<\/p>\n\n\n\n
Parlar de sexualitat amb nens, nenes i adolescents continua resultant inc\u00f2mode per a moltes fam\u00edlies, centres educatius i professionals. Tot i que vivim en una societat aparentment hiperinformada, encara costa asseure's a parlar amb naturalitat sobre el cos, el desig, la intimitat, els l\u00edmits, el consentiment o les relacions afectives. De vegades per vergonya, altres per por de \u201cdonar idees\u201d, d'altres perqu\u00e8 no sabem molt b\u00e9 com fer-ho. <\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00f2, el silenci adult no atura la curiositat. Tampoc no protegeix. Quan una nena o un adolescent no troba respostes als adults de refer\u00e8ncia, les cerca a altres llocs: internet, xarxes socials, v\u00eddeos, amistats, f\u00f2rums, pornografia o continguts creats per captar atenci\u00f3, no per educar. La q\u00fcesti\u00f3, per tant, no \u00e9s si els menors rebran informaci\u00f3 sobre sexualitat. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s de qui la rebran, amb quins valors, amb quina intenci\u00f3 i des de quina mirada. <\/p>\n\n\n\n
Internet pot oferir informaci\u00f3 \u00fatil per\u00f2 tamb\u00e9 pot mostrar una imatge profundament distorsionada de la sexualitat. Molts menors accedeixen a continguts sexuals sense comptar encara amb eines emocionals, maduratives i cr\u00edtiques per interpretar-los. Veuen cossos, pr\u00e0ctiques, relacions i escenes que poden presentar la sexualitat com a rendiment, domini, consum, comparaci\u00f3 o pressi\u00f3. Si ning\u00fa no els ajuda a pensar-hi, poden confondre ficci\u00f3 amb realitat, desig amb obligaci\u00f3, insist\u00e8ncia amb seducci\u00f3 o exposici\u00f3 amb llibertat. <\/p>\n\n\n\n
Educar en sexualitat no vol dir avan\u00e7ar etapes ni envair la intimitat dels menors. Significa acompanyar-ne el desenvolupament. Significa oferir paraules abans que arribi la confusi\u00f3. Significa ensenyar que el cos propi mereix respecte, que el cos ali\u00e8 tamb\u00e9, que ning\u00fa no s'ha de sentir obligat a fer alguna cosa que no desitja i que les relacions sanes es construeixen des de la cura, la igualtat i el consentiment. <\/p>\n\n\n\n
Aquest dec\u00e0leg no pret\u00e9n oferir receptes m\u00e0giques. Pret\u00e9n recordar una cosa m\u00e9s senzilla i m\u00e9s important: si els adults no ocupem el nostre lloc educatiu, altres discursos ho faran per nosaltres. <\/p>\n\n\n\n
1. Parlar de sexualitat no avan\u00e7a etapes, les acompanya<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Una de les pors adults m\u00e9s grans \u00e9s pensar que parlar de sexualitat amb menors pot despertar una curiositat que no existia. Per\u00f2 la curiositat forma part del desenvolupament. Els nens i les nenes pregunten pel cos, per les difer\u00e8ncies, pel naixement, pels vincles i, m\u00e9s endavant, pel desig, l'atracci\u00f3 o les relacions. Que preguntin no vol dir que estiguin preparats per viure experi\u00e8ncies adultes; vol dir que necessiten comprendre el m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n Quan evitem respondre, no eliminem la pregunta. Nom\u00e9s deixem el menor sense una resposta fiable. I quan un adolescent no troba una explicaci\u00f3 serena a casa, a l'escola o en un professional de confian\u00e7a, la pot buscar en llocs menys segurs. El silenci no \u00e9s neutral. El silenci tamb\u00e9 educa, per\u00f2 educa a la vergonya, al secret ia la idea que certs temes no es poden parlar amb els adults. <\/p>\n\n\n\n Parlar no vol dir explicar-ho tot de cop ni donar informaci\u00f3 que no correspon a l'edat. Significa respondre amb honestedat, senzillesa i calma. De vegades n'hi haur\u00e0 prou d'anomenar parts del cos correctament. Altres vegades caldr\u00e0 parlar d'intimitat, canvis f\u00edsics, menstruaci\u00f3, ereccions, orientaci\u00f3 del desig, consentiment o pressi\u00f3 grupal. Cada etapa requereix un llenguatge diferent, per\u00f2 totes necessiten