{"id":46910,"date":"2026-07-16T12:20:54","date_gmt":"2026-07-16T10:20:54","guid":{"rendered":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/?p=46910"},"modified":"2026-07-16T12:21:19","modified_gmt":"2026-07-16T10:21:19","slug":"educar-en-reparacion-que-hacer-despues-de-una-mala-conducta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/noticias-eim-menores\/educar-en-reparacion-que-hacer-despues-de-una-mala-conducta\/","title":{"rendered":"EDUCAR EN REPARACI\u00d3: QU\u00c8 FER DESPR\u00c9S D'UNA MALA CONDUCTA\u00a0"},"content":{"rendered":"

M\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0stig i la import\u00e0ncia de l'educaci\u00f3: la pregunta no \u00e9s nom\u00e9s quina conseq\u00fc\u00e8ncia hi posem<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Quan un nen, una nena o un adolescent fa alguna cosa que no deu, la reacci\u00f3 adulta sol activar-se molt de pressa. Ha insultat, ha mentit, ha trencat alguna cosa, ha enganxat, ha desobe\u00eft, ha faltat al respecte, ha fet mal a un company o ha incomplert una norma important. En aquell moment, gaireb\u00e9 de forma autom\u00e0tica, apareix una pregunta: \u201cQuin c\u00e0stig hi posem?\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La pregunta \u00e9s comprensible. Els adults necessitem respondre. No podem actuar com si res no hagu\u00e9s passat. Les normes han de tenir valor i les conductes que danyen els altres no poden quedar sense conseq\u00fc\u00e8ncia. Per\u00f2 si l'\u00fanica pregunta que ens fem \u00e9s quin c\u00e0stig correspon, potser ens quedem a la part m\u00e9s superficial del proc\u00e9s educatiu. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s d'una mala conducta, la pregunta important no \u00e9s nom\u00e9s \u201cquina conseq\u00fc\u00e8ncia hi posem\u201d, sin\u00f3 qu\u00e8 volem que aprengui<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix que un menor obeeixi per por de perdre alguna cosa que ajudar-lo a comprendre el mal que ha causat. No \u00e9s el mateix que digui \u201cperd\u00f3\u201d per tancar r\u00e0pid el conflicte que acompanyar-lo a reparar de deb\u00f2. No \u00e9s el mateix imposar una sanci\u00f3 des de l'enuig que construir una conseq\u00fc\u00e8ncia que l'ajudi a responsabilitzar-se'n. <\/p>\n\n\n\n

Educar no consisteix a evitar que els menors s'equivoquin. Aix\u00f2 seria impossible. La inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia s\u00f3n etapes d'assaig, impuls, poca tra\u00e7a, aprenentatge i l\u00edmits. S'equivoquen perqu\u00e8 creixen. De vegades ho fan per immaduresa, per r\u00e0bia, per inseguretat, per imitaci\u00f3, per necessitat de pert\u00e0nyer, per dificultat per regular-se o perqu\u00e8 encara no han desenvolupat prou eines per actuar d'una altra manera. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no vol dir justificar-ho tot. Significa entendre que, precisament perqu\u00e8 n'estan aprenent, la resposta adulta ha de tenir sentit educatiu. Si nom\u00e9s castigem, potser aconseguim aturar una conducta durant un temps. Per\u00f2 si eduquem en reparaci\u00f3, podem ajudar que el menor comprengui qu\u00e8 ha passat, quin efecte ha tingut en els altres i qu\u00e8 pot fer per respondre altrament la propera vegada. <\/p>\n\n\n\n

Responsabilitzar no \u00e9s humiliar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Una de les grans confusions quan parlem de conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s pensar que com m\u00e9s mal se senti el menor, m\u00e9s haur\u00e0 apr\u00e8s. De vegades, sense adonar-nos-en, confonem responsabilitat amb vergonya. Creiem que si se sent molt malament, si plora, si queda exposat davant d'altres o si rep un c\u00e0stig dur, entendr\u00e0 millor qu\u00e8 ha fet. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la humiliaci\u00f3 no educa b\u00e9. Pot generar por, r\u00e0bia, bloqueig o desig de venjan\u00e7a. Pot fer que el menor es tanqui, que negui el que ha passat, que menteixi millor la propera vegada o que es quedi atrapat a l'etiqueta de \u201cs\u00f3c dolent\u201d. I quan un nen o adolescent se sent definit pel seu error, li costa molt m\u00e9s sortir-ne. <\/p>\n\n\n\n

