<\/p>\n\n\n\n
Quan parlar es converteix en una porta tancada<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Parlar amb adolescents no sempre \u00e9s f\u00e0cil. De vegades una pregunta senzilla rep com a resposta un \u201cno s\u00e9\u201d, un \u201cres\u201d, un \u201cdeixa'm\u201d, un silenci o una mala cara. Altres vegades sembla que qualsevol intent de conversa s'acaba en discussi\u00f3. L?adult intenta acostar-se, per\u00f2 l?adolescent s?allunya. L'adult pregunta, per\u00f2 sent que envaeix. L?adult aconsella, per\u00f2 l?adolescent desconnecta. I enmig de tot aix\u00f2 apareix una sensaci\u00f3 molt comuna: \u201cja no s\u00e9 com parlar-ne\u201d. <\/p>\n\n\n\n Tanmateix, que un adolescent no respongui com esperem no vol dir necess\u00e0riament que no necessiti l'adult. Moltes vegades ho necessita m\u00e9s que mai, encara que no s\u00e0piga demanar-ho, encara que ho rebutgi, encara que sembli que tot el molesta. L'adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa de canvis profunds: canvia el cos, canvia la manera de pensar, canvien els vincles, canvia la relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia i apareix una intensa necessitat d'autonomia. L'adolescent vol sentir-se gran, per\u00f2 encara necessita refer\u00e8ncies. Vol prendre decisions, per\u00f2 encara est\u00e0 aprenent a fer-ho. Vol dist\u00e0ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 seguretat. <\/p>\n\n\n\n El problema \u00e9s que moltes converses entre adults i adolescents no fracassen per manca d'inter\u00e8s, sin\u00f3 per la manera com es plantegen. De vegades, l'adult entra massa r\u00e0pid a corregir. Altres vegades converteix qualsevol comentari en una lli\u00e7\u00f3. De vegades pregunta des de la por, des de la sospita o des de la urg\u00e8ncia. I l'adolescent, que se sent jutjat abans fins i tot d'explicar qu\u00e8 li passa, prefereix tancar la porta. <\/p>\n\n\n\n Parlar amb adolescents no \u00e9s trobar una frase m\u00e0gica. Tampoc a permetre-ho tot per evitar conflictes. Consisteix a construir una relaci\u00f3 en qu\u00e8 la paraula adulta no sigui viscuda sempre com a control, serm\u00f3 o amena\u00e7a. Una relaci\u00f3 on l'adolescent pugui sentir que hi ha l\u00edmits, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 escolta. Que hi ha normes, per\u00f2 tamb\u00e9 confian\u00e7a. Que hi ha conseq\u00fc\u00e8ncies, per\u00f2 no humiliaci\u00f3. Que hi ha adults que no es rendeixen encara que de vegades ell o ella sembli no voler-ne parlar. <\/p>\n\n\n\n 1. Escoltar abans de corregir<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un dels errors m\u00e9s habituals en la comunicaci\u00f3 amb adolescents \u00e9s respondre massa aviat. L'adolescent comen\u00e7a a explicar alguna cosa i l'adult, gaireb\u00e9 sense adonar-se'n, ja est\u00e0 donant una soluci\u00f3, assenyalant l'error, anticipant un perill o explicant qu\u00e8 hauria d'haver fet. La intenci\u00f3 pot ser bona, per\u00f2 lefecte no sempre ho \u00e9s. Moltes vegades l'adolescent no se sent acompanyat sin\u00f3 interromput. <\/p>\n\n\n\n Escoltar abans de corregir no vol dir estar d'acord amb tot. Significa permetre que l'altra persona pugui desplegar all\u00f2 que li passa abans de rebre una valoraci\u00f3. De vegades un adolescent necessita comptar que s'ha enfadat amb una amiga, que se sent excl\u00f2s, que ha discutit amb un professor o que ha fet alguna cosa malament sense que la primera resposta sigui un judici. Si cada cop que parla es troba amb una correcci\u00f3 immediata, aprendr\u00e0 a parlar menys. <\/p>\n\n\n\n L'escolta adulta ha de ser m\u00e9s que estar en silenci. Implica mirar, atendre, no ridiculitzar, no minimitzar i no utilitzar