pres\u00e8ncia adulta. <\/p>\n\n\n\n Educar en sexualitat \u00e9s semblant a educar en alimentaci\u00f3, conviv\u00e8ncia o \u00fas de la tecnologia: no es resol en una conversa \u00fanica. Es construeix a poc a poc, amb missatges coherents, amb disponibilitat i confian\u00e7a. Quan l'adult parla amb naturalitat, el menor apr\u00e8n qu\u00e8 pot tornar a preguntar. <\/p>\n\n\n\n 2. Adaptar el llenguatge a l'edat sense mentir ni espantar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n No es parla igual amb un nen de set anys que amb una adolescent de setze. Aquesta idea sembla evident, per\u00f2 de vegades es fa servir com a excusa per no parlar mai. Adaptar el llenguatge no vol dir ocultar la realitat, sin\u00f3 explicar-la de manera comprensible i proporcionada. <\/p>\n\n\n\n A la inf\u00e0ncia, l'educaci\u00f3 sexual t\u00e9 molt a veure amb el coneixement del cos, la intimitat, el respecte, els l\u00edmits i la prevenci\u00f3 de situacions abusives. Un nen o nena pot aprendre que el seu cos li pertany, que hi ha parts \u00edntimes, que ning\u00fa no li ha de tocar d'una manera que l'incomodi, que pot dir no i que ha d'explicar a un adult de confian\u00e7a qualsevol situaci\u00f3 que el faci sentir malament. Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s educaci\u00f3 sexual, encara que no parlem encara de relacions sexuals. <\/p>\n\n\n\n A l'adolesc\u00e8ncia, les preguntes canvien. Apareixen el desig, l'atracci\u00f3, les primeres relacions, la pressi\u00f3 del grup, les xarxes socials, la pornografia, les pors sobre el cos, els dubtes sobre les pr\u00e0ctiques sexuals, l'orientaci\u00f3, la identitat i el consentiment. Si els adults no acompanyen aquestes preguntes, altres discursos molt m\u00e9s r\u00e0pids i menys curosos ho faran. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important no educar des de la por. Si cada conversa sobre sexualitat es presenta com una amena\u00e7a, l'adolescent la pot associar \u00fanicament a perill, culpa o vergonya. Per descomptat que hi ha riscos, i cal parlar-ne. Per\u00f2 la sexualitat no s'hauria d'abordar nom\u00e9s des de l'embar\u00e0s no desitjat, infeccions, abusos o viol\u00e8ncia. Tamb\u00e9 cal parlar de respecte, plaer, cura, afecte, comunicaci\u00f3, responsabilitat i llibertat. <\/p>\n\n\n\n La clau \u00e9s dir la veritat sense dramatitzar. Anomenar els riscos sense convertir el cos en cap problema. Parlar de l\u00edmits sense transmetre por a tot enlla\u00e7. Explicar que la sexualitat forma part de la vida, per\u00f2 que necessita maduresa, respecte i consentiment. <\/p>\n\n\n\n 3. Ensenyar que el cos propi mereix respecte<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Abans de parlar de relacions, cal parlar del cos. De com ho anomenem, com ho cuidem, com ho habitem i com posem l\u00edmits. Molts problemes posteriors tenen a veure amb una educaci\u00f3 insuficient sobre el dret a decidir sobre el propi cos. <\/p>\n\n\n\n Des de petits, els menors han d'aprendre que el cos no est\u00e0 al servei dels altres. No han de fer petons si no volen, no han d'acceptar car\u00edcies que els incomoden, no han d'aguantar bromes sobre el f\u00edsic ni permetre invasions de la seva intimitat. De vegades, amb bona intenci\u00f3, els adults obliguem els nens a saludar amb contacte f\u00edsic o minimitzem la seva incomoditat. Sense adonar-nos-en, podem enviar un missatge conf\u00fas: que la comoditat de l'altre importa m\u00e9s que el seu l\u00edmit. <\/p>\n\n\n\n Educar en el respecte al cos tamb\u00e9 implica tenir cura del llenguatge. Els comentaris constants sobre el pes, el desenvolupament f\u00edsic, la roba, l'aparen\u00e7a o la comparaci\u00f3 amb altres cossos poden deixar empremta. A l'adolesc\u00e8ncia, quan la imatge corporal adquireix tanta import\u00e0ncia, aquestes paraules pesen encara m\u00e9s. Un cos que canvia necessita ser acompanyat amb respecte, no pas amb burla, vigil\u00e0ncia o judici. <\/p>\n\n\n\n El cos propi mereix cura, intimitat i dignitat. Aquesta idea \u00e9s fonamental per prevenir pressions, abusos i relacions desiguals. Un adolescent que ha apr\u00e8s a recon\u00e8ixer els seus l\u00edmits estar\u00e0 en millors condicions d?identificar quan alg\u00fa els traspassa. Una adolescent que sap que no ha d'agradar a qualsevol preu, tindr\u00e0 m\u00e9s eines per resistir la pressi\u00f3 emocional, sexual o digital. