder. Madrid: Editorial Reus.
Si vols formar-te en mediació, tria matricular-te a la escola número 1 al sector de la mediació.
