<\/p>\n\n\n\n
\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Quan es parla de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, moltes vegades es pensa en relacions adultes, conviv\u00e8ncies perllongades, matrimonis o situacions familiars complexes. No obstant aix\u00f2, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer en les primeres relacions afectives, en aquests primers vincles de parella que es construeixen durant l'adolesc\u00e8ncia i que, precisament perqu\u00e8 s\u00f3n els primers, tenen una enorme influ\u00e8ncia en la manera com nois i noies aprenen a relacionar-se, a voler ia deixar-se voler. <\/p>\n\n\n\n
L'adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa de descoberta. Es comen\u00e7a a experimentar el desig, la intimitat, l'atracci\u00f3, la necessitat de pert\u00e0nyer, la cerca d'identitat i la construcci\u00f3 d'una imatge pr\u00f2pia davant dels altres. En aquest context, les primeres relacions sentimentals es poden viure amb molta intensitat. Tot sembla definitiu, urgent, absolut. Un missatge sense contestar pot generar angoixa, una discussi\u00f3 pot semblar el final del m\u00f3n i una mostra datenci\u00f3 es pot confondre f\u00e0cilment amb una prova damor. <\/p>\n\n\n\n
El problema apareix quan aquesta intensitat emocional es barreja amb idees equivocades sobre amor. Quan la gelosia s'interpreta com a senyal d'inter\u00e8s. Quan el control es confon amb compte. Quan la possessivitat es viu com una forma de comprom\u00eds. Quan una adolescent arriba a pensar que la seva parella la controla perqu\u00e8 la vol molt, o quan un noi ent\u00e9n que tenir xicota significa tenir dret a decidir amb qui parla, com es vesteix, on \u00e9s o quina p\u00fablica. <\/p>\n\n\n\n
La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en parelles adolescents no acostuma a comen\u00e7ar amb una agressi\u00f3 f\u00edsica evident. Generalment comen\u00e7a de forma m\u00e9s subtil, gaireb\u00e9 imperceptible, a trav\u00e9s de petits comentaris, exig\u00e8ncies, enuigs, retrets o xantatges emocionals que van limitant progressivament la llibertat de la noia. Al principi poden semblar coses de parella, discussions normals o mostres d'inseguretat. Per\u00f2 quan es repeteixen aquestes conductes, generen por, culpa o p\u00e8rdua d'autonomia, deixen de ser conflictes propis d'una relaci\u00f3 i passen a formar part d'una din\u00e0mica de viol\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n
L'amor rom\u00e0ntic com a terreny de risc<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un dels factors que afavoreix m\u00e9s la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en les parelles adolescents \u00e9s la persist\u00e8ncia de certs mites de l'amor rom\u00e0ntic. Encara que socialment s'ha avan\u00e7at molt en el discurs sobre igualtat, encara continuen circulant idees profundament perjudicials sobre all\u00f2 que significa estimar. Moltes pel\u00b7l\u00edcules, can\u00e7ons, s\u00e8ries, xarxes socials i relats quotidians continuen transmetent que estimar \u00e9s patir, que la gelosia \u00e9s inevitable, que una relaci\u00f3 veritable ha de ser exclusiva fins a l'extrem o que la parella ho ha d'ocupar tot. <\/p>\n\n\n\n A l'adolesc\u00e8ncia, aquestes idees poden tenir un impacte especialment fort. La necessitat de ser elegit o triada, la por al rebuig i la pressi\u00f3 del grup fan que algunes noies acceptin conductes que els incomoden perqu\u00e8 creuen que formen part duna relaci\u00f3 normal. De vegades s'interpreta que una parella \u201cde deb\u00f2\u201d ha de respondre r\u00e0pid als missatges, compartir contrasenyes, comptar absolutament tot, renunciar a certes amistats o prioritzar sempre l'altra persona per sobre de qualsevol altre