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal ensenyar el respecte al cos ali\u00e8. Ning\u00fa no t\u00e9 dret a comentar, tocar, insistir, fotografiar, difondre o utilitzar el cos d'una altra persona sense consentiment. Aquesta educaci\u00f3 s'ha d'adre\u00e7ar a tots els menors, nois i noies, des d'una idea b\u00e0sica: el meu cos \u00e9s meu, per\u00f2 el cos de l'altra persona tamb\u00e9 hi pertany. <\/p>\n\n\n\n 4. Diferenciar desig, pressi\u00f3 i consentiment<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un dels ensenyaments m\u00e9s importants a l'adolesc\u00e8ncia \u00e9s distingir entre voler, cedir i sentir-se pressionat. Moltes situacions perjudicials no comencen amb una amena\u00e7a expl\u00edcita, sin\u00f3 amb insist\u00e8ncies, xantatges, silencis, enuigs o frases que empenyen a fer alguna cosa que realment no es desitja. <\/p>\n\n\n\n El consentiment no \u00e9s simplement dir que no. Consentir implica poder dir lliurement, sense por, sense pressi\u00f3 i amb possibilitat real de canviar d'opini\u00f3. Si una persona accepta alguna cosa per evitar que l'altra s'enfadi, per no perdre la relaci\u00f3, per no semblar immadura o perqu\u00e8 deixin d'insistir-hi, no estem davant d'una decisi\u00f3 lliure. Estem davant d'una cessi\u00f3 condicionada per la pressi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Als adolescents cal explicar-los que no s'exigeix el desig. Es comparteix o no es comparteix. No es negocia amb insist\u00e8ncia. No s'aconsegueix per culpa. No es demostra fent res que una persona no vol fer. Frases com \u201csi em volguessis, ho faries\u201d, \u201ctothom ho fa\u201d, \u201cets una exagerada\u201d, \u201cno confies en mi\u201d o \u201cem deixar\u00e0s aix\u00ed\u201d s'han d'identificar com a senyals de manipulaci\u00f3, no com a expressions normals d'una relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal ensenyar que el consentiment es pot retirar. Haver dit s\u00ed una vegada no obliga a repetir. Estar en una relaci\u00f3 de parella no vol dir disponibilitat permanent. Haver enviat una imatge no autoritza a demanar-ne m\u00e9s. Haver iniciat una situaci\u00f3 \u00edntima no impedeix aturar-la. La llibertat s'ha de mantenir durant tota la relaci\u00f3, no nom\u00e9s al principi. <\/p>\n\n\n\n Educar en consentiment \u00e9s educar en empatia. Significa mirar l'altra persona, escoltar, preguntar, acceptar l\u00edmits i no pas convertir el desig propi en una obligaci\u00f3 aliena. Aquest ensenyament \u00e9s imprescindible per prevenir viol\u00e8ncies sexuals, relacions de control i experi\u00e8ncies que poden generar culpa, por o dany emocional. <\/p>\n\n\n\n 5. Explicar que la pornografia no \u00e9s educaci\u00f3 sexual<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Molts menors arriben a la pornografia abans dhaver tingut una conversa clara sobre sexualitat. En alguns casos hi accedeixen per curiositat. En altres, per pressi\u00f3 del grup. De vegades apareix de manera accidental. Altres vegades es converteix en una font habitual daprenentatge. El problema \u00e9s que la pornografia no est\u00e0 pensada per educar, sin\u00f3 per excitar, vendre i retenir latenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n No es tracta d?abordar aquest tema des de l?esc\u00e0ndol, sin\u00f3 des del pensament cr\u00edtic. La pornografia mostra una representaci\u00f3 de la sexualitat, no pas la sexualitat real en tota la seva complexitat. En molts continguts apareixen