Diversos autors han subratllat que la mediaci\u00f3 amb menors requereix una aproximaci\u00f3 espec\u00edfica, basada en l'\u00e8tica de la cura, l'escolta activa i la comprensi\u00f3 profunda de les din\u00e0miques familiars (Folger & Bush, 2014; Haynes, 2017). Aix\u00ed mateix, organismes internacionals com el Consell d'Europa<\/strong> (Recomanaci\u00f3 CM\/Rec(2010)15) insisteixen que la participaci\u00f3 del menor ha de ser volunt\u00e0ria, informada i adaptada al seu nivell de maduresa. <\/p>\n\n\n\n 2. El menor com a subjecte de dret: marc normatiu i conceptual<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n El reconeixement del menor com subjecte de dret<\/strong> constitueix un dels pilars de la intervenci\u00f3 mediadora. La Convenci\u00f3 sobre els Drets del Nen (1989)<\/strong> estableix a l'article 12 el dret del menor a expressar la seva opini\u00f3 en tots els assumptes que l'afectin, ja que aquesta sigui tinguda en compte en funci\u00f3 de la seva edat i maduresa. <\/p>\n\n\n\n A l'\u00e0mbit espanyol, la Llei Org\u00e0nica 1\/1996 de Protecci\u00f3 Jur\u00eddica del Menor<\/strong> i la Llei 26\/2015<\/strong> reforcen aquest principi i subratllen la necessitat de garantir la participaci\u00f3 del menor en els procediments que li concerneixen. Sense oblidar la reforma m\u00e9s recinte de la Llei org\u00e0nica 8\/2021, de protecci\u00f3 integral a la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia davant de la viol\u00e8ncia (LOPIVI). <\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, en contextos d'alta conflictivitat matrimonial, aquest dret es pot veure distorsionat per pressions expl\u00edcites o impl\u00edcites, discursos contradictoris, expectatives parentals o din\u00e0miques de manipulaci\u00f3 emocional. Per aix\u00f2, la persona mediadora ha de situar el menor al centre del proc\u00e9s, per\u00f2 sense convertir-lo en un instrument probatori<\/strong> ni en un \u00e0rbitre del conflicte. <\/p>\n\n\n\n \u00a03. El rol de la persona mediadora en alta conflictivitat matrimonial<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n La literatura especialitzada coincideix que la mediaci\u00f3 en alta conflictivitat requereix un rol m\u00e9s estructurat, t\u00e8cnic i conscient dels riscos (Irving & Benjamin, 2002; Kelly, 2004). <\/p>\n\n\n\n Les principals claus per a aix\u00f2, el que anomeno l'A,B,C i D que un mediador\/a ha de saber en treballar dins del sistema de protecci\u00f3 d'inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia: <\/p>\n\n\n\n A. Crear un espai segur<\/strong> <\/p>\n\n\n\n El mediador ha de garantir un entorn on els progenitors es puguin comunicar sense agressivitat i on el menor \u2014si hi participa\u2014 es pugui expressar sense por ni pressi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n B. Regular la comunicaci\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En conflictes intensos, la comunicaci\u00f3 sol estar dominada per retrets i narratives r\u00edgides. El mediador actua com regulador del clima emocional<\/strong>, ajudant a transformar la conversa en un di\u00e0leg funcional. <\/p>\n\n\n\n C. Mantenir la neutralitat<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La neutralitat en alta conflictivitat \u00e9s una neutralitat activa<\/strong>: implica intervenir per equilibrar, no per igualar artificialment posicions. <\/p>\n\n\n\n D. Protegir el menor<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La protecci\u00f3 del menor \u00e9s transversal: des de la preparaci\u00f3 de l\u00b4entrevista fins a la gesti\u00f3 de la informaci\u00f3 que aporta. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00a04. Compet\u00e8ncies espec\u00edfiques de la persona mediadora<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n La meva experi\u00e8ncia al llarg dels anys al m\u00f3n de la mediaci\u00f3 i dins del sistema de protecci\u00f3 de menors em porta parlar de 4 tipus de compet\u00e8ncia especifiques de la persona mediadora, com ara: <\/p>\n\n\n\n A. Compet\u00e8ncies emocionals<\/strong> <\/p>\n\n\n\n B. Compet\u00e8ncies t\u00e8cniques<\/strong> <\/p>\n\n\n\n C. Compet\u00e8ncies \u00e8tiques<\/strong> <\/p>\n\n\n\n D. Compet\u00e8ncies jur\u00eddiques<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Con\u00e9ixer el marc normatiu sense convertir la mediaci\u00f3 en un espai judicialitzat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n 5. La participaci\u00f3 del menor: criteris i l\u00edmits<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La participaci\u00f3 del menor ha de ser: <\/p>\n\n\n\n La literatura adverteix del risc de convertir el menor en informant o en portaveu d'un dels progenitors (Saposnek, 1998). L'objectiu \u00e9s comprendre com viu la situaci\u00f3<\/strong>, no obtenir informaci\u00f3 per resoldre el conflicte. <\/p>\n\n\n\n 6. Bones pr\u00e0ctiques en alta conflictivitat<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La meva experi\u00e8ncia de m\u00e9s de 20 anys al sistema protector d'inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia