<\/p>\n\n\n\n
Una generaci\u00f3 connectada des de la inf\u00e0ncia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Les xarxes socials formen part de la vida quotidiana dels adolescents. No s\u00f3n ni un afegit secundari ni una simple forma d'entreteniment: s\u00f3n espais on es comuniquen, es mostren, es comparen, s'informen, construeixen identitat, busquen reconeixement i pertanyen a un grup. Per a molts nois i noies, estar a les xarxes no significa \u00fanicament \u201cpassar l'estona\u201d, sin\u00f3 participar en una part important del seu m\u00f3n social. <\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, quan parlem d'addicci\u00f3 o depend\u00e8ncia a les xarxes socials, cal fer-ho amb compte. No es tracta de demonitzar la tecnologia ni de presentar els adolescents com a v\u00edctimes passives de les pantalles. Les xarxes poden tindre usos positius. Permeten mantenir vincles, compartir interessos, accedir a informaci\u00f3, expressar creativitat, trobar comunitats de suport i participar en causes socials. El problema no rau en l'exist\u00e8ncia de les xarxes, sin\u00f3 en la manera com es fan servir, en el temps que ocupen, en la funci\u00f3 emocional que compleixen i en el grau de control que l'adolescent mant\u00e9 sobre elles. <\/p>\n\n\n\n L'adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa especialment vulnerable perqu\u00e8 coincideix amb una recerca intensa d'identitat i validaci\u00f3 externa. La mirada dels altres adquireix un pes enorme. Gustar, encaixar, ser acceptat, no quedar fora i rebre reconeixement es poden convertir en necessitats molt presents. Les xarxes socials amplifiquen aquestes din\u00e0miques perqu\u00e8 ofereixen una exposici\u00f3 constant i una resposta immediata: likes, comentaris, visualitzacions, seguidors, missatges, mencions o silencis que tamb\u00e9 s'interpreten. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, alguns adolescents comencen a relacionar-se amb les xarxes de manera dependent. No les fan servir nom\u00e9s per comunicar-se o entretenir-se, sin\u00f3 per regular-ne l'estat d'\u00e0nim, escapar-se del malestar, evitar la solitud, calmar l'ansietat o sentir-se valorats. Quan el m\u00f2bil es converteix en el principal refugi emocional i la desconnexi\u00f3 genera irritabilitat, angoixa o buit, ja no estem parlant nom\u00e9s d\u00fas freq\u00fcent, sin\u00f3 duna relaci\u00f3 problem\u00e0tica. <\/p>\n\n\n\n De l'\u00fas habitual a l'\u00fas problem\u00e0tic<\/strong> <\/p>\n\n\n\n No tot \u00fas intens de xarxes socials \u00e9s una addicci\u00f3. Aquesta distinci\u00f3 \u00e9s important perqu\u00e8 els adolescents viuen en un entorn profundament digitalitzat. Estudien, es relacionen, organitzen plans, consumeixen cultura i participen socialment a trav\u00e9s de dispositius. Dir simplement que \u201cutilitzen molt el m\u00f2bil\u201d no \u00e9s suficient per parlar de depend\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n L'\u00fas problem\u00e0tic apareix quan les xarxes comencen a ocupar un lloc desproporcionat a la vida de l'adolescent i afecten \u00e0rees importants del seu desenvolupament. Hi pot haver p\u00e8rdua de control sobre el temps de connexi\u00f3, dificultat per deixar el m\u00f2bil encara que es vulgui fer-ho, aband\u00f3 d'activitats significatives, reducci\u00f3 del contacte presencial, problemes de son, baixada del rendiment acad\u00e8mic, conflictes familiars freq\u00fcents o malestar emocional quan no es pot accedir a les xarxes. <\/p>\n\n\n\n La clau no est\u00e0 nom\u00e9s en quantes hores es fan servir, sin\u00f3 en qu\u00e8 passa quan no es fan servir. Un adolescent pot passar molt de temps connectat per motius socials, acad\u00e8mics o de lleure i, aix\u00ed i tot, conservar altres interessos, descansar adequadament, mantenir relacions presencials i desconnectar sense gran patiment. En canvi, un altre pot fer servir xarxes menys hores, per\u00f2 viure-les amb una necessitat compulsiva, ansietat constant i depend\u00e8ncia emocional. <\/p>\n\n\n\n Les xarxes estan dissenyades per captar