Responsabilitzar \u00e9s una altra cosa. \u00c9s ajudar-lo a mirar all\u00f2 que ha fet sense destruir la seva dignitat. \u00c9s poder dir: \u201caix\u00f2 que has fet est\u00e0 malament\u201d, sense convertir-ho en \u201ctu ets dolent\u201d. \u00c9s assenyalar la conducta, el mal i la necessitat de reparar, per\u00f2 deixant oberta la possibilitat de canvi. <\/p>\n\n\n\n

Un menor necessita sentir que es pot fer c\u00e0rrec dels seus actes sense quedar-hi redu\u00eft. Si ha insultat, ho haur\u00e0 de recon\u00e8ixer. Si heu enganxat, haureu de respondre per aix\u00f2. Si heu trencat alguna cosa, haureu de reparar. Si heu mentit, haur\u00e0 de reconstruir confian\u00e7a. Per\u00f2 en tot aquest proc\u00e9s ha de continuar rebent un missatge de fons: \u201chas fet alguna cosa malament, per\u00f2 pots aprendre a fer-ho millor\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s enorme. Quan humiliem, el menor sol protegir-se. Quan responsabilitzem, pot comen\u00e7ar a pensar. La humiliaci\u00f3 empeny a defensar-se; la responsabilitat convida a assumir. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 conv\u00e9 evitar certes frases que tanquen el cam\u00ed educatiu: \u201cets un desastre\u201d, \u201csempre igual\u201d, \u201cno tens remei\u201d, \u201cets dolent\u201d, \u201cja sabia jo que ho faries\u201d, \u201camb tu no es pot\u201d. Aquestes frases no ajuden a comprendre la conducta; construeixen identitat al voltant de la sent\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Molt m\u00e9s educatiu \u00e9s anomenar amb claredat el que ha passat: \u201chas fet mal\u201d, \u201chas incomplert una norma important\u201d, \u201chas perdut el control\u201d, \u201chas mentit i aix\u00f2 afecta la confian\u00e7a\u201d, \u201chas trencat una cosa que no era teva\u201d. La conducta s'assenyala amb fermesa, per\u00f2 sense aixafar la persona. <\/p>\n\n\n\n

Quan demanar perd\u00f3 no n'hi ha prou<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Moltes vegades, despr\u00e9s d'una mala conducta, demanem al menor que digui \u201cperd\u00f3\u201d. I demanar perd\u00f3 pot ser important, \u00e9s clar. Per\u00f2 no sempre n'hi ha prou. De fet, de vegades es converteix en una f\u00f3rmula buida per acabar r\u00e0pidament el conflicte. <\/p>\n\n\n\n

Un nen pega i diu perd\u00f3. Una adolescent insulta i diu perd\u00f3. Un menor trenca alguna cosa i diu perd\u00f3. Per\u00f2 si no heu compr\u00e8s el mal, si no heu connectat amb l'altra persona, si no heu pensat qu\u00e8 podeu fer per reparar, el perd\u00f3 es queda en una paraula. <\/p>\n\n\n\n

Demanar perd\u00f3 no hauria de ser un tr\u00e0mit sin\u00f3 una part d'un proc\u00e9s m\u00e9s ampli. Perqu\u00e8 tingui valor educatiu, cal anar acompanyat de consci\u00e8ncia i de reparaci\u00f3. La pregunta no \u00e9s nom\u00e9s \u201chas demanat perd\u00f3?\u201d, sin\u00f3 \u201chas ent\u00e8s qu\u00e8 ha passat?\u201d, \u201csaps com s'ha sentit l'altra persona?\u201d, \u201cqu\u00e8 pots fer ara per arreglar-ho en la mesura del possible?\u201d, \u201cqu\u00e8 necessites canviar perqu\u00e8 no torni a passar?\u201d. <\/p>\n\n\n\n