cossos seleccionats, pr\u00e0ctiques exagerades, abs\u00e8ncia de comunicaci\u00f3, manca de cura, relacions desiguals i una imatge del desig centrada en el rendiment. Si un adolescent pren aix\u00f2 com a refer\u00e8ncia principal, pot construir expectatives distorsionades sobre el cos, el cos ali\u00e8 i les relacions. <\/p>\n\n\n\n La pornografia pot transmetre la idea que tot plegat ha de ser immediat, intens, disponible i espectacular. Pot refor\u00e7ar estereotips de g\u00e8nere, normalitzar la pressi\u00f3, invisibilitzar el consentiment o presentar pr\u00e0ctiques sense context afectiu ni cura. Tamb\u00e9 pot generar inseguretat corporal: nois que es comparen amb cossos irreals, noies que senten que han de respondre a determinades expectatives o adolescents que creuen que la sexualitat real s'ha d'assemblar al que han vist en una pantalla. <\/p>\n\n\n\n Parlar de pornografia amb adolescents no vol dir entrar en detalls innecessaris ni envair-ne la intimitat. Significa deixar clar que internet no en pot ser el principal professor. Significa explicar que all\u00f2 que apareix en aquests continguts no defineix qu\u00e8 han de fer, qu\u00e8 han de desitjar ni com ha de ser una relaci\u00f3. Significa ajudar-los a preguntar-se qui produeix aquestes imatges, per qu\u00e8, qu\u00e8 mostren, qu\u00e8 amaguen i quines conseq\u00fc\u00e8ncies les pot consumir sense mirada cr\u00edtica. <\/p>\n\n\n\n El missatge no hauria de ser nom\u00e9s \u201caix\u00f2 est\u00e0 malament\u201d. \u00c9s m\u00e9s \u00fatil dir: \u201caix\u00f2 no \u00e9s una guia per relacionar-te\u201d. La sexualitat real necessita comunicaci\u00f3, respecte, consentiment, cura, afecte, l\u00edmits i responsabilitat. Res d'aix\u00f2 no es pot aprendre adequadament en un v\u00eddeo dissenyat per consumir r\u00e0pid. <\/p>\n\n\n\n 6. Parlar d'imatges \u00edntimes, privadesa i xarxes socials<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La vida afectiva i sexual dels adolescents tamb\u00e9 passa pel m\u00f2bil. Les converses, els coquetejos, els conflictes, les declaracions, la gelosia i les pressions poden produir-se a trav\u00e9s de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. Per aix\u00f2, educar en sexualitat avui implica necess\u00e0riament educar en privadesa digital. <\/p>\n\n\n\n Un dels temes m\u00e9s importants \u00e9s enviar imatges \u00edntimes. Molts adolescents coneixen el sexting, per\u00f2 no sempre comprenen les seves implicacions. De vegades s'envien fotos com a mostra de confian\u00e7a, desig o pertinen\u00e7a a la parella. Altres vegades es fa per pressi\u00f3, insist\u00e8ncia o por de perdre l'altra persona. El problema \u00e9s que, una vegada enviada una imatge, es perd part del control. Pot ser reenviada, capturada, mostrada o utilitzada per fer xantatge. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s fonamental treballar aquesta q\u00fcesti\u00f3 sense culpabilitzar la v\u00edctima. Si una imatge \u00edntima es difon sense consentiment, la responsabilitat no \u00e9s de qui va confiar, sin\u00f3 de qui va trair aquesta confian\u00e7a i va vulnerar la seva intimitat. Aquest missatge ha de ser clar\u00edssim. Alhora, cal ajudar els menors a comprendre els riscos reals de compartir contingut \u00edntim ia resistir pressions. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal parlar amb els nois de manera directa. No n'hi ha prou de dir a les noies que vagin amb compte. Cal ensenyar als nois que demanar, pressionar, guardar, reenviar o ensenyar imatges \u00edntimes duna altra persona sense consentiment \u00e9s una forma greu de viol\u00e8ncia. L'educaci\u00f3 no es pot centrar \u00fanicament que elles es protegeixin; ha de centrar-se tamb\u00e9 que ells respectin. <\/p>\n\n\n\n La privadesa digital no \u00e9s un tema t\u00e8cnic, sin\u00f3 \u00e8tic. T\u00e9 a veure amb la dignitat, la confian\u00e7a i el dret a la intimitat. Abans de reenviar una imatge, comentar