{"id":46968,"date":"2026-08-28T13:41:44","date_gmt":"2026-08-28T11:41:44","guid":{"rendered":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/?p=46968"},"modified":"2026-08-28T13:42:08","modified_gmt":"2026-08-28T11:42:08","slug":"mediacion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/ser-mediador\/mediacion\/","title":{"rendered":"Del \u00abmeu jutjat\u00bb al \u00abnostre tribunal\u00bb: la mediaci\u00f3 com a eina de transformaci\u00f3 organitzativa\u00a0"},"content":{"rendered":"

Mediaci\u00f3 intraorganitzacional, gesti\u00f3 del canvi i cultura d'equip als Tribunals d'Inst\u00e0ncia\u00a0<\/em><\/h2>\n\n\n\n

La implantaci\u00f3 dels Tribunals d'Inst\u00e0ncia representa una de les transformacions organitzatives m\u00e9s rellevants de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia les darreres d\u00e8cades. No estem davant d'un simple canvi de denominaci\u00f3 ni davant d'una operaci\u00f3 limitada a redistribuir seus, agendes o llocs de treball. La reforma introdueix una manera diferent d'entendre l'organitzaci\u00f3 judicial: s'abandona progressivament el funcionament basat en unitats relativament aut\u00f2nomes i s'avan\u00e7a cap a una estructura integrada, transversal i funcionalment interdependent. <\/p>\n\n\n\n

Aquest tr\u00e0nsit obliga a mirar la Just\u00edcia no nom\u00e9s com un conjunt d\u00f2rgans amb compet\u00e8ncies definides, sin\u00f3 com un aut\u00e8ntic ecosistema de relacions professionals. Jutges, magistrats, lletrats de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia, cossos generals, serveis comuns, seccions especialitzades, professionals externs i ciutadania interactuen ara dins un marc de coordinaci\u00f3 molt m\u00e9s intens. Com m\u00e9s gran \u00e9s la interdepend\u00e8ncia, m\u00e9s gran \u00e9s tamb\u00e9 la necessitat d'ordenar els canals de relaci\u00f3, clarificar funcions, prevenir disfuncions i gestionar els conflictes interns abans que es converteixin en problemes estructurals. <\/p>\n\n\n\n

En aquest context, la mediaci\u00f3 intraorganitzacional apareix com una eina especialment \u00fatil per acompanyar el canvi. No pret\u00e9n substituir compet\u00e8ncies jurisdiccionals, governatives o processals, ni crear espais informals sense garanties. La seva funci\u00f3 \u00e9s t\u00e8cnica i organitzativa: escoltar, ordenar, facilitar, clarificar i ajudar a construir solucions operatives en aquells conflictes que neixen dins de la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 judicial.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

1. El Tribunal d'Inst\u00e0ncia canvia l'estructura i tamb\u00e9 les relacions<\/strong> <\/h3>\n\n\n\n

El model tradicional de jutjat unipersonal va afavorir durant anys una cultura de funcionament aut\u00f2noma. Cada \u00f2rgan desenvolupava els criteris d'organitzaci\u00f3 propis, els models de tramitaci\u00f3, els usos d'agenda i la manera de distribuir el treball quotidi\u00e0. Aquesta autonomia va generar en molts casos un elevat comprom\u00eds individual i un coneixement especialitzat molt valu\u00f3s. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 va produir desigualtats organitzatives, duplicitats, depend\u00e8ncia excessiva de persones concretes i una notable dificultat per obtenir una visi\u00f3 real del conjunt. <\/p>\n\n\n\n

El Tribunal dInst\u00e0ncia introdueix una l\u00f2gica diferent. L'exist\u00e8ncia de serveis comuns, seccions especialitzades, llocs directius, prefectures, unitats coordinades i criteris homogenis exigeix passar de la cultura del \u00abmeu jutjat\u00bb a la cultura del \u00abnostre tribunal\u00bb. Aquest canvi afecta la distribuci\u00f3 de c\u00e0rregues, l'\u00fas de models, la fixaci\u00f3 d'agenda, la coordinaci\u00f3 d'assenyalaments, la relaci\u00f3 entre seccions i la manera de mesurar resultats. <\/p>\n\n\n\n