vincle. <\/p>\n\n\n\n Aquesta visi\u00f3 de l'amor no educa en la llibertat sin\u00f3 en la depend\u00e8ncia. No ensenya a construir relacions sanes, sin\u00f3 relacions basades en la possessi\u00f3. En lloc d'entendre la parella com un espai de cura mutu, respecte i creixement, es converteix en un espai on una persona vigila i l'altra s'adapta per evitar conflictes. <\/p>\n\n\n\n Una relaci\u00f3 sana no exigeix desapar\u00e8ixer com a persona. No obliga a abandonar amistats, canviar la manera de vestir, deixar de fer activitats, amagar opinions o viure pendent de no molestar. L'amor no hauria de fer por. Tampoc no hauria de fer que una adolescent senti que ha de demanar perm\u00eds per ser qui \u00e9s. <\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2 \u00e9s tan important treballar amb adolescents una idea clara: estimar alg\u00fa no d\u00f3na dret a controlar la vida. Estimar no \u00e9s posseir. Estimar no \u00e9s vigilar. Estimar no \u00e9s decidir per l'altra persona. Una relaci\u00f3 afectiva pot ser intensa, emocionant i significativa, sense deixar de ser respectuosa. <\/p>\n\n\n\n Les formes de control m\u00e9s freq\u00fcents<\/strong> <\/p>\n\n\n\n A les parelles adolescents, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere sol manifestar-se a trav\u00e9s de formes de control que, al principi, poden passar desapercebudes. No sempre apareixen crits, insults o agressions f\u00edsiques. Moltes vegades el control es presenta disfressat de preocupaci\u00f3. \u201cT'ho dic pel teu b\u00e9\u201d. \u201cNo m'agrada que vagis amb aquesta gent\u201d. \u201cSi em volguessis, no faries aix\u00f2\u201d. \u201cNo cal que surtis, queda't parlant amb mi\u201d. \u201cEnvia'm una foto per veure on ets\u201d. \u201cEnsenya'm el m\u00f2bil si no tens res a amagar\u201d. <\/p>\n\n\n\n Aquestes frases poden semblar a\u00efllades, per\u00f2 quan es converteixen en una pauta repetida generen una relaci\u00f3 desigual. La noia comen\u00e7a a modificar la seva conducta per evitar enuigs. Deixa de pujar certes fotos, contesta m\u00e9s r\u00e0pid, s'allunya d'algunes amistats, canvia la forma de vestir o evita plans que abans gaudia. De mica en mica, el seu m\u00f3n es redueix. <\/p>\n\n\n\n El control digital ha intensificat aquest problema. Abans, una persona podia controlar la seva parella en determinats espais f\u00edsics. Ara el control pot ser permanent. Les xarxes socials, la missatgeria instant\u00e0nia, la geolocalitzaci\u00f3 i la necessitat estar sempre disponible han obert noves formes de vigil\u00e0ncia. Saber si alg\u00fa est\u00e0 en l\u00ednia, si ha llegit un missatge, a qui ha seguit, qui li ha donat \u201cm'agrada\u201d o on es troba es pot convertir en una font constant de pressi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n A moltes relacions adolescents apareix l'exig\u00e8ncia de disponibilitat immediata. No contestar en pocs minuts pot donar lloc a discussions, acusacions o sospites. Tamb\u00e9 podeu apar\u00e8ixer la revisi\u00f3 del tel\u00e8fon m\u00f2bil, la petici\u00f3 de contrasenyes o l'obligaci\u00f3 d'esborrar contactes. Aquestes conductes no s\u00f3n mostres de confian\u00e7a, sin\u00f3 precisament el contrari: expressen una relaci\u00f3 basada en la sospita i el control. <\/p>\n\n\n\n Un altre aspecte preocupant \u00e9s el control sobre la imatge. Algunes adolescents reben comentaris sobre com s'han de vestir, quines fotos poden publicar o quines parts del cos poden mostrar. La parella pot criticar una faldilla, un escot, una postura, una fotografia o fins i tot una manera de maquillar-se. La noia pot acabar interioritzant que ha d'adaptar la seva imatge per evitar conflictes, com si el cos o la pres\u00e8ncia p\u00fablica pertanyessin tamb\u00e9 a