un cos, compartir una captura o pressionar per rebre una foto, l'adolescent ha d'haver apr\u00e8s a fer-se una pregunta senzilla: tinc dret a fer-ho amb la intimitat d'una altra persona? <\/p>\n\n\n\n 7. Educar tamb\u00e9 els nois<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Durant massa temps moltes converses sobre sexualitat han posat el pes de la prevenci\u00f3 sobre les noies. Que vagin amb compte, que no s'exposin, que s\u00e0piguen dir no, que no se'n fi\u00efn, que protegeixin la seva imatge, que evitin riscos. Tot aix\u00f2 pot ser important, per\u00f2 \u00e9s profundament insuficient si no eduquem tamb\u00e9 els nois en responsabilitat, cura i respecte. <\/p>\n\n\n\n Els nois necessiten espais on parlar de desig, inseguretat, pressi\u00f3 de grup, pornografia, masculinitat, consentiment i emocions. Molts creixen envoltats de missatges que els empenyen a demostrar experi\u00e8ncia, seguretat, iniciativa constant o domini. En alguns grups, la sexualitat esdev\u00e9 una prova d'estatus. Es presumeix, s'exagera, es competeix o es ridiculitza el que no compleix determinades expectatives. <\/p>\n\n\n\n Aquesta forma de socialitzaci\u00f3 pot fer mal a les noies, per\u00f2 tamb\u00e9 als mateixos nois. Els dificulta expressar dubtes, recon\u00e8ixer l\u00edmits, acceptar un rebuig o viure la sexualitat des de la tranquil\u00b7litat. Si un noi apr\u00e8n que el seu valor dep\u00e8n de demostrar poder o experi\u00e8ncia, pot tenir m\u00e9s dificultats per relacionar-se des del respecte i la reciprocitat. <\/p>\n\n\n\n Educar els nois implica dir-los amb claredat que insistir no \u00e9s seduir, que pressionar no \u00e9s lligar, que compartir imatges \u00edntimes no \u00e9s una broma, que el desig de l'altra persona importa tant com el propi i que un no necessita explicaci\u00f3. Tamb\u00e9 implica ensenyar-los que poden sentir inseguretat, vergonya o por sense convertir aquestes emocions en control o agressivitat. <\/p>\n\n\n\n Una educaci\u00f3 afectivosexual igualit\u00e0ria no enfronta nois i noies. Us ofereix a tots millors eines per relacionar-vos. Els permet construir vincles menys marcats per la pressi\u00f3, la desigualtat i la por. Els ajuda a entendre que la sexualitat no hauria de ser un escenari de poder, sin\u00f3 de respecte. <\/p>\n\n\n\n 8. No esperar que hi hagi un problema<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Moltes converses sobre sexualitat arriben tard. Es parla quan apareix una imatge difosa, una sospita d'ab\u00fas, una relaci\u00f3 de control, una pr\u00e0ctica de risc o una situaci\u00f3 que espanta els adults. Aleshores la conversa neix des de la urg\u00e8ncia, la por o l'enuig. I encara que en aquests moments cal intervenir, l'educaci\u00f3 afectivosexual no pot dependre nom\u00e9s de les crisis. <\/p>\n\n\n\n La prevenci\u00f3 ha de comen\u00e7ar abans. Cal que sigui progressiva, quotidiana i adaptada a cada etapa. No cal esperar l'adolesc\u00e8ncia per parlar de l\u00edmits, intimitat i respecte. No cal esperar que un adolescent consumeixi pornografia per explicar-li que internet no sempre mostra relacions sanes. No cal esperar que una noia rebi pressi\u00f3 per enviar una foto per parlar de privadesa i consentiment. <\/p>\n\n\n\n Quan la conversa hi ha abans del problema, el menor t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de demanar ajuda. Sap que aquest tema es pot parlar. Sap que l'adult no reaccionar\u00e0 \u00fanicament amb crits o c\u00e0stigs. Sap que no ser\u00e0 humiliat per preguntar. Aquesta confian\u00e7a pot marcar una difer\u00e8ncia enorme. <\/p>\n\n\n\n Prevenir tamb\u00e9 vol dir revisar les nostres pr\u00f2pies incoher\u00e8ncies. No podem educar respecte al cos si fem comentaris constants sobre el f\u00edsic ali\u00e8. No podem educar en consentiment si obliguem els nens a acceptar contacte f\u00edsic que no volen. No podem educar en igualtat si normalitzem bromes masclistes. No