La reforma, per tant, no es pot implantar \u00fanicament mitjan\u00e7ant normes. Tamb\u00e9 necessita una estrat\u00e8gia de transici\u00f3 organitzativa. Les persones han de comprendre qu\u00e8 canvia, per qu\u00e8 canvia, quines s\u00f3n les seves noves responsabilitats i quins canals hi ha per plantejar dificultats. Quan aquesta explicaci\u00f3 no es produeix, la reforma es pot viure com una p\u00e8rdua d'autonomia o com una imposici\u00f3 externa, encara que la seva finalitat sigui millorar l'efic\u00e0cia del servei p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n

2. Tota organitzaci\u00f3 t\u00e9 una dimensi\u00f3 visible i una altra d'invisible<\/strong> <\/h4>\n\n\n\n

Tota organitzaci\u00f3 compta amb una estructura formal i amb una estructura informal. L'organitzaci\u00f3 formal est\u00e0 integrada per organigrames, normes, llocs, compet\u00e8ncies, relacions jer\u00e0rquiques, procediments i canals oficials. \u00c9s la part visible i racional del sistema: defineix qui dirigeix, qui executa, com circula la informaci\u00f3 i de quina manera s'adopten les decisions. <\/p>\n\n\n\n

Al costat hi ha una organitzaci\u00f3 informal composta per h\u00e0bits, afinitats, resist\u00e8ncies, lideratges no escrits, expectatives i cultures professionals consolidades. Aquesta dimensi\u00f3 no desapareix perqu\u00e8 s'aprovi una norma nova o una nova relaci\u00f3 de llocs de treball. Al contrari, conviu amb l'estructura formal i la pot refor\u00e7ar o erosionar. <\/p>\n\n\n\n

A l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia aquesta realitat \u00e9s especialment intensa. Durant anys, moltes maneres de treballar s'han articulat al voltant d'un jutjat concret, una taula determinada, un titular, un lletrat de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia o un equip estable. Quan el nou model altera aquests vincles, no sols canvia un organigrama: tamb\u00e9 modifica identitats professionals, espais d'autonomia i modes de relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, una reforma pot estar perfectament dissenyada des del punt de vista normatiu i, tanmateix, trobar dificultats en la seva aplicaci\u00f3. La gesti\u00f3 del canvi ha d'atendre simult\u00e0niament l'estructura visible i l'estructura invisible. Si se'n modifica la primera per\u00f2 s'ignora la segona, apareixen resist\u00e8ncies, desconfian\u00e7a i p\u00e8rdua d'implicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

3. El conflicte intern tamb\u00e9 parla de lorganitzaci\u00f3<\/strong> <\/h5>\n\n\n\n

El conflicte organitzatiu no s'ha d'interpretar sempre com una anomalia o com una oposici\u00f3 al canvi. Amb freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s un senyal de transici\u00f3. Podeu revelar una funci\u00f3 mal definida, una c\u00e0rrega descompensada, un circuit de comunicaci\u00f3 deficient o una percepci\u00f3 de p\u00e8rdua de reconeixement professional. <\/p>\n\n\n\n

Una discrep\u00e0ncia sobre el repartiment es pot transformar en enfrontament personal. Un dubte sobre l'agenda es pot acabar vivint com una imposici\u00f3. Una manca dinformaci\u00f3 pot generar resist\u00e8ncia. Una instrucci\u00f3 correctament dictada pot ser insuficient si els que l'han d'aplicar no comprenen la finalitat o no han pogut exposar les dificultats pr\u00e0ctiques que planteja. <\/p>\n\n\n\n