la seva parella. <\/p>\n\n\n\n La viol\u00e8ncia tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer al terreny sexual. En algunes relacions es produeixen pressions per mantenir relacions sexuals, enviar imatges \u00edntimes o fer pr\u00e0ctiques que la noia no desitja. De vegades la pressi\u00f3 s'exerceix mitjan\u00e7ant xantatge emocional: \u201cSi em volguessis, ho faries\u201d, \u201ctotes les parelles ho fan\u201d, \u201csi no vols, ser\u00e0 perqu\u00e8 no t'agrado\u201d, \u201csi no m'envies una foto, \u00e9s que no confies en mi\u201d. Aquest tipus de coacci\u00f3 \u00e9s especialment greu perqu\u00e8 afecta la llibertat, la intimitat i la dignitat de ladolescent. <\/p>\n\n\n\n Quan la v\u00edctima no es reconeix com a v\u00edctima<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Una de les grans dificultats per detectar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a l'adolesc\u00e8ncia \u00e9s que moltes noies no identifiquen el que els passa com a viol\u00e8ncia. Poden sentir-se malament, angoixades, tristos o culpables, per\u00f2 no necess\u00e0riament interpreten la relaci\u00f3 com una relaci\u00f3 violenta. Aix\u00f2 passa per diverses raons. <\/p>\n\n\n\n En primer lloc, perqu\u00e8 hi ha una idea molt limitada de la viol\u00e8ncia. Moltes adolescents associen viol\u00e8ncia \u00fanicament amb cops, amenaces greus o agressions visibles. Si no hi ha viol\u00e8ncia f\u00edsica, poden pensar que \u201cno n'hi ha per a tant\u201d. Tot i aix\u00f2, la viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica, el control, la humiliaci\u00f3, l'a\u00efllament i la pressi\u00f3 emocional tamb\u00e9 s\u00f3n formes de viol\u00e8ncia, encara que no deixin marques al cos. <\/p>\n\n\n\n En segon lloc, perqu\u00e8 la relaci\u00f3 acostuma a tenir moments positius. El noi pot ser afectu\u00f3s, demanar perd\u00f3, prometre canvis, mostrar vulnerable o alternar episodis de control amb gestos d'afecte. Aquesta alternan\u00e7a genera confusi\u00f3. L'adolescent pot pensar que la bona part de la relaci\u00f3 compensa la part dolorosa, o que si ella actua d'una altra manera podr\u00e0 evitar els conflictes. <\/p>\n\n\n\n En tercer lloc, perqu\u00e8 la culpa hi t\u00e9 un paper central. En les relacions de viol\u00e8ncia, la v\u00edctima sol acabar sentint-se responsable del que passa. Creu que si hagu\u00e9s contestat abans, si no hagu\u00e9s sortit, si no hagu\u00e9s pujat aquesta foto o si no hagu\u00e9s parlat amb una persona determinada, la discussi\u00f3 no hauria passat. L'agressor despla\u00e7a la responsabilitat cap a ella i la fa creure que el comportament justifica el control. <\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, a l'adolesc\u00e8ncia pesa molt l'opini\u00f3 del grup. De vegades la relaci\u00f3 est\u00e0 integrada al cercle d'amistats, a l'institut, a les xarxes socials o en espais compartits. Trencar la relaci\u00f3 pot suposar exposar-se a rumors, p\u00e8rdua d?amistats, pressi\u00f3 social o por de ser jutjada. Tamb\u00e9 pot haver por de quedar-se sola, de no ser creguda o que es minimitzi el que ha passat. <\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2 no n'hi ha prou de dir-li a una adolescent \u201cdeixa-ho\u201d o \u201caix\u00f2 no et conv\u00e9\u201d. Des de fora pot semblar evident, per\u00f2 des de dins la situaci\u00f3 sol ser molt m\u00e9s complexa. La intervenci\u00f3 adulta ha de partir de la comprensi\u00f3, no del retret. Si la noia se sent jutjada, probablement es tanqui. Si se sent escoltada, podeu comen\u00e7ar a posar paraules al que viu. <\/p>\n\n\n\n Senyals d'alerta que ens han de preocupar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Detectar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en