all\u00f2 que compta com a arma en una discussi\u00f3 posterior. Hi ha adolescents que no expliquen les coses perqu\u00e8 temen que despr\u00e9s se'ls recordin en forma de retret. Si un dia diuen \u201cem vaig sentir fatal\u201d i l'endem\u00e0 escolten \u201c\u00e9s clar, com tu sempre et sents fatal per ximpleries\u201d, probablement no tornin a obrir-se. <\/p>\n\n\n\n Escoltar tamb\u00e9 implica tolerar que all\u00f2 que expliquen no sempre ens agradi. Potser parlen d'una amistat que no ens conven\u00e7, d'una relaci\u00f3 que ens preocupa, d'una decisi\u00f3 immadura o d'una emoci\u00f3 expressada de manera maldestre. Si l'adult reacciona amb alarma abans de res, l'adolescent aprendr\u00e0 a filtrar la informaci\u00f3 per evitar problemes. <\/p>\n\n\n\n De vegades, abans de dir \u201caix\u00f2 est\u00e0 malament\u201d, conv\u00e9 dir \u201centenc que et sentissis aix\u00ed\u201d. Abans de dir \u201ct'ho vaig dir\u201d, conv\u00e9 preguntar \u201cqu\u00e8 creus que podries fer ara?\u201d. Abans de donar una soluci\u00f3, cal comprovar si la persona nom\u00e9s necessitava ser escoltada. La correcci\u00f3 pot arribar despr\u00e9s, per\u00f2 si arriba abans que l'escolta, moltes vegades ja no troba ning\u00fa a l'altra banda. <\/p>\n\n\n\n Escoltar no resta autoritat. Al contrari, podeu fer que la paraula adulta tingui m\u00e9s valor. Un adolescent accepta millor una orientaci\u00f3 quan s'ha sentit reconegut pr\u00e8viament. No es tracta de renunciar al paper educatiu, sin\u00f3 de fer-lo des d'un lloc menys reactiu i m\u00e9s conscient. <\/p>\n\n\n\n 2. No convertir cada conversa en una lli\u00e7\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Molts adolescents no rebutgen parlar; rebutgen ser sermonejats. Hi ha una difer\u00e8ncia important. Una conversa \u00e9s un intercanvi. Un serm\u00f3 \u00e9s una desc\u00e0rrega. L'adult parla, explica, adverteix, repeteix, insisteix i conclou. L'adolescent escolta al principi, despr\u00e9s es defensa, despr\u00e9s desconnecta i finalment espera que s'acabi. <\/p>\n\n\n\n El problema de convertir cada conversa en una lli\u00e7\u00f3 \u00e9s que l'adolescent comen\u00e7a a associar-se a parlar amb ser avaluat. Explica alguna cosa petita i acaba rebent una explicaci\u00f3 llarga sobre responsabilitat, futur, esfor\u00e7, respecte o conseq\u00fc\u00e8ncies. De vegades ladult t\u00e9 ra\u00f3 en el contingut, per\u00f2 perd loportunitat per la forma. La conversa es torna pesada, previsible i poc segura. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 no vol dir que no calgui educar. \u00c9s clar que cal fer-ho. Per\u00f2 no tot moment s'ha de convertir en una intervenci\u00f3 educativa completa. Si un adolescent comenta alguna cosa sobre el seu dia, potser nom\u00e9s vol compartir. Si parleu d'una s\u00e8rie, d'una can\u00e7\u00f3 o d'una amistat, potser no demaneu una reflexi\u00f3 moral immediata. Si cada tema acaba en advertiment, deixar\u00e0 de portar temes. <\/p>\n\n\n\n Hi ha adults que, sense voler, aprofiten qualsevol m\u00ednima escletxa per \u201ccolar\u201d un aprenentatge. L?adolescent diu que est\u00e0 cansat i rep una xerrada sobre organitzar-se millor. Diu que una amiga li ha fallat i rep una lli\u00e7\u00f3 sobre triar amistats. Diu que no vol anar a una activitat i rep una explicaci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia d\u00b4aprofitar oportunitats. De vegades tot aix\u00f2 pot ser necessari, per\u00f2 no sempre en aquell moment. <\/p>\n\n\n\n La comunicaci\u00f3 amb adolescents necessita espais lleugers. Converses que no persegueixin res. Moments dhumor. Comentaris quotidians. Preguntes senzilles. Silencis compartits. Si l'\u00fanica comunicaci\u00f3 