De vegades, a m\u00e9s, obligar a demanar perd\u00f3 en calent no serveix de gaire. Si el menor encara est\u00e0 enfadat, activat o avergonyit, ho pot dir de mala manera, sense sentir-ho, nom\u00e9s perqu\u00e8 el deixin en pau. En aquests casos, potser primer cal calmar-se. No per alliberar-se de la responsabilitat, sin\u00f3 per poder assumir-la de deb\u00f2. <\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 pot adoptar moltes maneres. Si heu trencat alguna cosa, podeu ajudar a arreglar-lo, netejar-lo, reposar-lo o compensar-lo d'alguna manera. Si heu fet mal a alg\u00fa, podeu escriure una nota, tenir una conversa, tornar alguna cosa, col\u00b7laborar en una tasca o realitzar una acci\u00f3 concreta que tingui relaci\u00f3 amb el que ha passat. Si heu mentit, podeu assumir una p\u00e8rdua temporal de confian\u00e7a i demostrar amb fets que la podeu recuperar. <\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s important \u00e9s que la reparaci\u00f3 estigui connectada amb el dany. No es tracta de castigar per castigar, sin\u00f3 d'ajudar a restablir, tant com sigui possible, all\u00f2 que s'ha trencat: un objecte, una relaci\u00f3, una norma, un clima de conviv\u00e8ncia o una confian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies que eduquen i conseq\u00fc\u00e8ncies que nom\u00e9s descarreguen enuig adult<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

No totes les conseq\u00fc\u00e8ncies eduquen igual. Algunes ajuden el menor a comprendre i reparar. D'altres nom\u00e9s expressen l'enuig adult. I \u00e9s normal que els adults ens enfadem. Hi ha conductes que esgoten, fan mal, preocupen o desborden. Per\u00f2 si la conseq\u00fc\u00e8ncia neix nom\u00e9s des de la nostra r\u00e0bia, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que perdi sentit educatiu. <\/p>\n\n\n\n

Una conseq\u00fc\u00e8ncia educativa hauria de tenir relaci\u00f3 amb els fets, ser proporcionada i poder explicar-se. Si un adolescent arriba tard de manera reiterada, pot tenir sentit revisar-ne els horaris, limitar temporalment algunes sortides o exigir una forma concreta d'avisar i recuperar confian\u00e7a. Si un nen trenca alguna cosa per jugar de forma inadequada, pot tenir sentit que participi a arreglar-ho o reposar-ho. Si alg\u00fa manca respecte a una activitat, pot tenir sentit retirar-se d'aquesta activitat un temps i treballar com tornar a participar de manera adequada. <\/p>\n\n\n\n

En canvi, algunes conseq\u00fc\u00e8ncies apareixen desconnectades: treure durant setmanes una cosa que no t\u00e9 relaci\u00f3, cancel\u00b7lar tots els plans, retirar afecte, ridiculitzar, amena\u00e7ar amb mesures impossibles o imposar c\u00e0stigs tan llargs que el menor deixa de veure una sortida. Quan la conseq\u00fc\u00e8ncia es viu com a arbitr\u00e0ria, pot generar m\u00e9s ressentiment que no pas aprenentatge. <\/p>\n\n\n\n

La proporcionalitat \u00e9s fonamental. Una conseq\u00fc\u00e8ncia excessiva pot semblar ferma al principi, per\u00f2 sovint acaba essent dif\u00edcil de sostenir. L'adult es cansa, l'aixeca abans d'hora o entra a una negociaci\u00f3 permanent. Aleshores el missatge educatiu s'afebleix. \u00c9s millor una conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s concreta, clara i mantenible que una de molt dura imposada en calent. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 \u00e9s important que la conseq\u00fc\u00e8ncia tingui final. Si un menor sent que mai no pot recuperar la confian\u00e7a, que sempre se li recorda el mateix o que qualsevol error queda acumulat per sempre, pot deixar d'intentar-ho. La reparaci\u00f3 necessita una porta de sortida. Hi ha d'haver la possibilitat de tornar-ho a fer b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