parelles adolescents exigeix mirar m\u00e9s enll\u00e0 dels episodis evidents. De vegades els senyals apareixen en petits canvis de conducta. Una adolescent que abans participava en activitats i es comen\u00e7a a a\u00efllar. Una noia que deixa de quedar amb les amigues. Canvis bruscos en la manera de vestir. Ansietat constant per respondre missatges. Por que la seva parella s'enfadi. P\u00e8rdua d'espontane\u00eftat. Justificaci\u00f3 continua dels comportaments de laltre. Descens del rendiment acad\u00e8mic. Irritabilitat, tristesa o sensaci\u00f3 d'esgotament emocional. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 es pot observar una p\u00e8rdua progressiva d'autonomia. L'adolescent ho consulta tot amb la seva parella, evita prendre decisions sense comptar amb ell o sembla necessitar la seva aprovaci\u00f3 per a plans quotidians. Es pot mostrar tensa quan rep missatges, amagar discussions, minimitzar comentaris humiliants o defensar la seva parella fins i tot quan se sent malament. <\/p>\n\n\n\n De vegades, les amistats detecten abans que la pr\u00f2pia v\u00edctima que alguna cosa no va b\u00e9. Veuen com canvia, com deixa de ser ella mateixa, com s'allunya o com viu pendent del m\u00f2bil. Tot i aix\u00f2, no sempre saben com actuar. Poden pressionar-la perqu\u00e8 acabi la relaci\u00f3, enfadar-s'hi per tornar amb la seva parella o allunyar-se per frustraci\u00f3. Tot i que aquestes reaccions s\u00f3n comprensibles, poden augmentar l'a\u00efllament de la noia. <\/p>\n\n\n\n Els adults tamb\u00e9 han de parar esment a les frases que normalitzen el control. Expressions com \u201c\u00e9s molt gel\u00f3s perqu\u00e8 em vol\u201d, \u201cno li agrada que surti amb les meves amigues\u201d, \u201cprefereix que no pugi fotos\u201d, \u201cs'enfada si trigo a contestar\u201d o \u201cm'ha demanat la contrasenya perqu\u00e8 diu que les parelles no tenen secrets\u201d han de ser escoltades amb serietat. No es tracta d'alarmar-se davant de qualsevol conflicte adolescent, sin\u00f3 de valorar si hi ha una pauta de domini, por o limitaci\u00f3 de la llibertat. <\/p>\n\n\n\n La clau no \u00e9s un fet a\u00efllat, sin\u00f3 la repetici\u00f3 i l'efecte que produeix. Totes les parelles poden discutir. Tothom pot sentir inseguretat en algun moment. Per\u00f2 quan una relaci\u00f3 fa que una noia perdi llibertat, se senti culpable constantment o tingui por de la reacci\u00f3 de la seva parella, estem davant d'una situaci\u00f3 que requereix atenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n El paper dels nois: educar tamb\u00e9 en masculinitats sanes<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Parlar de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en parelles adolescents no significa assenyalar tots els nois com a agressors. Significa recon\u00e8ixer que encara hi ha models de masculinitat que ensenyen alguns nois a relacionar-se des del domini, la possessivitat o la superioritat. I significa, sobretot, assumir que la prevenci\u00f3 tamb\u00e9 passa per treballar-hi. <\/p>\n\n\n\n Molts adolescents han crescut rebent missatges contradictoris. Per una banda, escolten discursos sobre igualtat. D'altra banda, segueixen exposats a referents que associen la masculinitat amb el control, la duresa emocional, la competitivitat sexual o la necessitat de demostrar poder. En alguns grups, controlar la parella pot fins i tot ser vist com una forma de reafirmaci\u00f3. Es ridiculitza el noi que \u201cdeixa fer\u201d la seva n\u00f2via o es refor\u00e7a el que presumeix de dominar la relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n \u00c9s fonamental ensenyar als nois que una relaci\u00f3 no se sost\u00e9 des de la vigil\u00e0ncia, sin\u00f3 des de la confian\u00e7a. Que