Abans d'endinsar-nos en la relació complexa que hi ha entre la interferència parental i el maltractament infantil, cal conceptualitzar tots dos termes per arribar a comprendre'n l'abast i el impacte devastador que té als menors que són víctimes d'aquesta situació.
D'una banda, quan parlem de interferència parental ens referim a les conductes d'un progenitor que obstaculitzen o interfereixen negativament en la relació del menor amb l'altre progenitor. No es manifesta d'una única manera, sinó que es pot manifestar de diferents maneres, entre les quals hi ha, dificultar el contacte i la relació del fill amb l'altre progenitor, denigrar l'altre progenitor o fins i tot manipular la percepció que tenen els fills sobre la figura de l'altre progenitor.
Els menors es veuen immersos en una conflictivitat parental que els poden generar ansietat, estats depressius i un profund desequilibri emocional que els marcarà de per vida, veient-se afectat tant el seu desenvolupament emocional com psicològic.
D'altra banda, el maltractament infantil és important destacar que inclou un ampli espectre de conductes que poden anar des de l'abús físic, emocional, fins a la negligència, l'abús sexual i l'abandó. Cada forma de maltractament impactarà de manera concreta i única en els menors, deixant greus seqüeles emocionals a llarg termini en ells.
Quan parlem d'interferència parental ens centrem en el tipus de maltractament emocional, entenent aquest com aquell en què es dóna un ús de paraules, gestos o actituds que causen un dany a l'autoestima, la integritat i el desenvolupament emocional dels menors. S'hi inclouen la humiliació, la manipulació, la intimidació, el rebuig del fill comú si no pensa i sent com el progenitor que exerceix aquest abús emocional, mostrant absoluta indiferència per les necessitats emocionals del menor i abocant-hi responsabilitats que no li corresponen.
- Quines conseqüències emocionals té la Interferència Parental en els menors
Les conseqüències emocionals que té la Interferència Parental en els menors són devastadores i es manifesten de diverses maneres al llarg de la seva vida. Els nens que han estat víctimes de maltractament poden experimentar problemes d'autoestima, sota autoconcepte, dificultats en les relacions interpersonals, trastorns d'ansietat, pensaments rígids, depressió, trastorn d'estrès posttraumàtic, problemes d'identitat, sentiment de desarrelament, afecció insegura en les relacions adultes, etc., en definitiva, seqüeles que no els permeten tenir un desenvolupament integral adequat.
A l'extrem oposat a les dinàmiques de cooperació i comunicació entre progenitors que fomenten l'establiment de relacions adequades i gratificants amb el menor (coparentalitat), se situen aquelles altres que busquen precisament tot el contrari i la principal manifestació de la qual és la denigració d'un progenitor per part de l'altre generant al nen greus i profunds danys a llarg termini (Hayden, 1984).
Quan es dóna la interferència parental, es crea un entorn de conflicte continu, que es cronifica, donant lloc a una gran confusió que afecta profundament l'estabilitat emocional del menor. S'inculca en els menors una intensa hostilitat cap al progenitor rebutjat, deixant-se portar per por al rebuig per la imatge distorsionada que el progenitor abusador i obstaculitzador hi exerceix. Els nens que són víctimes d'aquests progenitors que exerceixen aquest abús sobre ells poden experimentar un sentiment profund d'abandonament, confusió, por i desconfiança envers les figures parentals, aprenent maneres d'afrontament i habilitats per a la vida que no seran funcionals ni adaptatives per a el seu futur personal i social ni per a un desenvolupament normalitzat de la seva personalitat.
Aquesta problemàtica dificulta la capacitat dels pares per protegir els seus fills i fomentar un ambient segur i afectiu, cosa que pot agreujar les situacions de risc a què estan exposats aquests menors, víctimes de la interferència parental. Com en qualsevol abús, aquest a més se sosté per altres persones que també cauen en les manipulacions i distorsions cognitives dels progenitors abusadors, cosa que perpetua aquesta xacra i situa els menors en una situació d'autèntica desprotecció.
És per això fonamental conscienciar sobre la importància que té protegir i garantir el benestar psicoemocional dels menors, reconeixent la gravetat i les conseqüències que té aquesta problemàtica i promovent entorns segurs, sans i sòlids per al desenvolupament integral.
Des de la Coordinació de Parentalitat no només prevenim i detectem aquestes situacions de risc, sinó que intervenim en casos en què hi hagi menors que estiguin sent víctimes de la interferència parental per poder garantir realment la seva protecció, garantint-los un futur més segur i saludable en què se'ls respecti com a persones independents a les necessitats dels progenitors que són capaços d'exercir tant sí com no aquest abús i maltractament emocional sobre ells.
Referències bibliogràfiques
Hayden, B. (1984). Des del seu interès interest: El psychologist és un expert expert i un advocat. In Müller, Backman i Capman (Eds.), Psychology and law. (pp.12-23). New York: Wiley and sons.
Si vols formar-te en mediació, tria matricular-te a la escola número 1 al sector de la mediació.