podem educar en privadesa si exposem la vida dels menors en xarxes sense preguntar-los. <\/p>\n\n\n\n L'educaci\u00f3 afectivosexual no es limita al que diem. Tamb\u00e9 es transmet en all\u00f2 que fem, en com tractem els altres, en com parlem del cos, en com gestionem els l\u00edmits i en com reaccionem davant les preguntes inc\u00f2modes. <\/p>\n\n\n\n 9. Crear confian\u00e7a perqu\u00e8 puguin preguntar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un menor no explicar\u00e0 una cosa delicada a un adult si tem ser ridiculitzat, castigat o jutjat. Aix\u00f2 no vol dir que els adults ho hagin d'aprovar tot ni renunciar als l\u00edmits. Aix\u00f2 significa que la confian\u00e7a \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per poder acompanyar. <\/p>\n\n\n\n La manera com responem a les primeres preguntes importa molt. Si un nen pregunta alguna cosa sobre el cos i rep una evasiva, apr\u00e8n que aquest tema incomoda. Si una adolescent planteja un dubte i es respon amb alarma, apr\u00e8n que potser no ha de tornar a preguntar. Si un noi expressa inseguretat i se'l ridiculitza, aprendr\u00e0 a amagar-la. Cada reacci\u00f3 adulta obre o tanca una porta. <\/p>\n\n\n\n Crear confian\u00e7a implica escoltar abans de sermonejar. Pregunteu abans d'acusar. Agrair que hagin explicat una cosa dif\u00edcil. Recon\u00e8ixer que algunes situacions poden fer vergonya. Transmetre que demanar ajuda no converteix ning\u00fa en culpable. I, quan calgui posar l\u00edmits o prendre mesures, fer-ho explicant el motiu i cuidant la dignitat del menor. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important acceptar que no sempre tindrem la resposta perfecta. Es pot dir: \u201cno s\u00e9 com explicar-t'ho ara mateix, per\u00f2 ho parlem\u201d, o \u201cnecessito pensar-ho per respondre't b\u00e9\u201d. El m\u00e9s important \u00e9s no tancar la conversa. Els adolescents no necessiten adults perfectes; necessiten adults disponibles. <\/p>\n\n\n\n La confian\u00e7a no s'improvisa en una emerg\u00e8ncia. Es construeix en all\u00f2 quotidi\u00e0. En la manera d'escoltar, de no burlar-se, de no escandalitzar-se per tot, de respectar la intimitat i de demostrar que els temes importants es poden parlar sense que el m\u00f3n s'ensorri. <\/p>\n\n\n\n 10. Coordinar fam\u00edlia, escola i professionals<\/strong> <\/p>\n\n\n\n L'educaci\u00f3 afectivosexual no hauria de dependre de la sort. No pot dependre \u00fanicament que una fam\u00edlia gosi parlar, que un docent tingui sensibilitat o que un professional trobi un lloc per abordar el tema. Els menors necessiten missatges coherents des de diferents espais. <\/p>\n\n\n\n La fam\u00edlia hi t\u00e9 un paper fonamental perqu\u00e8 \u00e9s el primer lloc on s'apr\u00e8n sobre el cos, els afectes, els l\u00edmits i la confian\u00e7a. Per\u00f2 no totes les fam\u00edlies tenen la mateixa informaci\u00f3, seguretat o capacitat per abordar aquests temes. Per aix\u00f2, lescola i els recursos socioeducatius s\u00f3n imprescindibles. No substitueixen la fam\u00edlia, per\u00f2 complementen, ordenen i garanteixen que tots els menors rebin una educaci\u00f3 b\u00e0sica per al seu desenvolupament i protecci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Els professionals que treballen amb inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia tenen, a m\u00e9s, una responsabilitat especial. En centres educatius, recursos de protecci\u00f3, entitats socials, espais juvenils o programes dintervenci\u00f3, leducaci\u00f3 afectivosexual ha de ser present de forma transversal. No pas com una xerrada a\u00efllada, sin\u00f3 com a part de l'acompanyament integral. <\/p>\n\n\n\n Coordinar no vol dir que tots diguin exactament el mateix amb les mateixes paraules. Significa compartir una base comuna: respecte, igualtat, consentiment, cura, privadesa, pensament cr\u00edtic i protecci\u00f3 davant de la viol\u00e8ncia. Quan aquests missatges es