adulta apareix per corregir, revisar deures, parlar de normes o assenyalar errors, l'enlla\u00e7 s'empobreix. <\/p>\n\n\n\n Un adolescent necessita saber que pot parlar amb un adult sense que tot es converteixi en una mena de vida. Necessita converses en qu\u00e8 no s'hagi de defensar. En qu\u00e8 pugui opinar, equivocar-se, exagerar una mica, assajar idees, canviar d'opini\u00f3. L'adolesc\u00e8ncia tamb\u00e9 \u00e9s una etapa d'assaig. Si cada assaig rep una sent\u00e8ncia, es perd espontane\u00eftat. <\/p>\n\n\n\n De vegades, una frase breu educa m\u00e9s que vint minuts d'explicaci\u00f3. Un \u201centenc el que dius, encara que crec que ho podries pensar d'una altra manera\u201d pot obrir m\u00e9s que un discurs sencer. Un \u201cho parlem despr\u00e9s amb calma\u201d pot ser m\u00e9s \u00fatil que intentar resoldre-ho tot en calent. Una pregunta ben feta pot fer m\u00e9s feina educativa que una conclusi\u00f3 imposada. <\/p>\n\n\n\n 3. Validar l'emoci\u00f3 sense aprovar qualsevol conducta<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Parlar amb adolescents exigeix una habilitat especialment important: distingir entre emoci\u00f3 i conducta. Validar all\u00f2 que senten no significa aprovar tot all\u00f2 que fan. Es pot recon\u00e8ixer que un adolescent est\u00e0 enfadat sense acceptar que insulti. Es pot comprendre que estigui frustrat sense justificar que trenqui una norma. Es pot sentir que se sent tractat injustament sense donar autom\u00e0ticament la ra\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Moltes discussions s?intensifiquen perqu\u00e8 l?adolescent sent que l?adult nega la seva emoci\u00f3. Diu \u201cem fa r\u00e0bia\u201d i escolta \u201cno n'hi ha per tant\u201d. Diu \u201cem vaig sentir fatal\u201d i escolta \u201caix\u00f2 s\u00f3n ximpleries\u201d. Diu \u201cno puc m\u00e9s\u201d i escolta \u201ctu el que has de fer \u00e9s estudiar\u201d. Quan una emoci\u00f3 \u00e9s minimitzada, sol cr\u00e9ixer. L'adolescent ja no discuteix nom\u00e9s pel que va passar, sin\u00f3 per sentir-se incompr\u00e8s. <\/p>\n\n\n\n Validar no \u00e9s dramatitzar. No consisteix a dir que tot \u00e9s grav\u00edssim ni refor\u00e7ar una visi\u00f3 victimista. Consisteix a transmetre que el que sent t\u00e9 un lloc a la conversa. \u201cEntenc que t'hagi fet r\u00e0bia\u201d. \u201cT\u00e9 sentit que et sentissis avergonyida\u201d. \u201cPuc veure que aix\u00f2 et va fer mal\u201d. Aquestes frases no resolen el problema, per\u00f2 abaixen la defensa. Permeten que l'adolescent no hagi de lluitar per demostrar que existeix la seva emoci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s vindr\u00e0 la part educativa. \u201cEntenc que estiguessis enfadat, per\u00f2 no pots parlar aix\u00ed\u201d. \u201cComprenc que et fes vergonya, per\u00f2 mentir no hi ajuda\u201d. "S\u00e9 que estaves nerviosa, per\u00f2 necessitem buscar una altra manera d'afrontar-ho". Aquesta combinaci\u00f3 \u00e9s fonamental: primer reconec l'emoci\u00f3, despr\u00e9s marc el l\u00edmit. <\/p>\n\n\n\n Quan no es fa aquesta distinci\u00f3, acostumem a caure en dos extrems. Un \u00e9s invalidar-ho tot: \u201cno tens motius\u201d, \u201cexageres\u201d, \u201csempre igual\u201d. L?altre \u00e9s permetre massa per pena o por al conflicte. Cap ajuda. L'adolescent necessita aprendre que les emocions s\u00f3n leg\u00edtimes, per\u00f2 les conductes tenen conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n Aquesta idea \u00e9s especialment important en contextos educatius, familiars id\u00bfintervenci\u00f3 social. Molts adolescents expressen malestar a trav\u00e9s de respostes brusques, silencis, provocacions o desafiaments. Si nom\u00e9s veiem la