atenci\u00f3. L'actualitzaci\u00f3 infinita, les notificacions, els v\u00eddeos breus, els algorismes personalitzats i la recompensa variable fan que sempre hi hagi alguna cosa m\u00e9s a mirar. L'adolescent no nom\u00e9s entra a l'aplicaci\u00f3; l'aplicaci\u00f3 ho ret\u00e9. La sensaci\u00f3 que el seg\u00fcent v\u00eddeo, missatge o publicaci\u00f3 pot ser m\u00e9s interessant en dificulta el tancament. Moltes vegades no s'abandona la pantalla perqu\u00e8 hi manca voluntat, sin\u00f3 perqu\u00e8 el mateix entorn digital est\u00e0 constru\u00eft per prolongar la perman\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 no elimina la responsabilitat educativa, per\u00f2 s\u00ed que obliga a comprendre el fenomen amb m\u00e9s profunditat. No estem davant d'una q\u00fcesti\u00f3 de \u201cmanca de disciplina\u201d \u00fanicament. Estem davant d'una combinaci\u00f3 de factors tecnol\u00f2gics, emocionals, socials i evolutius que fan que alguns adolescents tinguin moltes dificultats per autorregular-se. <\/p>\n\n\n\n La necessitat d'estar disponible tot el temps<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s visibles de la depend\u00e8ncia a les xarxes socials \u00e9s la sensaci\u00f3 de disponibilitat permanent. Molts adolescents senten que han de respondre r\u00e0pid, estar al dia, veure qu\u00e8 passa, contestar missatges, reaccionar a publicacions i no perdre's cap conversa. La desconnexi\u00f3 es viu com a forma de desaparici\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed apareix la coneguda por de quedar-se fora, el FOMO, ent\u00e8s com l'ansietat que sorgeix davant de la possibilitat que altres estiguin vivint experi\u00e8ncies, converses o vincles dels quals un no participa. A l'adolesc\u00e8ncia, on la pertinen\u00e7a al grup \u00e9s tan important, aquesta por pot ser especialment intensa. No mirar el m\u00f2bil pot significar no saber un pla, no respondre a temps, no reaccionar a una broma, no veure una hist\u00f2ria abans que desaparegui o no participar en una conversa grupal. <\/p>\n\n\n\n Aquesta pressi\u00f3 genera una relaci\u00f3 de vigil\u00e0ncia continua. L'adolescent revisa el m\u00f2bil encara que no hi hagi notificacions. El desbloqueja autom\u00e0ticament. Interromp tasques, menjars, converses o moments de descans per comprovar si hi ha novetats. De vegades ni tan sols gaudeix del que veu, per\u00f2 sent la necessitat de mirar. <\/p>\n\n\n\n La disponibilitat permanent tamb\u00e9 afecta la intimitat i el descans. Abans, la casa podia ser un espai de desconnexi\u00f3 respecte del grup d'iguals. Avui, les relacions socials entren a l'habitaci\u00f3, al llit, a la matinada i als moments de vulnerabilitat. Un conflicte, una comparaci\u00f3 o un comentari desagradable poden apar\u00e8ixer just abans de dormir. La ment adolescent roman activada quan s'hauria de preparar per descansar. <\/p>\n\n\n\n El somni \u00e9s un dels \u00e0mbits m\u00e9s perjudicats. Molts nois i noies retarden l'hora de dormir per continuar connectats, veuen v\u00eddeos durant llargs per\u00edodes o es desperten per consultar el m\u00f2bil. La manca de son afecta l'estat d'\u00e0nim, la concentraci\u00f3, la mem\u00f2ria, el rendiment escolar i la capacitat de regular emocions. Sovint s'aborda com a problema de conducta, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un problema de salut i desenvolupament. <\/p>\n\n\n\n Autoestima, comparaci\u00f3 i cerca de validaci\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Les xarxes socials ofereixen una finestra constant a la vida dels altres. Per\u00f2 aquesta finestra no mostra la realitat completa, sin\u00f3 una selecci\u00f3 editada. Es publiquen moments agradables, cossos afavorits, plans atractius, \u00e8xits, viatges, amistats, festes, frases enginyoses i versions acuradament constru\u00efdes d'un mateix. Encara que els adolescents s\u00e0piguen racionalment que les xarxes no reflecteixen tota la realitat, emocionalment es poden comparar amb el que veuen. <\/p>\n\n\n\n La comparaci\u00f3 constant pot afectar profundament