Quan no hi ha canals preventius, q\u00fcestions inicialment organitzatives acaben despla\u00e7ant-se cap a vies reactives: queixes, recursos, comunicacions formals, bloquejos o deteriorament del clima laboral. Aquests instruments poden ser necessaris per resoldre determinades q\u00fcestions, per\u00f2 no sempre reparen l'arrel del conflicte. Una resoluci\u00f3 pot tancar un expedient per\u00f2 no recompondre la confian\u00e7a. Una ordre pot imposar una conducta per\u00f2 no generar adhesi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 intraorganitzacional interv\u00e9 abans del punt de ruptura. No pregunta \u00fanicament qui t\u00e9 ra\u00f3, sin\u00f3 qu\u00e8 falla en el sistema, quines necessitats hi ha i quins ajustaments poden millorar el funcionament col\u00b7lectiu. <\/p>\n\n\n\n

4. Del \u00abmeu jutjat\u00bb al \u00abel nostre tribunal\u00bb<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

El canvi cultural \u00e9s probablement la part m\u00e9s complexa de la reforma. Treballar en un Tribunal d'Inst\u00e0ncia exigeix assumir que les decisions d'una secci\u00f3 o servei com\u00fa afecten el conjunt. La coordinaci\u00f3 deixa de ser una q\u00fcesti\u00f3 access\u00f2ria i esdev\u00e9 una condici\u00f3 de funcionament. <\/p>\n\n\n\n

Aquest tr\u00e0nsit afecta especialment la distribuci\u00f3 de c\u00e0rregues i la planificaci\u00f3. L'autonomia hist\u00f2rica de cada \u00f2rgan ha de conviure amb criteris homogenis, amb agendes coordinades i amb una visi\u00f3 compartida dels objectius. L'homogene\u00eftzaci\u00f3, per\u00f2, no es pot confondre amb uniformitat acr\u00edtica. Ha de cercar coher\u00e8ncia institucional, seguretat jur\u00eddica i previsibilitat per a ciutadania i operadors jur\u00eddics, preservant alhora el coneixement especialitzat dels equips. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 canvia la manera d'entendre la jerarquia. En una organitzaci\u00f3 complexa, dirigir no consisteix \u00fanicament a ordenar. Tamb\u00e9 implica escoltar, explicar, coordinar i crear condicions perqu\u00e8 l\u201fequip comprengui la finalitat del canvi. L'autoritat no s'afebleix quan incorpora aquestes funcions; s'exerceix de manera m\u00e9s intel\u00b7ligent i efica\u00e7. <\/p>\n\n\n\n

La unitat dactuaci\u00f3 ha de construir-se amb regles clares, canals estables i responsabilitats ben delimitades. No pot descansar nom\u00e9s a la voluntat individual ni en relacions informals. Precisament, aqu\u00ed la mediaci\u00f3 i la facilitaci\u00f3 poden ajudar a traduir la reforma normativa en pr\u00e0ctiques compartides. <\/p>\n\n\n\n

5. Conflictes organitzatius propis dels tribunals d'inst\u00e0ncia<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

Els conflictes interns que apareixen als Tribunals d'Inst\u00e0ncia presenten caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. No es produeixen en una empresa privada, sin\u00f3 en una instituci\u00f3 vinculada a la tutela judicial efectiva, la independ\u00e8ncia judicial, la fe p\u00fablica judicial i la garantia de drets. Qualsevol mecanisme de gesti\u00f3 ha de respectar escrupolosament les compet\u00e8ncies atribu\u00efdes a jutges, magistrats, lletrats de lAdministraci\u00f3 de Just\u00edcia, \u00f2rgans de govern i oficines judicials. <\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, molts conflictes no s\u00f3n jurisdiccionals ni processals. Es refereixen al repartiment de tasques, a c\u00e0rregues desiguals, a agendes no coordinades, a circuits de comunicaci\u00f3 deficients, a l'\u00fas de models, al retorn d'expedients, a la gesti\u00f3 documental, als criteris de prioritat oa la percepci\u00f3 de manca de reconeixement. <\/p>\n\n\n\n