Educar en reparaci\u00f3 implica dir: \u201caix\u00f2 en t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un cam\u00ed per reparar\u201d. Sense aquest cam\u00ed, la conseq\u00fc\u00e8ncia es pot convertir nom\u00e9s en c\u00e0stig. I el c\u00e0stig, per si mateix, no sempre ensenya el que creiem. <\/p>\n\n\n\n

Comprendre no vol dir justificar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Una resposta educativa necessita comprendre qu\u00e8 ha passat. Per\u00f2 comprendre no \u00e9s pas excusar. Aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s clau. <\/p>\n\n\n\n

Si un adolescent insulta perqu\u00e8 est\u00e0 frustrat, la frustraci\u00f3 ajuda a entendre la conducta, per\u00f2 no la justifica. Si un nen s'enganxa perqu\u00e8 no sap gestionar la r\u00e0bia, aquesta dificultat explica part del problema, per\u00f2 no converteix l'agressi\u00f3 en acceptable. Si una menor menteix perqu\u00e8 t\u00e9 por del c\u00e0stig, aquesta por ha de ser escoltada, per\u00f2 la mentida s'ha d'abordar. <\/p>\n\n\n\n

De vegades els adults ens movem entre dos extrems. Un \u00e9s mirar nom\u00e9s la conducta: \u201cha fet aix\u00f2, mereix aix\u00f2\u201d. L'altre \u00e9s mirar nom\u00e9s el motiu: \u201cho va fer perqu\u00e8 estava malament, pobret\u201d. En el primer cas, podem ser massa punitius. Al segon, massa permissius. L'educaci\u00f3 necessita integrar totes dues coses: entendre d'on ve la conducta i, alhora, marcar que hi ha l\u00edmits que no es poden traspassar. <\/p>\n\n\n\n

Preguntar pel motiu no vol dir negociar la norma. Significa obtenir informaci\u00f3 per intervenir millor. No \u00e9s el mateix una mentida per por, per manipulaci\u00f3, per vergonya o per evitar-ne una conseq\u00fc\u00e8ncia. No \u00e9s el mateix una agressi\u00f3 impulsiva en un moment de desregulaci\u00f3 que no pas una conducta repetida de domini sobre altres. No \u00e9s el mateix un incompliment a\u00efllat que una pauta persistent. <\/p>\n\n\n\n

Com millor comprenguem l'origen millor podrem decidir la resposta. De vegades caldr\u00e0 una conseq\u00fc\u00e8ncia clara. De vegades caldr\u00e0 ensenyar habilitats concretes. A vegades caldr\u00e0 revisar el context. De vegades caldr\u00e0 intervenir sobre una din\u00e0mica grupal. De vegades caldr\u00e0 suport professional. Per\u00f2 en tots els casos conv\u00e9 evitar respostes autom\u00e0tiques que no miren el que hi ha al darrere. <\/p>\n\n\n\n

Comprendre permet educar amb m\u00e9s precisi\u00f3. Justificar, en canvi, pot deixar el menor sense el l\u00edmit que necessita. <\/p>\n\n\n\n

Reparar tamb\u00e9 ensenya empatia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 t\u00e9 un valor enorme perqu\u00e8 obliga a mirar m\u00e9s enll\u00e0 d'un mateix. Molts menors, especialment en moments d'enuig o impulsivitat, actuen centrats en el que senten ells: la r\u00e0bia, el desig, la frustraci\u00f3, la vergonya, la necessitat de guanyar o de no quedar malament. La reparaci\u00f3 us ajuda a ampliar la mirada. <\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 ha sentit l'altra persona? Qu\u00e8 ha passat despr\u00e9s de la meva conducta? Qu\u00e8 s'ha trencat? A qui ha afectat? Qu\u00e8 puc fer ara? <\/p>\n\n\n\n