l'autoestima. Una adolescent pot sentir que el seu cos no encaixa, que la seva vida \u00e9s avorrida, que t\u00e9 menys amics, que no rep prou atenci\u00f3 o que no arriba a determinats est\u00e0ndards de bellesa, \u00e8xit o popularitat. Un noi pot mesurar el seu valor pel nombre de seguidors, la capacitat de generar humor, el f\u00edsic, el rendiment o la imatge de seguretat que projecta. <\/p>\n\n\n\n El problema no \u00e9s nom\u00e9s comparar-se, sin\u00f3 fer-ho en un entorn on la validaci\u00f3 apareix quantificada. Els likes, comentaris, visualitzacions i seguidors converteixen l'aprovaci\u00f3 social en n\u00fameros visibles. Aix\u00f2 pot generar una depend\u00e8ncia emocional del reconeixement extern. Una publicaci\u00f3 que rep poca resposta es pot viure com a rebuig. Una hist\u00f2ria que no \u00e9s vista per determinada persona es pot interpretar com a desinter\u00e8s. Un comentari negatiu pot ocupar m\u00e9s espai emocional que desenes de respostes positives. <\/p>\n\n\n\n En alguns casos, l'adolescent comen\u00e7a a construir la imatge en funci\u00f3 del que obt\u00e9 m\u00e9s aprovaci\u00f3. Publica el que creu que agradar\u00e0, esborra el que no funciona, modifica la seva manera de mostrar-se i queda atrapat en una mena d'avaluaci\u00f3 permanent. La pregunta deixa de ser \u201cqui s\u00f3c?\u201d i passa a ser \u201cquina versi\u00f3 de mi rep m\u00e9s acceptaci\u00f3?\u201d. <\/p>\n\n\n\n Aquesta din\u00e0mica pot resultar especialment delicada en menors amb inseguretat, baixa autoestima, dificultats de relaci\u00f3, experi\u00e8ncies de rebuig o mancances afectives. Les xarxes poden esdevenir una font r\u00e0pida de validaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 un espai que augmenta la depend\u00e8ncia d'aquesta mirada externa. Com m\u00e9s cal l'aprovaci\u00f3, m\u00e9s vulnerable es torna la persona a la comparaci\u00f3, al rebuig ia la pressi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Quan les xarxes funcionen com a refugi emocional<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Molts adolescents no usen les xarxes nom\u00e9s per diversi\u00f3. Les usen per no pensar, per no sentir-se sols, per escapar-se de conflictes, per calmar l'ansietat, per omplir silencis o per evitar emocions inc\u00f2modes. En aquests casos, la xarxa social funciona com a regulador emocional extern. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 no sempre \u00e9s negatiu. Totes les persones busquem distraccions quan estem cansades o preocupades. El problema apareix quan aquesta estrat\u00e8gia es converteix en la forma principal o \u00fanica de gestionar el malestar. Si cada moment de tristesa, avorriment, frustraci\u00f3 o ansietat es tapa amb pantalla, l'adolescent no desenvolupa altres eines per sostenir all\u00f2 que sent. <\/p>\n\n\n\n L\u00fas compulsiu pot amagar necessitats no ateses. De vegades hi ha solitud. De vegades hi ha manca d'activitats significatives. De vegades hi ha problemes familiars, dificultats escolars, inseguretat corporal, conflictes amb iguals o abs\u00e8ncia despais on parlar. La pantalla no crea tots aquests problemes, per\u00f2 els pot tapar temporalment i dificultar que s'abordin. <\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, limitar el temps d\u00fas pot ser necessari, per\u00f2 no suficient. Si el m\u00f2bil es retira sense comprendre quina funci\u00f3 compleix, pot apar\u00e8ixer m\u00e9s irritabilitat, angoixa o resist\u00e8ncia. La pregunta educativa no hauria de ser nom\u00e9s \u201cquant de temps est\u00e0s connectat?\u201d, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u201cper qu\u00e8 necessites estar connectat?\u201d, \u201cqu\u00e8 sents quan no pots mirar el m\u00f2bil?\u201d, \u201cqu\u00e8 est\u00e0s evitant quan entres una vegada i una altra en xarxes?