Aquests problemes repercuteixen directament a la qualitat del servei. Una coordinaci\u00f3 deficient pot provocar demores, duplicitats, devolucions innecess\u00e0ries i p\u00e8rdua d'informaci\u00f3. Tamb\u00e9 podeu augmentar l'estr\u00e8s dels equips, reduir la motivaci\u00f3 i generar una sensaci\u00f3 constant de desordre. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 no cal considerar q\u00fcestions menors. L\u00b4organitzaci\u00f3 interna condiciona els temps de resposta, la qualitat de la tramitaci\u00f3 i l\u00b4experi\u00e8ncia de la ciutadania. Una Just\u00edcia m\u00e9s eficient tamb\u00e9 necessita relacions professionals m\u00e9s ordenades. <\/p>\n\n\n\n

6. Qu\u00e8 aporta la mediaci\u00f3 intraorganitzacional<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 intraorganitzacional es pot definir com un conjunt d\u201factuacions t\u00e8cniques de prevenci\u00f3, facilitaci\u00f3, an\u00e0lisi i gesti\u00f3 de conflictes sorgits dins d\u201funa organitzaci\u00f3. Al Tribunal d'Inst\u00e0ncia no es projecta sobre el litigi de les parts, sin\u00f3 sobre les relacions internes i els circuits que sostenen la prestaci\u00f3 del servei p\u00fablic. <\/p>\n\n\n\n

La primera eina \u00e9s l'escolta activa. Escoltar no vol dir acceptar totes les posicions, sin\u00f3 permetre que les persones afectades expliquin com viuen el canvi, quines dificultats troben i quines condicions necessiten per treballar millor. En processos de transformaci\u00f3 intensa, l'escolta t\u00e9 un valor preventiu inq\u00fcestionable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La segona eina \u00e9s la comunicaci\u00f3 transicional. No n'hi ha prou amb aprovar una norma o dissenyar una estructura. Cal explicar el sentit del canvi, les fases, els l\u00edmits i els beneficis esperats. La comunicaci\u00f3 converteix una reforma abstracta en un itinerari entenedor. <\/p>\n\n\n\n

La tercera eina \u00e9s l'avaluaci\u00f3 neutral primerenca. Un tercer t\u00e8cnic pot analitzar objectivament c\u00e0rregues, temps, circuits, disponibilitat de recursos o incid\u00e8ncies de coordinaci\u00f3 i oferir una valoraci\u00f3 orientativa que permeti desbloquejar posicions. No decideix drets, per\u00f2 ajuda a endre\u00e7ar el problema. <\/p>\n\n\n\n

La quarta eina \u00e9s la mediaci\u00f3 apreciativa. Quan les posicions estan molt polaritzades, \u00e9s \u00fatil despla\u00e7ar la conversa des de la culpabilitzaci\u00f3 cap a la identificaci\u00f3 de fortaleses, necessitats compartides i possibilitats de millora. La pregunta deixa de ser \u00abqui ha causat el problema\u00bb i passa a ser \u00abqu\u00e8 cal preservar i qu\u00e8 podem canviar\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Aquestes t\u00e8cniques afavoreixen l\u201fautogesti\u00f3 responsable del conflicte. Els equips deixen de ser destinataris simples d'instruccions i es converteixen en agents de millora. La direcci\u00f3 conserva intactes les seues compet\u00e8ncies, per\u00f2 disposa de millor informaci\u00f3 per exercir-les. <\/p>\n\n\n\n

7. La mediaci\u00f3 no substitueix l'autoritat<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 intraorganitzacional t\u00e9 l\u00edmits clars. No pot substituir decisions judicials, envair compet\u00e8ncies processals ni convertir en negociable all\u00f2 que legalment no ho \u00e9s. Tampoc no elimina la jerarquia ni impedeix l'adopci\u00f3 d'instruccions quan siguin necess\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n