sentir gelosia no legitima controlar. Que una emoci\u00f3 no justifica una conducta perjudicial. Que la inseguretat pr\u00f2pia s'ha de treballar, no traslladar-se a la parella. Que ning\u00fa no t\u00e9 dret a exigir contrasenyes, revisar converses, imposar roba, pressionar sexualment o decidir amb qui es pot relacionar una altra persona. <\/p>\n\n\n\n L'educaci\u00f3 afectivosexual ha d'incloure una reflexi\u00f3 profunda sobre consentiment, respecte, igualtat i gesti\u00f3 emocional. No n'hi ha prou de dir \u201cno controlis\u201d. Cal ajudar a comprendre qu\u00e8 hi ha darrere de la necessitat de controlar, com es construeix una relaci\u00f3 sana, com es manegen la gelosia, com es comunica el malestar sense agredir i com s'accepta que l'altra persona t\u00e9 vida pr\u00f2pia. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important treballar la responsabilitat del grup. Molts comportaments violents es mantenen perqu\u00e8 l'entorn els tolera, minimitza o fins i tot els celebra. Els amics poden riure comentaris masclistes, justificar actituds de control o mirar cap a un altre costat davant de conductes humiliants. Educar els nois implica tamb\u00e9 ensenyar-los a no ser c\u00f2mplices, a q\u00fcestionar aquestes din\u00e0miques ia intervenir quan detecten comportaments perjudicials al seu grup. <\/p>\n\n\n\n Fam\u00edlies i professionals: acompanyar sense envair<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Quan una fam\u00edlia o un professional sospita que una adolescent pot viure una relaci\u00f3 de viol\u00e8ncia, la manera d'acostar-se \u00e9s decisiva. Una reacci\u00f3 excessivament brusca pot provocar rebuig. Prohibir la relaci\u00f3 sense m\u00e9s ni m\u00e9s, treure el m\u00f2bil, insultar la parella o pressionar la noia perqu\u00e8 trenqui immediatament pot fer que es tanqui, que amagui m\u00e9s informaci\u00f3 o que defensi encara m\u00e9s la relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n L'acompanyament ha de combinar fermesa i cura. Fermesa per anomenar el que est\u00e0 passant i no normalitzar el control. Compte per no culpabilitzar l'adolescent ni fer-la sentir ing\u00e8nua o responsable. \u00c9s important transmetre-li que all\u00f2 que viu no \u00e9s amor sa, per\u00f2 tamb\u00e9 que no est\u00e0 sola i que pot parlar sense por. <\/p>\n\n\n\n Les preguntes obertes acostumen a ser m\u00e9s \u00fatils que les acusacions. En lloc de dir \u201cel teu xicot \u00e9s un maltractador i has de deixar-ho\u201d, pot ser m\u00e9s efica\u00e7 preguntar: \u201cCom et sents quan s'enfada?\u201d, \u201chas deixat de fer coses que abans t'agradaven per evitar problemes?\u201d, \u201csens que pots ser tu mateixa en la relaci\u00f3?\u201d, \u201cet fa por explicar-li determinats plans?\u201d. Aquestes preguntes permeten que la mateixa adolescent comenci a revisar la relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important refor\u00e7ar la xarxa de suport. La viol\u00e8ncia tendeix a a\u00efllar-se. Per aix\u00f2, recuperar vincles amb amigues, fam\u00edlia, referents educatius o professionals de confian\u00e7a pot ser una part essencial del proc\u00e9s. L'adolescent necessita sentir que t\u00e9 altres espais, mirades i altres formes de suport m\u00e9s enll\u00e0 de la parella. <\/p>\n\n\n\n En contextos educatius, de protecci\u00f3 o dintervenci\u00f3 social, els equips professionals han de tenir protocols clars de detecci\u00f3 i actuaci\u00f3. No es tracta nom\u00e9s de treballar el cas quan la viol\u00e8ncia ja \u00e9s evident, sin\u00f3 de generar espais preventius on es pugui parlar de relacions sanes, consentiment, xarxes socials, gelosia, control i autoestima. La prevenci\u00f3 no es pot reduir a una xerrada puntual el 25 de novembre. Heu de