\u201d. <\/p>\n\n\n\n Quan les xarxes funcionen com a refugi emocional, la intervenci\u00f3 ha d'ampliar alternatives. No n'hi ha prou amb prohibir. Cal oferir espais de relaci\u00f3, activitats que generin autoestima, oportunitats de participaci\u00f3, rutines saludables, converses significatives i estrat\u00e8gies de regulaci\u00f3 emocional. L'objectiu no \u00e9s \u00fanicament que l'adolescent faci servir menys el m\u00f2bil, sin\u00f3 que necessiti menys dependre'n per sentir-se b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n Senyals que poden indicar depend\u00e8ncia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La depend\u00e8ncia a les xarxes socials no apareix un dia per l'altre. Se sol construir progressivament. Al principi pot semblar un \u00fas habitual, per\u00f2 de mica en mica s'observen canvis en la conducta, l'estat d'\u00e0nim i l'organitzaci\u00f3 de la vida di\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n Un senyal important \u00e9s la p\u00e8rdua de control. L'adolescent diu que mirar\u00e0 el m\u00f2bil cinc minuts i est\u00e0 connectat molt m\u00e9s temps. Intenta reduir-ne l'\u00fas, per\u00f2 no ho aconsegueix. Es proposa deixar-ho abans de dormir i torna a caure a la mateixa din\u00e0mica. Aquesta p\u00e8rdua de control sol anar acompanyada de sensaci\u00f3 de culpa o frustraci\u00f3, encara que no sempre s'expressi obertament. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer malestar quan no teniu acc\u00e9s al dispositiu. Irritabilitat, nerviosisme, enuig, inquietud o sensaci\u00f3 de buit quan es queda sense bateria, sense connexi\u00f3 o quan se li retira el m\u00f2bil. En alguns casos, la fam\u00edlia interpreta aquestes reaccions com a simple desafiament, per\u00f2 conv\u00e9 observar si hi ha una depend\u00e8ncia emocional real cap a la connexi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Un altre senyal \u00e9s el despla\u00e7ament d'altres activitats. L'adolescent deixa de fer coses que abans gaudia, redueix el contacte presencial, abandona aficions, evita sortir, descuida responsabilitats o perd inter\u00e8s per activitats no digitals. No es tracta que les xarxes siguin el seu \u00fanic lleure, sin\u00f3 que comencin a ocupar el lloc de tota la resta. <\/p>\n\n\n\n L'impacte en el son i el rendiment acad\u00e8mic tamb\u00e9 ha de preocupar. Dormir poc per estar connectat, estudiar amb interrupcions constants, no poder-se concentrar sense revisar notificacions o retardar tasques per consum de v\u00eddeos i publicacions s\u00f3n senyals que l'\u00fas est\u00e0 interferint en el funcionament diari. <\/p>\n\n\n\n Finalment, cal fer atenci\u00f3 a l'estat emocional. Si despr\u00e9s de fer servir xarxes l'adolescent es mostra m\u00e9s trist, ansi\u00f3s, irritable, insegur o comparat, conv\u00e9 revisar qu\u00e8 est\u00e0 passant. De vegades les xarxes no produeixen benestar, per\u00f2 tot i aix\u00ed se segueixen usant de manera compulsiva. Aquesta combinaci\u00f3 \u2014malestar i dificultat per aturar\u2014 \u00e9s especialment significativa. <\/p>\n\n\n\n El paper de les fam\u00edlies: acompanyar abans que perseguir<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Les fam\u00edlies hi tenen un paper fonamental, per\u00f2 no sempre resulta f\u00e0cil. Moltes mares i pares senten que han arribat tard, que no entenen les aplicacions, que els seus fills en saben m\u00e9s que ells o que qualsevol intent de posar l\u00edmits acaba en conflicte. Aquesta sensaci\u00f3 pot portar a dos extrems: permissivitat total o control r\u00edgid. Cap dels dos sol funcionar per si mateix. <\/p>\n\n\n\n Acompanyar no vol dir envair. Tampoc vol dir deixar fer sense criteri. Implica interessar-se per la vida digital de l'adolescent amb la mateixa naturalitat amb qu\u00e8 es pregunta per les amistats, els estudis o les activitats. Preguntar quines xarxes fa servir, qu\u00e8 li agrada veure, amb qui parla, qu\u00e8 li fa sentir b\u00e9 o malament, quins influencers segueix o quin tipus de contingut li apareix no s'hauria de viure com a espionatge, sin\u00f3 com a part de l'acompanyament educatiu. <\/p>\n\n\n\n El di\u00e0leg \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 quan no parteix del judici. Si cada conversa sobre xarxes comen\u00e7a amb retrets, l'adolescent probablement