La seva utilitat consisteix a millorar les condicions en qu\u00e8 la decisi\u00f3 es prepara, es comunica i s'executa. Pot ajudar a identificar interessos, necessitats i preocupacions, per\u00f2 la decisi\u00f3 final continuar\u00e0 corresponent a qui tingui atribu\u00efda la compet\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta distinci\u00f3 \u00e9s essencial per evitar malentesos. La mediaci\u00f3 no \u00e9s una manera de diluir responsabilitats. Al contrari, permet clarificar-les. No pret\u00e9n evitar la decisi\u00f3 sin\u00f3 facilitar que sigui m\u00e9s comprensible, m\u00e9s informada i m\u00e9s efica\u00e7. <\/p>\n\n\n\n

8. Un Gabinet per prevenir i ordenar conflictes<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

En aquest marc, \u00e9s raonable proposar la creaci\u00f3 d'un Gabinet de Mediaci\u00f3 Intraorganitzacional del Tribunal d'Inst\u00e0ncia d'Andalusia. La seva naturalesa seria t\u00e8cnica, organitzativa i no jurisdiccional. Actuaria com a estructura de suport per ordenar circuits dinformaci\u00f3, prevenir conflictes i fer seguiment dincid\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n

El Gabinet no resoldria controv\u00e8rsies entre parts processals ni prestaria assessorament jur\u00eddic individualitzat. Tampoc no podria valorar proves, formular propostes sobre el fons de litigis o condicionar l'acc\u00e9s a la jurisdicci\u00f3. La seva funci\u00f3 seria interf\u00edcie institucional i gesti\u00f3 organitzativa. <\/p>\n\n\n\n

Entre les tasques podrien incloure's el disseny de protocols, la coordinaci\u00f3 entre seccions i serveis comuns, el suport a circuits de derivaci\u00f3 i retorn, el seguiment de fites organitzatives, la gesti\u00f3 d'incid\u00e8ncies d'agenda i documentaci\u00f3, l'elaboraci\u00f3 d'indicadors i la formaci\u00f3 interna en cultura d'equip i comunicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Una estructura m\u00ednima podria comprendre una Direcci\u00f3 T\u00e8cnica, una Unitat de Coordinaci\u00f3 i Derivaci\u00f3 i una Unitat de Seguiment, Dades i Qualitat. A m\u00e9s, es podria constituir una Comissi\u00f3 T\u00e8cnica de Coordinaci\u00f3 amb representaci\u00f3 institucional i car\u00e0cter consultiu, destinada a revisar protocols, detectar problemes recurrents i promoure solucions homog\u00e8nies. <\/p>\n\n\n\n

La legitimitat d'aquest Gabinet dependria d'una delimitaci\u00f3 precisa de les funcions i del respecte absolut a les compet\u00e8ncies de la Presid\u00e8ncia del Tribunal, dels lletrats de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia, de les direccions de l'Oficina judicial i dels \u00f2rgans governatius. <\/p>\n\n\n\n

9. Garanties, tra\u00e7abilitat i protecci\u00f3 de la informaci\u00f3<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 d\u201fun Gabinet d\u201faquestes caracter\u00edstiques ha d\u201festar protocol\u00b7litzada. La tra\u00e7abilitat \u00e9s indispensable per evitar una informalitat opaca; l'objectivitat per impedir tractaments desiguals; i el respecte competencial, per garantir que cap actuaci\u00f3 no envaeixi \u00e0mbits jurisdiccionals o processals. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 cal establir criteris dactuaci\u00f3. La urg\u00e8ncia, la vulnerabilitat, limpacte sobre la continu\u00eftat del servei, la disponibilitat de recursos oladequaci\u00f3 de la mat\u00e8ria poden servir per ordenar la intervenci\u00f3. Aquests criteris no decidirien drets, sin\u00f3 prioritats organitzatives. <\/p>\n\n\n\n

La confidencialitat i la protecci\u00f3 de dades constitueixen garanties essencials. El Gabinet nom\u00e9s hauria de tractar la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per gestionar el conflicte organitzatiu. No accediria al contingut substantiu de sessions de mediaci\u00f3 ni a informaci\u00f3 processal que no sigui imprescindible. <\/p>\n\n\n\n