conducta, nom\u00e9s podem respondre amb sanci\u00f3. Si nom\u00e9s veiem l'emoci\u00f3, podem oblidar-ne el l\u00edmit. La tasca adulta \u00e9s sostenir totes dues coses: comprendre sense justificar, acompanyar sense permetre qualsevol cosa. <\/p>\n\n\n\n Un adolescent que apr\u00e8n aix\u00f2 desenvolupa una eina molt valuosa per a la vida. Apr\u00e8n que sentir r\u00e0bia no l'autoritza a fer malb\u00e9. Que sentir-se trist no l'obliga a a\u00efllar-se'n. Que estar frustrat no vol dir que pugui tractar malament els altres. I tamb\u00e9 apr\u00e8n que no ha d'amagar all\u00f2 que sent per ser acceptat. <\/p>\n\n\n\n 4. Triar b\u00e9 el moment<\/strong> <\/p>\n\n\n\n No tot es pot parlar en qualsevol moment. Aquesta \u00e9s una de les claus m\u00e9s senzilles i, alhora, m\u00e9s oblidades. Moltes converses importants fracassen perqu\u00e8 s'intenten tenir al pitjor instant: en plena discussi\u00f3, davant d'altres persones, quan l'adolescent acaba d'arribar enfadat, quan l'adult est\u00e0 esgotat o quan tots dos estan massa activats per escoltar. <\/p>\n\n\n\n Parlar en calent sol esdevenir mesurar forces. L'adult vol resoldre, l'adolescent vol escapar, ning\u00fa no escolta massa i les paraules es tornen m\u00e9s dures del necessari. De vegades, la millor intervenci\u00f3 en aquell moment no \u00e9s parlar m\u00e9s, sin\u00f3 aturar-se. Dir \u201cara estem molt alterats, ho reprenem despr\u00e9s\u201d pot evitar una escalada innecess\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n Escollir el moment no vol dir evitar els temes dif\u00edcils. Significa cuidar-los. Hi ha converses que necessiten calma, privadesa i temps. No es pot parlar d'una mala conducta seriosa al mig del passad\u00eds, amb germans davant o mentre l'adolescent \u00e9s a punt de sortir. Tampoc conv\u00e9 abordar temes delicats nom\u00e9s perqu\u00e8 a l'adult li ha entrat la urg\u00e8ncia. La urg\u00e8ncia adulta no coincideix sempre amb la disponibilitat emocional de l'adolescent. <\/p>\n\n\n\n Curiosament, molts adolescents parlen millor en moments indirectes. Al cotxe, caminant, cuinant, recollint alguna cosa, abans de dormir o fent una activitat compartida. De vegades els \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar quan no senten una mirada frontal i una conversa solemne. El \u201chem de parlar\u201d pot tancar m\u00e9s que obrir, perqu\u00e8 sona a problema. En canvi, una pregunta tranquil\u00b7la en un moment quotidi\u00e0 pot generar m\u00e9s confian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal respectar certs silencis. No tots els silencis s\u00f3n rebuig. Alguns s\u00f3n processament. L'adolescent pot necessitar temps per ordenar all\u00f2 que sent. Potser no saber respondre en aquell moment. Pot evitar plorar, enfadar-se o quedar exposat. Insistir-hi massa pot convertir una petita obertura en una retirada completa. <\/p>\n\n\n\n L'adult ha d'aprendre a llegir el clima. Hi ha moments per posar un l\u00edmit breu i deixar la conversa per despr\u00e9s. Moments per escoltar sense resoldre. Moments per intervenir amb claredat. Moments per callar. Aquesta sensibilitat no debilita l'autoritat; la fa m\u00e9s efica\u00e7. <\/p>\n\n\n\n De vegades, triar b\u00e9 el moment significa tamb\u00e9 tenir cura del nostre propi estat. Si l'adult est\u00e0 desbordat, probablement parlar\u00e0 des de la por, l'enuig o la frustraci\u00f3. I encara que tingui ra\u00f3, la pot transmetre malament. Prendre's uns minuts abans d'abordar una conversa dif\u00edcil no \u00e9s indifer\u00e8ncia; pot ser responsabilitat. <\/p>\n\n\n\n 5. Parlar menys des de la por i m\u00e9s des de la confian\u00e7a<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Molts adults parlen