amagar\u00e0 informaci\u00f3. En canvi, si percep curiositat real, es pot obrir m\u00e9s. Aix\u00f2 no vol dir renunciar als l\u00edmits, sin\u00f3 construir-los des d'una relaci\u00f3 de confian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Els l\u00edmits s\u00f3n necessaris. L'adolesc\u00e8ncia no elimina la responsabilitat adulta per establir normes. Per\u00f2 han de ser clars, proporcionats i coherents. No t\u00e9 sentit exigir a un adolescent que no faci servir el m\u00f2bil a taula si els adults responen missatges durant el menjar. Tampoc ajuda prohibir de manera arbitr\u00e0ria sense explicar-ne el motiu. Les normes han de tenir cura del somni, lestudi, la conviv\u00e8ncia, la intimitat i la salut emocional. <\/p>\n\n\n\n Especialment important \u00e9s protegir la nit. El descans no pot dependre \u00fanicament de l'autoregulaci\u00f3 adolescent perqu\u00e8 moltes aplicacions estan dissenyades per dificultar la desconnexi\u00f3. Treure el m\u00f2bil de lhabitaci\u00f3, establir horaris dapagada o crear rutines familiars sense pantalles pot ser una mesura de cura, no un c\u00e0stig. <\/p>\n\n\n\n Centres educatius i professionals: educar en ciutadania digital<\/strong> <\/p>\n\n\n\n L'escola i els recursos socioeducatius tamb\u00e9 hi tenen un paper essencial. Durant anys, la resposta adulta davant de les xarxes s'ha centrat massa a prohibir o advertir de perills. Tot i aix\u00f2, els adolescents necessiten alguna cosa m\u00e9s que missatges d'alarma. Necessiten educaci\u00f3 digital, pensament cr\u00edtic i habilitats per habitar aquests espais de manera saludable. <\/p>\n\n\n\n Educar en ciutadania digital significa parlar de privadesa, identitat, algorismes, desinformaci\u00f3, autoestima, consentiment, exposici\u00f3 de la imatge, viol\u00e8ncia digital, pressi\u00f3 grupal i empremta digital. Aix\u00f2 vol dir ajudar-los a comprendre que les xarxes no s\u00f3n espais neutres, sin\u00f3 entorns dissenyats amb interessos econ\u00f2mics, capa\u00e7os d'influir en l'atenci\u00f3, el desig, l'opini\u00f3 i el comportament. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important treballar la relaci\u00f3 entre xarxes i emocions. Moltes vegades es parla del risc extern \u2014contacte amb desconeguts, difusi\u00f3 d'imatges, ciberassetjament\u2014 per\u00f2 menys de l'impacte intern: comparaci\u00f3, ansietat, depend\u00e8ncia de la validaci\u00f3, dificultat per avorrir-se, p\u00e8rdua de concentraci\u00f3 o necessitat de disponibilitat permanent. <\/p>\n\n\n\n Els professionals que treballen amb adolescents poden generar espais de reflexi\u00f3 on no se'ls tracti com a culpables, sin\u00f3 com a protagonistes capa\u00e7os d'analitzar la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. Preguntar-los com se senten despr\u00e9s de fer servir xarxes, quins continguts els fan mal, qu\u00e8 els enganxa, qu\u00e8 els agradaria canviar o quines normes consideren raonables pot ser m\u00e9s transformador que imposar discursos tancats. <\/p>\n\n\n\n La prevenci\u00f3 ha de ser continuada. Una xerrada a\u00efllada pot sensibilitzar, per\u00f2 no canvia h\u00e0bits profundament instal\u00b7lats. \u00c9s necessari integrar l'educaci\u00f3 digital a tutories, programes de conviv\u00e8ncia, intervenci\u00f3 familiar, educaci\u00f3 emocional i espais de participaci\u00f3 adolescent. <\/p>\n\n\n\n No es tracta d'apagar el m\u00f3n digital, sin\u00f3 de recuperar-ne el control<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un dels errors m\u00e9s freq\u00fcents \u00e9s plantejar el debat com si nom\u00e9s hi hagu\u00e9s dues opcions: permetre-ho tot o prohibir-ho tot. La realitat \u00e9s m\u00e9s complexa. Les xarxes formen part del m\u00f3n actual i els adolescents necessiten aprendre a fer-les servir, no nom\u00e9s a evitar-les. La meta no hauria de ser a\u00efllar-los de la tecnologia, sin\u00f3 ajudar-los a recuperar el control sobre la seva atenci\u00f3, el temps, la imatge i el benestar. <\/p>\n\n\n\n Un \u00fas saludable de xarxes permet entrar i sortir sense angoixa. Permet