Tota incid\u00e8ncia que afecti una compet\u00e8ncia jurisdiccional, processal o governativa ha de ser traslladada immediatament a l'\u00f2rgan competent. La mediaci\u00f3 organitzativa funciona precisament perqu\u00e8 en coneix els l\u00edmits. <\/p>\n\n\n\n

10. Mesurar la coordinaci\u00f3, no nom\u00e9s els expedients<\/strong> <\/h1>\n\n\n\n

Una Just\u00edcia orientada a la dada no es pot limitar a explicar assumptes. Tamb\u00e9 cal mesurar la coordinaci\u00f3, els temps morts, les devolucions, les incid\u00e8ncies, el compliment de protocols i la qualitat de la comunicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Els indicadors no tindrien per objecte valorar resolucions judicials ni fiscalitzar decisions jurisdiccionals. La seva finalitat seria con\u00e8ixer on es produeixen friccions, quins circuits funcionen pitjor, quines seccions necessiten suport i quines pr\u00e0ctiques generen millors resultats. <\/p>\n\n\n\n

Una mem\u00f2ria anual permetria reunir activitat, indicadors, incid\u00e8ncies, avaluaci\u00f3 de protocols i de bones pr\u00e0ctiques. D'aquesta manera, l'organitzaci\u00f3 nom\u00e9s deixaria d'actuar per intu\u00efci\u00f3 i podria adoptar decisions basades en evid\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

\ud83d\udcca Mesurar l'organitzaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 una manera de cuidar-la. Permet detectar problemes repetits, corregir protocols i recon\u00e8ixer millores reals. <\/p>\n\n\n\n

11. El canvi organitzatiu no es decreta: s'hi acompanya<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

La implantaci\u00f3 de la mediaci\u00f3 intraorganitzacional hauria de ser progressiva. Una primera fase pilot permetria seleccionar mat\u00e8ries priorit\u00e0ries, provar protocols, formar equips i validar indicadors. Una segona fase de consolidaci\u00f3 serviria per corregir errors i estendre la metodologia. Una tercera fase permetria integrar el model al conjunt dels Tribunals d'Inst\u00e0ncia. <\/p>\n\n\n\n

La progressivitat \u00e9s important perqu\u00e8 no s'imposa la confian\u00e7a. Es construeix demostrant utilitat, neutralitat, discreci\u00f3 i resultats. Una estructura nova, una cultura nova i un sistema nou de gesti\u00f3 del conflicte no es poden implantar de manera instant\u00e0nia sense generar noves resist\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 acompanya el canvi perqu\u00e8 permet avan\u00e7ar sense ignorar les persones. Reconeix que la transformaci\u00f3 institucional \u00e9s tamb\u00e9 una transformaci\u00f3 humana. <\/p>\n\n\n\n

12. Una Just\u00edcia que media tamb\u00e9 ha de saber gestionar els seus propis conflictes<\/strong> <\/h6>\n\n\n\n

L'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia promou cada cop m\u00e9s la mediaci\u00f3 i els mitjans adequats de soluci\u00f3 de controv\u00e8rsies per a la ciutadania. Resultaria paradoxal que aquesta cultura es project\u00e9s \u00fanicament cap a fora i no s'apliqu\u00e9s al funcionament intern de la instituci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 intraorganitzacional no debilita l'autoritat. La fa m\u00e9s efica\u00e7. No elimina responsabilitats. Les clarifica. No substitueix la decisi\u00f3. Crea millors condicions perqu\u00e8 sigui compresa i executada. <\/p>\n\n\n\n