amb adolescents des de la preocupaci\u00f3. I \u00e9s comprensible. Preocupa que prenguin males decisions, que pateixin, que s'equivoquin, que s'ajuntin amb persones que no els convenen, que s'exposin a les xarxes, que descuidin els estudis, que consumeixin, que es fiquin en problemes o que no s\u00e0piguen demanar ajuda. La preocupaci\u00f3 forma part de la cura. <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 de vegades aquesta preocupaci\u00f3 arriba a l'adolescent en forma de desconfian\u00e7a. El missatge que rep no \u00e9s \u201cm'importes\u201d, sin\u00f3 \u201ccrec que fallar\u00e0s\u201d. No escolta \u201cvull ajudar-te\u201d, sin\u00f3 \u201cno em refio de tu\u201d. I quan un adolescent sent que l?adult nom\u00e9s espera errors, pot reaccionar amb ocultament, defensa o desafiament. <\/p>\n\n\n\n Parlar des de la confian\u00e7a no vol dir ser ingenu. No vol dir pensar que mai passar\u00e0 res ni renunciar a la supervisi\u00f3. Significa transmetre que creiem en la seva capacitat d'aprendre, reparar i prendre decisions cada cop millors. Significa mirar no nom\u00e9s el risc, sin\u00f3 tamb\u00e9 els recursos. No nom\u00e9s all\u00f2 que fa malament, sin\u00f3 all\u00f2 que est\u00e0 intentant fer b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n La difer\u00e8ncia es nota al llenguatge. No \u00e9s el mateix dir \u201csegur que la embolicar\u00e0s\u201d que dir \u201cconfio que pots fer-ho b\u00e9, i si et veus en una situaci\u00f3 complicada, em dius\u201d. No \u00e9s el mateix dir \u201cno tens cap\u201d que dir \u201caquesta decisi\u00f3 no ha estat bona, per\u00f2 podem pensar com reparar-la\u201d. No \u00e9s el mateix dir \u201cno em fio de tu\u201d que dir \u201cnecessito comprovar algunes coses perqu\u00e8 la meva responsabilitat \u00e9s cuidar-te, per\u00f2 vull que anem recuperant confian\u00e7a\u201d. <\/p>\n\n\n\n La confian\u00e7a no es regala sense m\u00e9s ni m\u00e9s; es construeix. I quan es trenca, es reconstrueix amb fets. Per\u00f2 fins i tot quan cal posar l\u00edmits, es pot tenir cura del missatge de fons. Un adolescent necessita saber que els seus errors no el defineixen del tot. Que es pot equivocar sense quedar condemnat a l'etiqueta d'irresponsable, mentider o problem\u00e0tic. Les etiquetes pesen molt i, de vegades, acaben empenyent a comportar-se segons el que se n'espera. <\/p>\n\n\n\n Parlar des de la confian\u00e7a tamb\u00e9 implica recon\u00e8ixer aven\u00e7os. Moltes vegades els adults assenyalem r\u00e0pid el que falta, per\u00f2 triguem a anomenar el que millora. Un adolescent que s'esfor\u00e7a, que torna abans, que explica alguna cosa dif\u00edcil, que demana perd\u00f3 o intenta regular-se necessita que aix\u00f2 sigui vist. No per felicitar-ho per tot, sin\u00f3 perqu\u00e8 entengui que l'adult no nom\u00e9s apareix per corregir. <\/p>\n\n\n\n La confian\u00e7a \u00e9s una manera de dir: \u201cs\u00e9 que est\u00e0s creixent, s\u00e9 que t'equivocar\u00e0s, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00e9 que pots aprendre\u201d. Aquest missatge no elimina els conflictes, per\u00f2 canvia el terreny on es produeixen. <\/p>\n\n\n\n Estar disponibles sense envair<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Parlar amb adolescents requereix paci\u00e8ncia. No sempre responen quan volem. No sempre expliquen qu\u00e8 ens agradaria saber. No sempre agraeixen la pres\u00e8ncia adulta al moment. De vegades rebutgen la conversa i, no obstant, registren que l'adult hi era. Que no va humiliar. Que no es va burlar. Que no va convertir cada error en una sent\u00e8ncia. Que va posar l\u00edmits, per\u00f2 no va retirar l?afecte. <\/p>\n\n\n\n La disponibilitat adulta no