gaudir-ne sense dependre. Permet comunicar-se sense viure sotm\u00e8s a resposta immediata. Permet compartir sense convertir la pr\u00f2pia identitat en un aparador permanent. Permet informar-se sense perdre la capacitat cr\u00edtica. Permet entretenir-se sense abandonar el descans, els estudis, el cos i les relacions presencials. <\/p>\n\n\n\n Per arribar a aquest punt, els adolescents necessiten adults presents, no nom\u00e9s adults vigilants. Necessiten l\u00edmits, per\u00f2 tamb\u00e9 exemple. Necessiten normes, per\u00f2 tamb\u00e9 alternatives. Necessiten que alg\u00fa els ajudi a entendre per qu\u00e8 els costa tant desconnectar, sense reduir-ho tot a mandra o manca de voluntat. <\/p>\n\n\n\n La desconnexi\u00f3 no es pot presentar \u00fanicament com a ren\u00fancia. S'ha de convertir en una oportunitat per recuperar altres experi\u00e8ncies: dormir millor, conversar sense interrupcions, practicar esport, crear, avorrir-se, llegir, caminar, quedar amb amistats, participar en activitats, estar en silenci o simplement no estar disponible tot el temps. <\/p>\n\n\n\n Conclusi\u00f3: acompanyar la vida digital per cuidar la vida real<\/strong> <\/p>\n\n\n\n L'addicci\u00f3 a les xarxes socials en adolescents no es pot entendre nom\u00e9s com un problema individual. \u00c9s el resultat duna etapa evolutiva vulnerable, unes necessitats emocionals intenses, una pressi\u00f3 social constant i unes plataformes dissenyades per captar atenci\u00f3. Per aix\u00f2, la resposta tampoc no pot ser simple. <\/p>\n\n\n\n No n'hi ha prou de dir \u201cdeixa el m\u00f2bil\u201d. Cal comprendre quin lloc ocupa aquest m\u00f2bil a la vida de l'adolescent. Pot ser lleure, refugi, aparador, vincle, comparaci\u00f3, pertinen\u00e7a, evasi\u00f3 o validaci\u00f3. Nom\u00e9s entenent aquesta funci\u00f3 podrem intervenir de manera educativa. <\/p>\n\n\n\n Les xarxes socials no s\u00f3n enemigues per si mateixes, per\u00f2 es poden convertir en un espai de depend\u00e8ncia quan substitueixen el descans, l'autoestima, la relaci\u00f3 presencial, la concentraci\u00f3 o la capacitat d'estar tot sol. El repte \u00e9s ajudar els adolescents a usar-les sense quedar-hi atrapats. <\/p>\n\n\n\n Acompanyar la vida digital \u00e9s avui una manera imprescindible de cuidar la vida real. Significa educar en l\u00edmits, pensament cr\u00edtic, autoestima, privadesa, descans i relacions sanes. Significa recordar que cap adolescent no hauria de mesurar el seu valor en likes, seguidors o visualitzacions. I vol dir transmetre una idea fonamental: estar connectat pot ser positiu, per\u00f2 viure pendent d'una pantalla no hauria d'impedir viure-ne plenament. <\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una generaci\u00f3n conectada desde la infancia Las redes sociales forman parte de la vida cotidiana de los adolescentes. No son un a\u00f1adido secundario ni una simple forma de entretenimiento: son espacios donde se comunican, se muestran, se comparan, se informan, construyen identidad, buscan reconocimiento y pertenecen a un grupo. … Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46780,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"quote","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[929,864,926,930,845,927,935,928,521,925],"class_list":["post-46779","post","type-post","status-publish","format-quote","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-adiccion-a-las-redes-sociales-en-adolescentes","tag-adolescentes-y-redes-sociales","tag-bienestar-digital","tag-dependencia-digital","tag-educacion-digital","tag-fomo-adolescentes","tag-prevencion-dependencia-tecnologica","tag-redes-sociales-y-autoestima","tag-salud-mental-adolescente","tag-uso-problematico-del-movil","post_format-post-format-quote"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46779","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46779"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46781,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46779\/revisions\/46781"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}