“No hi ha certa pau sense l'harmonia de les diferències; no existeix eliminació sinó convivència després del conflicte” Javier Alés.
La pau en mediació
Són moltes les professions que treballen en post de la pau i entre elles la meva, la mediació professional. Per això cada vegada que intervinguem, intentem posar pau davant un conflicte que ens relaten a cada sessió. Per això podem dir sense por a equivocar-nos que la pau és un gran valor que per a l'ésser humà ha de consistir en la capacitat de viure en calma, amb una relació sana de convivència social i benestar. El que més ens interessa és veure la pau des de la millor manera de manejar els conflictes que ens sorgeixen a la nostra vida, perquè no podem esperar que els altres generin la pau, sinó que hem de ser nosaltres/es, els/es que vivim en situació de conflictes, els/les que hem de començar a generar-la i cercar-la. Aquesta és la missió del mediador/a: tornar-los a les parts la seva capacitat per generar-la.
Si busquem el terme pau, sempre es refereix a l'absència de guerra; tot allò centrat en els conflictes violents entre Estats i Països. És a dir, conflictes armats (també hi fa referència l'Objectiu 16 de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides: REDUIR TOTES LES FORMES DE VIOLÈNCIA i Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible) i per això en l'àmbit del Dret Internacional, quan parlem de pau, ens referim a la cerca d'un tractat o conveni entre les parts “per posar fi a la guerra”.
Per a nosaltres, mediadors/es, aquest conveni o pacte, és l'anomenat “acord final”. Però la nostra recerca de la pau comença en les mateixes persones enfrontades; només des d'una pau interior es pot buscar un acord interparts. Per això cercar la pau, encara que sigui imperfecta, perquè no evita el conflicte, produeix serenitat i respecte, valors molt cotitzats davant del conflicte.
L'”acord o pacte” que la pròpia paraula dóna el seu significat des del llatí “pax, pacis”, requereix serenitat, calma, solidaritat, tolerància i respecte a l'opinió dels altres, encara que no les comparteixis i, sobretot, acceptar les diferències.
Estudis i investigacions realitzades per alguns autors ens mostren la pau com el bé més estimat, desitjat i buscat per l'ésser humà, ja que representa el benestar personal i del grup o societat.
Però, quin és el veritable valor de buscar la pau?
Quan ens referim al fet que mitjançant la mediació també busquem la pau entre les parts, ho fem des de la convicció que l'ésser humà i per tant els nostres clients, tenen plena capacitat per assolir una sensació de tranquil·litat i acceptació del que ha passat, que li permet prendre decisions de futur, per permetre lharmonia de les diferències amb laltra persona. Això només s'aconsegueix si aprenen a bregar amb els sentiments negatius o conflictes i s'aconsegueix una presa de decisions per acabar amb els seus efectes, de manera lliure.
Analitzant el concepte de pau segons diferents autors
Diversos autors i personalitats socials i polítiques van donar idees sobre el concepte de pau. Algunes de les més representatives són:
- Kant – filòsof alemany. “La pau no és un estat natural en què els homes viuen units. L'estat natural és més aviat el de la guerra, un en què, si bé les hostilitats no s'han declarat, hi ha un risc constant que esclatin. No aconsegueix evitar l'inici de les hostilitats per assegurar la pau. Per això, la pau és una cosa que ha de ser implantada”.
- Buda – savi en els ensenyaments del qual es va fundar el budisme. “Més que mil paraules inútils, val una sola que atorgui pau”
- Johan Galtung – sociòleg noruec. "La pau positiva" és la generació d'una relació harmoniosa i ella s'aconsegueix quan dues o més entitats en conflicte emprenen projectes junts i els beneficis que genera aquest projecte són repartits equitativament. No iguals matemàticament, però és important que no hi hagi desigualtats flagrants entre les parts”.
- Gandhi – advocat i polític indi. “No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí”.
- Jimi Hendrix – Cantant. "Quan el poder de l´amor sobrepassi l´amor al poder, el món coneixerà la pau".
- Martin Luther King – activista nord-americà. “Pau no és només una meta distant que busquem, sinó un mitjà pel qual arribem a aquesta meta”.
- Nelson Mandela – advocat i polític sud-africà. “La pau no és simplement la manca de conflicte; la pau és la creació d'un entorn on tots podem prosperar”.
- Dominique Pire – Sacerdot, premi nobel de la pau. “Hi ha una temptació extremadament subtil i perillosa de confondre la pau amb la simple absència de guerra, com estar temptats de confondre la salut amb l'absència de malaltia, o la llibertat amb no estar pres. La terminologia és de vegades enganyosa. Per exemple, l'expressió “coexistència pacífica” vol dir absència de guerra i no veritable pau”
- Mare Teresa de Calcuta – monja índia. “La pau i la guerra comencen a casa. Si de veritat volem que hi hagi pau al món comencem per estimar-nos els uns als altres al si de les nostres pròpies famílies”.
- Eleanor Roosevelt – escriptora i activista nord-americà. “No n'hi ha prou de parlar de pau. Un hi ha de creure i treballar per aconseguir-la”.
Deu autors, deu idees i totes elles amb pensaments que utilitzem els mediadors/es:
La paraula; la relació; el camí; el respecte; el mitjà a seguir; l'entorn; la coexistència pacífica; canviar el jo pel nosaltres; creure que és possible…la mediació, estimat/da amic/ga lector/a.
Aconseguir aquest equilibri i el respecte, del que ja vaig parlar en un altre post recent, ens porta a la “pau social” que busquem amb la nostra feina com a mediador/a, que permetin la convivència de les imperfeccions, perquè les relacions entre les persones no sempre són fàcils. La realitat està feta de llums i ombres, tranquil·litat i conflicte, acords i desacords, entesa i incomprensió. I mai no hem d'oblidar el que a mi m'agrada anomenar “la pau imperfecta”, com aquella que ens porta a arribar a un acord al qual estem obligats a entendre'ns, encara que no li agradi totalment a cap de les parts.