repeteixen des de diferents llocs, guanyen for\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important comptar amb recursos especialitzats quan calgui. Si hi ha sospita d'ab\u00fas, viol\u00e8ncia sexual, difusi\u00f3 d'imatges \u00edntimes, coacci\u00f3, consum problem\u00e0tic de pornografia o relacions de control, no n'hi ha prou amb una conversa educativa. Cal activar els suports adequats, protegir el menor i actuar amb rigor. <\/p>\n\n\n\n Educar abans, acompanyar millor<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Educar en sexualitat no \u00e9s parlar d\u00b4un tema inc\u00f2mode. \u00c9s parlar de vida, de cos, d'enlla\u00e7os, de respecte i de cura. \u00c9s oferir als menors eines per comprendre's, protegir-se i relacionar-se millor. \u00c9s ajudar-los a distingir entre desig i pressi\u00f3, entre intimitat i exposici\u00f3, entre confian\u00e7a i control, entre ficci\u00f3 i realitat. <\/p>\n\n\n\n No podem demanar als adolescents que s\u00e0piguen manejar situacions complexes si ning\u00fa no els ha ensenyat abans. No podem esperar que identifiquin una pressi\u00f3 sexual si mai no hem parlat de consentiment. No els podem demanar que q\u00fcestionin la pornografia si n'ha estat la principal font d'informaci\u00f3. No els podem exigir responsabilitat digital si mai no hem parlat de privadesa, imatges \u00edntimes i conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n L'educaci\u00f3 afectivosexual no elimina tots els riscos, per\u00f2 redueix la solitud amb qu\u00e8 molts menors els enfronten. Els d\u00f3na paraules. Els hi d\u00f3na criteris. Els d\u00f3na perm\u00eds per preguntar. Els recorda que el seu cos importa, que els seus l\u00edmits importen i que cap relaci\u00f3 sana no s'hauria de construir sobre la por, l'obligaci\u00f3 o la vergonya. <\/p>\n\n\n\n Quan els adults callem, internet parla. I parla molt, r\u00e0pid i no sempre b\u00e9. Per aix\u00f2 ens cal arribar abans, no per controlar la vida dels menors, sin\u00f3 per acompanyar-la. Perqu\u00e8 educar en sexualitat no \u00e9s emp\u00e8nyer-los a cr\u00e9ixer abans d'hora; \u00e9s ajudar-los a cr\u00e9ixer amb m\u00e9s cura, m\u00e9s llibertat i m\u00e9s respecte.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlar de sexualitat amb nens, nenes i adolescents continua resultant inc\u00f2mode per a moltes fam\u00edlies, centres educatius i professionals. Tot i que vivim en una societat aparentment hiperinformada, encara costa asseure's a parlar amb naturalitat sobre el cos, el desig, la intimitat, els l\u00edmits, el consentiment o les relacions afectives. De vegades per \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46786,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"quote","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[970,960,587,955,958,954,961,956,957,959],"class_list":["post-46785","post","type-post","status-publish","format-quote","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-acompanamiento-familiar-sexualidad","tag-consentimiento-en-adolescentes","tag-educacion-afectivo-sexual","tag-educacion-sexual-en-adolescentes","tag-educacion-sexual-infantil","tag-pornografia-y-adolescentes","tag-prevencion-violencia-sexual","tag-privacidad-digital-menores","tag-sexting-adolescentes","tag-sexualidad-y-redes-sociales","post_format-post-format-quote"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46785","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46785"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46785\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46787,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46785\/revisions\/46787"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46786"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46785"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46785"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46785"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}