formar part d'una educaci\u00f3 afectiva continuada. <\/p>\n\n\n\n La import\u00e0ncia de nomenar la viol\u00e8ncia sense culpabilitzar<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Anomenar la viol\u00e8ncia \u00e9s necessari. Si no s'anomena, s'invisibilitza. Per\u00f2 anomenar-la no vol dir etiquetar de manera precipitada ni imposar un relat que l'adolescent encara no pot assumir. Moltes vegades, el proc\u00e9s de presa de consci\u00e8ncia \u00e9s gradual. Primer apareix la incomoditat. Despr\u00e9s el dubte. M\u00e9s tard, la identificaci\u00f3 de conductes concretes. Finalment, pot arribar a comprendre que la relaci\u00f3 era perjudicial o violenta. <\/p>\n\n\n\n Durant aquest proc\u00e9s, el llenguatge importa. Dir-li a una noia \u201ccom ho has perm\u00e8s\u201d o \u201cjo ja t'ho vaig advertir\u201d pot augmentar la vergonya. I la vergonya \u00e9s una barrera enorme per demanar ajuda. En canvi, missatges com \u201cel que t'est\u00e0 passant li passa a moltes noies\u201d, \u201cno \u00e9s culpa teva\u201d, \u201cning\u00fa no t\u00e9 dret a controlar-te\u201d o \u201cpodem buscar ajuda juntes\u201d obren una porta. <\/p>\n\n\n\n La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en adolescents no s'ha d'abordar des de la morbositat ni des de l'alarmisme, sin\u00f3 des de la responsabilitat educativa. Cal evitar tant la minimitzaci\u00f3 com la dramatitzaci\u00f3 paralitzant. Minimitzar impedeix actuar. Dramatitzar sense acompanyar pot generar por o bloqueig. El que \u00e9s fonamental \u00e9s ajudar a identificar, protegir, reparar i prevenir. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s important tenir en compte que una adolescent pot tornar amb la parella despr\u00e9s d'haver explicat situacions greus. Aix\u00f2 no vol dir que hagi mentit ni que no necessiti ajuda. Fa marxada de la complexitat de moltes relacions violentes. La depend\u00e8ncia emocional, la por, l'esperan\u00e7a de canvi i la pressi\u00f3 social poden fer que el trencament no sigui lineal. Per aix\u00f2, l'acompanyament s'ha de mantenir fins i tot quan la noia pren decisions que els adults no comprenen o no comparteixen. <\/p>\n\n\n\n Educar en relacions sanes des de la inf\u00e0ncia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La prevenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere per parelles adolescents no comen\u00e7a quan apareix la primera relaci\u00f3. Comen\u00e7a molt abans, en la manera com eduquem sobre el cos, els l\u00edmits, les emocions, la igualtat i el respecte. <\/p>\n\n\n\n Des de la inf\u00e0ncia es pot ensenyar que ning\u00fa no t\u00e9 dret a envair el nostre espai, que dir \u201cno\u201d \u00e9s leg\u00edtim, que cuidar no \u00e9s controlar i que estimar alg\u00fa no significa obeir-lo. Tamb\u00e9 es pot educar en coresponsabilitat, empatia i resoluci\u00f3 pac\u00edfica de conflictes. Els nens i les nenes aprenen no nom\u00e9s pel que se'ls diu, sin\u00f3 pel que veuen. Observen com es tracten els adults, com es reparteixen les tasques, com es gestionen els desacords, com es parla d'homes i dones, com es validen o ridiculitzen les emocions. <\/p>\n\n\n\n A l'adolesc\u00e8ncia, aquesta educaci\u00f3 s'ha de fer m\u00e9s expl\u00edcita. Cal parlar de relacions de parella, desig, consentiment, l\u00edmits, xarxes socials, pornografia, pressi\u00f3 grupal i viol\u00e8ncia digital. Evitar aquests temes no protegeix els adolescents; els deixa sols davant de discursos molt m\u00e9s potents i accessibles, molts d'ells profundament masclistes o distorsionats. <\/p>\n\n\n\n Educar en relacions sanes implica ensenyar que una parella no ha de completar una car\u00e8ncia, sin\u00f3 acompanyar una vida que ja t\u00e9 valor. Que la confian\u00e7a no es demostra