El Tribunale Inst\u00e0ncia ofereix una oportunitat per superar in\u00e8rcies individualistes i construir una organitzaci\u00f3 m\u00e9s integrada, transparent i coresponsable. Aquesta transformaci\u00f3 no nom\u00e9s dep\u00e8n d'una norma; requereix lideratge, comunicaci\u00f3, escolta i capacitat per gestionar les friccions inevitables de tot proc\u00e9s de canvi.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Darrere de cada expedient hi ha una persona. I darrere de cada \u00f2rgan judicial hi ha un equip. Una Just\u00edcia que gestiona millor els seus propis conflictes tamb\u00e9 estar\u00e0 en millors condicions de respondre als conflictes de la ciutadania.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa mediaci\u00f3 pot ser el pont entre la reforma normativa i la veritable transformaci\u00f3 cultural del Tribunal d'Inst\u00e0ncia.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Si us interessa aprofundir en com el lideratge pot acompanyar aquests processos de transformaci\u00f3, a EIM tamb\u00e9 hem abordat com la mediaci\u00f3 en el lideratge transformacional<\/a> ajuda a construir organitzacions m\u00e9s humanes i resilients. I si voleu consultar el marc normatiu complet d'aquesta reforma, podeu revisar la informaci\u00f3 oficial del Ministeri de Just\u00edcia sobre els Tribunals d'Inst\u00e0ncia i nova Oficina Judicial<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mediaci\u00f3 intraorganitzacional, gesti\u00f3 del canvi i cultura d'equip als Tribunals d'Inst\u00e0ncia La implantaci\u00f3 dels Tribunals d'Inst\u00e0ncia representa una de les transformacions organitzatives m\u00e9s rellevants de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia les darreres d\u00e8cades. No estem davant d'un simple canvi de denominaci\u00f3 ni davant d'una operaci\u00f3 limitada a redistribuir seus, agendes o llocs de treball. La reforma introdueix una manera diferent d'entendre l'organitzaci\u00f3 judicial: s'abandona progressivament el funcionament basat en unitats relativament aut\u00f2nomes i avan\u00e7a cap a una estructura integrada, transversal i funcionalment interdependent. Aquest tr\u00e0nsit obliga a mirar la Just\u00edcia no nom\u00e9s com un conjunt d\u00f2rgans amb compet\u00e8ncies definides, sin\u00f3 com un aut\u00e8ntic ecosistema de relacions professionals. Jutges, magistrats, lletrats de l'Administraci\u00f3 de Just\u00edcia, cossos generals, serveis comuns, seccions especialitzades, professionals externs i ciutadania interactuen ara dins un marc de coordinaci\u00f3 molt m\u00e9s intens. Com m\u00e9s gran \u00e9s la interdepend\u00e8ncia, m\u00e9s gran \u00e9s tamb\u00e9 la necessitat d'ordenar els canals de relaci\u00f3, clarificar funcions, prevenir disfuncions i gestionar els conflictes interns abans que es converteixin en problemes estructurals. En aquest context, la mediaci\u00f3 intraorganitzacional apareix com una eina especialment \u00fatil per acompanyar el canvi. No pret\u00e9n substituir compet\u00e8ncies jurisdiccionals, governatives o processals, ni crear espais informals sense garanties. La seva funci\u00f3 \u00e9s t\u00e8cnica i organitzativa: escoltar, ordenar, facilitar, clarificar i ajudar a construir solucions operatives en aquells conflictes que neixen dins de la pr\u00f2pia organitzaci\u00f3 judicial. 1. El Tribunal d'Inst\u00e0ncia canvia l'estructura i les relacions El model tradicional de jutjat unipersonal va afavorir durant anys una cultura de funcionament aut\u00f2nom. Cada \u00f2rgan desenvolupava els seus propis criteris d'organitzaci\u00f3, els models de tramitaci\u00f3, els usos de \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":61,"featured_media":46969,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[1026,1028,1025,1029,186,1024,568,1027],"class_list":["post-46968","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ser-mediador","tag-administracion-de-justicia","tag-cultura-de-equipo","tag-gestion-del-cambio","tag-laj","tag-mediacion","tag-mediacion-intraorganizacional","tag-resolucion-de-conflictos","tag-tribunal-de-instancia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46968","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46968"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46970,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46968\/revisions\/46970"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46969"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}