Aquestes preguntes no sempre apareixen soles. Cal acompanyar-les. L'empatia es desenvolupa per\u00f2 necessita experi\u00e8ncies concretes. No n'hi ha prou de dir \u201cpensa en com s'ha sentit\u201d. De vegades cal ajudar a posar paraules: \u201cquan li vas cridar davant de tots, probablement va sentir vergonya\u201d; \u201cquan vas trencar aix\u00f2, altres persones es van quedar sense poder-lo fer servir\u201d; \u201cquan vas mentir, ara costa confiar en all\u00f2 que dius\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 permet passar de la culpa paralitzant a la responsabilitat activa. La culpa, quan es queda sola, pot fer que el menor s'enfonsi o es defensi. La responsabilitat, en canvi, mostra que encara pot fer alguna cosa. Que no pot esborrar el que ha passat, per\u00f2 s\u00ed que pot respondre davant d'aix\u00f2. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s especialment important en conviv\u00e8ncia. En una fam\u00edlia, una aula, un centre o un grup, les conductes no passen al buit. Afecten el clima, la confian\u00e7a i la seguretat dels altres. Reparar ajuda a entendre que viure amb altres implica tenir cura de lespai com\u00fa. <\/p>\n\n\n\n

En lloc de centrar tota la intervenci\u00f3 en \u201ctu has incomplert una norma\u201d, podem ampliar l'enfocament: \u201cla teva conducta ha tingut un efecte en altres persones i ara has de participar a arreglar-ho\u201d. Aquesta difer\u00e8ncia ensenya ciutadania, conviv\u00e8ncia i responsabilitat social. <\/p>\n\n\n\n

L'adult tamb\u00e9 pot reparar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Educar en reparaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una cosa que demanem als menors. Tamb\u00e9 \u00e9s una cosa que els adults hem de practicar. De fet, poques coses ensenyen m\u00e9s a veure un adult recon\u00e8ixer un error i reparar. <\/p>\n\n\n\n

De vegades els adults cridem, exagerem una conseq\u00fc\u00e8ncia, acusem abans d'escoltar, parlem des del cansament o diem frases que no ajuden. L'autoritat no es perd per recon\u00e8ixer-ho. Al contrari, es pot enfortir. Dir \u201cabans t'he parlat malament\u201d, \u201cm'he enfadat massa\u201d, \u201cno t'hauria d'haver cridat\u201d, \u201cho tornarem a parlar amb calma\u201d ensenya molt. <\/p>\n\n\n\n

Ensenya que reparar no \u00e9s humiliant. Ensenya que equivocar-se no impedeix responsabilitzar-se'n. Ensenya que les relacions es cuiden tamb\u00e9 despr\u00e9s del conflicte. Si volem que els menors demanin perd\u00f3 amb sentit, assumeixin els seus errors i reparin danys, necessiten veure adults capa\u00e7os de fer el mateix. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 no vol dir posar-se al mateix nivell ni renunciar a l'autoritat. L'adult continua essent adult. Per\u00f2 precisament per aix\u00f2 t\u00e9 una responsabilitat m\u00e9s gran en la manera de gestionar el conflicte. No podem demanar autocontrol a un adolescent si nosaltres responem sempre des del descontrol. No podem demanar respecte si fem servir la humiliaci\u00f3. No podem demanar responsabilitat si mai reconeixem els nostres propis errors. <\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 adulta tamb\u00e9 ajuda que el menor no visqui els conflictes com a ruptures definitives. Pot haver enuig, l\u00edmit i conseq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 l'enlla\u00e7 roman. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental: un menor apr\u00e8n millor quan sap que el seu error no suposa perdre l?afecte o la pertinen\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n

Reparar no \u00e9s deixar passar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Conv\u00e9 insistir en alguna cosa: educar en reparaci\u00f3 no vol dir ser tou, permissiu o deixar sense conseq\u00fc\u00e8ncia les males conductes. Al contrari. Reparar exigeix m\u00e9s que castigar de manera autom\u00e0tica. Exigeix pensar, fer-se'n c\u00e0rrec, mirar el mal i actuar. <\/p>\n\n\n\n

De vegades un c\u00e0stig permet al menor quedar-se en una posici\u00f3 passiva. Compleix la sanci\u00f3, espera que passi el temps i torna a la normalitat sense haver pensat gaire. La reparaci\u00f3, en canvi, demana implicaci\u00f3. No n'hi ha prou d'aguantar una conseq\u00fc\u00e8ncia; ha de participar a recompondre alguna cosa. <\/p>\n\n\n\n