lliurant la intimitat. Que l'amor no demana proves constants. Que una relaci\u00f3 pot acabar i aix\u00f2 no converteix ning\u00fa en un frac\u00e0s. Que es parlen els conflictes, no s'imposen. Que la llibertat de laltra persona no \u00e9s una amena\u00e7a, sin\u00f3 una condici\u00f3 imprescindible perqu\u00e8 el vincle sigui sa. <\/p>\n\n\n\n Estimar no pot significar perdre's<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere en parelles adolescents ens obliga a mirar amb atenci\u00f3 les primeres maneres d'estimar. No per controlar la vida afectiva dels adolescents, sin\u00f3 per acompanyar-la millor. No per sembrar por, sin\u00f3 per oferir eines. No per negar la intensitat de les emocions, sin\u00f3 per ajudar-los a distingir entre intensitat i dany. <\/p>\n\n\n\n Una adolescent que viu pendent de l'enuig de la seva parella no est\u00e0 vivint una relaci\u00f3 sana. Una noia que canvia la seva forma de vestir, s'allunya de les seves amistats o lliura les seves contrasenyes per por a una discussi\u00f3 no est\u00e0 sent cuidada, est\u00e0 controlada. Un noi que necessita vigilar, imposar o pressionar no demostra amor, est\u00e0 exercint poder. <\/p>\n\n\n\n El repte educatiu \u00e9s desmuntar aquestes confusions. En repetir, tantes vegades com calgui, que la gelosia no \u00e9s una prova d'amor, que el control no \u00e9s protecci\u00f3, que la possessi\u00f3 no \u00e9s comprom\u00eds i que la viol\u00e8ncia no sempre comen\u00e7a amb un cop. De vegades comen\u00e7a amb un \u201cno m'agrada que surtis\u201d, amb un \u201cmana'm la teva ubicaci\u00f3\u201d, amb un \u201csi em volguessis, ho faries\u201d. <\/p>\n\n\n\n Davant d'aix\u00f2, fam\u00edlies, centres educatius, professionals i comunitat tenim una responsabilitat compartida: crear espais on els i les adolescents puguin parlar de les seves relacions sense por, revisar les idees sobre l'amor, recon\u00e8ixer senyals d'alarma i construir vincles basats en la igualtat. <\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 estimar no hauria de significar perdre llibertat. Estimar no hauria de fer petita una persona. Estimar no hauria de fer por. I si una relaci\u00f3 exigeix deixar de ser una mateixa per sostenir-se, aleshores no \u00e9s amor: \u00e9s control.<\/p>\n\n\n\n \u00a0<\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Quan es parla de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, moltes vegades es pensa en relacions adultes, conviv\u00e8ncies perllongades, matrimonis o situacions familiars complexes. Tot i aix\u00f2, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer en les primeres relacions afectives, en aquests primers vincles de parella que es construeixen durant l'adolesc\u00e8ncia i \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46777,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"quote","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[912,908,587,914,910,924,915,911,913,909],"class_list":["post-46776","post","type-post","status-publish","format-quote","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-adolescencia-y-relaciones","tag-control-en-la-pareja-adolescente","tag-educacion-afectivo-sexual","tag-igualdad-de-genero","tag-prevencion-violencia-de-genero","tag-relaciones-sanas-adolescentes","tag-relaciones-toxicas-adolescentes","tag-violencia-adolescente","tag-violencia-de-genero-en-parejas-adolescentes","tag-violencia-digital","post_format-post-format-quote"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46776"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46778,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46776\/revisions\/46778"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46777"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}