consisteix a perseguir l'adolescent amb preguntes, sin\u00f3 mantenir oberta la possibilitat de trobada. \u00c9s poder dir: \u201cquan vulguis parlar, estic\u201d. I que aquesta frase sigui certa. \u00c9s no rendir-se despr\u00e9s de tres males cares. \u00c9s no prendre cada silenci com un atac personal. \u00c9s entendre que l'autonomia adolescent necessita dist\u00e0ncia per\u00f2 no abandono. <\/p>\n\n\n\n La comunicaci\u00f3 no es construeix nom\u00e9s a les grans converses. Es construeix en els trajectes, en els menjars, en els gestos quotidians, en la manera de reaccionar quan expliquen alguna cosa petita, en com tractem les seves emocions, en si respectem la seva intimitat, en si reconeixem els nostres errors com a adults. Tot aix\u00f2 prepara el terreny perqu\u00e8, quan arribi una conversa important, hi hagi una base de confian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n No hi ha una f\u00f3rmula perfecta per parlar amb adolescents. Hi haur\u00e0 dies que sortir\u00e0 malament. Hi haur\u00e0 converses maldestres, respostes injustes, moments de tensi\u00f3 i silencis dif\u00edcils. Per\u00f2 fins i tot aleshores es pot reparar. Un adult que sap dir \u201cabans m'he passat\u201d, \u201cno t'he sentit b\u00e9\u201d o \u201cvull tornar a parlar-ho amb m\u00e9s calma\u201d ensenya una cosa molt valuosa: que els vincles no han de ser perfectes per ser segurs. <\/p>\n\n\n\n Potser la clau \u00e9s acceptar que parlar amb adolescents no sempre vol dir obtenir respostes immediates. De vegades vol dir sembrar. Deixeu una frase que recordaran m\u00e9s tard. Mostrar una manera de ser-hi. Convertir-se en una pres\u00e8ncia fiable. No envair, per\u00f2 tampoc desapar\u00e8ixer. No controlar cada pas, per\u00f2 tampoc desentendre's. <\/p>\n\n\n\n Els adolescents no necessiten adults que ho permetin tot ni adults que ho converteixin tot en una batalla. Necessiten adults capa\u00e7os d'escoltar, orientar, sostenir l\u00edmits i continuar estant a prop fins i tot quan la conversa sembla dif\u00edcil. Perqu\u00e8 moltes vegades, darrere d'un \u201cdeixa'm\u201d, no hi ha un veritable desig de quedar-se sols, sin\u00f3 una prova silenciosa: comprovar si l'adult sap esperar sense anar-se'n del tot. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan parlar es converteix en una porta tancada Parlar amb adolescents no sempre \u00e9s f\u00e0cil. De vegades una pregunta senzilla rep com a resposta un \u201cno s\u00e9\u201d, un \u201cres\u201d, un \u201cdeixa'm\u201d, un silenci o una mala cara. Altres vegades sembla que qualsevol intent de conversa s'acaba en discussi\u00f3. L'adult \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46789,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"quote","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[980,973,972,971,984,983,974,975,982,981],"class_list":["post-46788","post","type-post","status-publish","format-quote","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-acompanamiento-adolescente","tag-adolescencia-y-familia","tag-como-hablar-con-adolescentes","tag-comunicacion-con-adolescentes","tag-confianza-familiar","tag-crianza-en-adolescencia","tag-educacion-emocional-adolescentes","tag-escucha-activa-adolescentes","tag-intervencion-con-adolescentes","tag-relacion-padres-e-hijos-adolescentes","post_format-post-format-quote"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46788"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46788\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46790,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46788\/revisions\/46790"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46789"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}