Per descomptat, hi ha situacions greus que requereixen mesures de protecci\u00f3, sancions clares o intervenci\u00f3 especialitzada. No tot es resol amb una conversa reparadora. Si hi ha viol\u00e8ncia, ab\u00fas, assetjament, amenaces o conductes de risc, cal actuar amb fermesa i activar els protocols necessaris. La reparaci\u00f3 no substitueix la protecci\u00f3 ni la responsabilitat legal o institucional quan pertoca. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 fins i tot en aquests casos, quan sigui possible i segur, la mirada reparadora pot aportar una cosa important: no quedar-se nom\u00e9s a la sanci\u00f3, sin\u00f3 treballar la consci\u00e8ncia del dany, la responsabilitat i la prevenci\u00f3 de futures conductes. <\/p>\n\n\n\n

La reparaci\u00f3 t\u00e9 sentit quan no es fa servir per minimitzar el dany ni per for\u00e7ar reconciliacions. No es tracta d'obligar la v\u00edctima a perdonar ni tancar el tema r\u00e0pidament. Reparar no \u00e9s esborrar. Reparar \u00e9s assumir que alguna cosa va passar i que cal respondre-hi. <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3: educar per fer-se c\u00e0rrec<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Els menors necessiten l\u00edmits. Necessiten normes. Necessiten conseq\u00fc\u00e8ncies. Per\u00f2 tamb\u00e9 necessiten oportunitats per aprendre a fer-se c\u00e0rrec dels actes. Si nom\u00e9s castigem, podem aconseguir obedi\u00e8ncia moment\u00e0nia. Si eduquem en reparaci\u00f3, podem ajudar-los a construir responsabilitat. <\/p>\n\n\n\n

Una conducta dolenta no hauria de ser nom\u00e9s el final d'una norma incomplerta. Pot ser l'inici d'una conversa educativa: qu\u00e8 ha passat, a qui ha afectat, qu\u00e8 podries haver fet d'una altra manera, com ho pots reparar, qu\u00e8 necessites aprendre perqu\u00e8 no torni a passar. <\/p>\n\n\n\n

Educar en reparaci\u00f3 exigeix temps i paci\u00e8ncia. \u00c9s m\u00e9s lent que imposar un c\u00e0stig. Requereix escoltar, explicar, sostenir el l\u00edmit i acompanyar el proc\u00e9s. Per\u00f2 tamb\u00e9 permet aprenentatges m\u00e9s profunds. Ensenya empatia, responsabilitat, autocontrol, conviv\u00e8ncia i cura de l'altre. <\/p>\n\n\n\n

No es tracta que els menors no s'equivoquin mai. Es tracta que, quan s'equivoquin, no aprenguin nom\u00e9s a t\u00e9mer la conseq\u00fc\u00e8ncia, sin\u00f3 a mirar el mal i respondre-hi. Perqu\u00e8 cr\u00e9ixer no consisteix a no fallar. Cr\u00e9ixer consisteix a aprendre qu\u00e8 fem amb les nostres fallades. <\/p>\n\n\n\n

I aqu\u00ed els adults tenim una tasca fonamental: no fer servir cada error per etiquetar, humiliar o descarregar el nostre enuig, sin\u00f3 per educar. Amb fermesa, s\u00ed. Amb conseq\u00fc\u00e8ncies, tamb\u00e9. Per\u00f2 sempre amb una pregunta de fons: qu\u00e8 necessita aprendre aquest menor per poder fer-ho millor la propera vegada? <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0stig i la import\u00e0ncia de l'educaci\u00f3: la pregunta no \u00e9s nom\u00e9s quina conseq\u00fc\u00e8ncia hi posem. Quan un nen, una nena o un adolescent fa alguna cosa que no deu, la reacci\u00f3 adulta sol activar-se molt de pressa. Ha insultat, ha mentit, ha trencat alguna cosa, ha enganxat, ha desobe\u00eft, ha\u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":61,"featured_media":46912,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[],"class_list":["post-46910","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46910","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46910"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46910\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46913,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46910\/revisions\/46913"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46910"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46910"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46910"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}