em permeten explicar aquelles que considero les m\u00e9s importants, tals com: <\/p>\n\n\n\n A. Preparar cada sessi\u00f3 amb antelaci\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La planificaci\u00f3 pr\u00e8via permet anticipar din\u00e0miques, ajustar-ne l'enquadrament i preveure possibles escalades. En alta conflictivitat, aix\u00f2 inclou: <\/p>\n\n\n\n B. Establir regles clares de comunicaci\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Les regles no s\u00f3n merament formals: s\u00f3n eines de contenci\u00f3. En alta conflictivitat, han de ser expl\u00edcites, fermes i recordades a cada sessi\u00f3: <\/p>\n\n\n\n C. Validar emocions sense refor\u00e7ar narratives destructives<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La validaci\u00f3 emocional no implica donar la ra\u00f3. \u00c9s recon\u00e8ixer l'impacte subjectiu sense alimentar la polaritzaci\u00f3: <\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 evitant frases que reforcin la narrativa de v\u00edctima o culpable: <\/p>\n\n\n\n D. Treballar la coresponsabilitat parental<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En alta conflictivitat, els progenitors tendeixen a competir per legitimitat. La mediaci\u00f3 ha de: <\/p>\n\n\n\n E. Protegir el menor de qualsevol pressi\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 inclou: <\/p>\n\n\n\n F. Introduir pauses quan la tensi\u00f3 augmenta<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La pausa no \u00e9s una interrupci\u00f3, sin\u00f3 una eina de regulaci\u00f3: <\/p>\n\n\n\n G. Refor\u00e7ar que el menor no \u00e9s responsable del conflicte ni de l'acord<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Aquest missatge ha de ser repetit, expl\u00edcit i adaptat a la vostra edat: <\/p>\n\n\n\n 7. Errors freq\u00fcents en mediaci\u00f3 amb menors en alta conflictivitat:<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Finalment tamb\u00e9 m'agradaria detallar aquells errors m\u00e9s freq\u00fcents que un professional pot inc\u00f3rrer portant aquesta tipologia de mediacions, com ara: <\/p>\n\n\n\n A. Convertir el menor en informant<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Un dels errors m\u00e9s greus \u00e9s utilitzar el menor com a font d'informaci\u00f3 per validar o refutar les versions dels progenitors. Aix\u00f2 ho col\u00b7loca en una posici\u00f3 de risc emocional<\/strong>, ho exposa a lleialtats dividides i pot generar culpa o ansietat. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> \u201c\u00c9s cert que la teva mare et crida quan ets amb ella?\u201d Alternativa \u00e8tica:<\/em> \u201cCom et sents quan ets a casa de la teva mare?\u201d <\/p>\n\n\n\n En conclusi\u00f3: Lobjectiu no \u00e9s obtenir dades, sin\u00f3 comprendre com el menor viu la situaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n B. Permetre que els progenitors utilitzin la mediaci\u00f3 per refor\u00e7ar-ne la posici\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En alta conflictivitat, els adults poden instrumentalitzar l'espai mediador per reafirmar-ne el relat, obtenir avantatge o pressionar l'altre. Si el mediador no regula aquesta din\u00e0mica, la mediaci\u00f3 es converteix en una extensi\u00f3 del conflicte. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> Permetre que un dels progenitors porti documents, enregistraments <\/p>\n\n\n\n Alternativa \u00e8tica:<\/em> Recentrar el di\u00e0leg en les necessitats del menor i en la coresponsabilitat parental. <\/p>\n\n\n\n En conclusi\u00f3::<\/em> La mediaci\u00f3 no \u00e9s un judici ni un espai probatori. <\/p>\n\n\n\n C. Confondre escolta amb interrogatori<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Escoltar el menor no vol dir interrogar-lo. Les preguntes han de ser obertes, respectuoses i adaptades al nivell evolutiu. Un interrogatori pot generar ansietat, retra\u00efment o respostes condicionades. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> \u201cQu\u00e8 et va dir el teu pare quan et va portar a l'escola?\u201d En conclusi\u00f3:<\/em> L\u00b4escolta ha de ser emp\u00e0tica, no inquisitiva. <\/p>\n\n\n\n D. Prometre resultats que no depenen del mediador<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En contextos de gran conflictivitat, els participants poden tenir expectatives irreals. Prometre acords, canvis o decisions judicials genera frustraci\u00f3 i desconfian\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> \u201cSi col\u00b7laboreu, segur que el jutge us donar\u00e0 la cust\u00f2dia compartida.\u201d En conclusi\u00f3: Criteri professional:<\/em> Claredat als l\u00edmits del rol ia l'abast del proc\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n E. For\u00e7ar la participaci\u00f3 del menor<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La participaci\u00f3 del menor ha de ser volunt\u00e0ria, informada i adaptada. For\u00e7ar-lo a assistir, parlar o decidir pot generar rebuig, retra\u00efment o sobrec\u00e0rrega emocional. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> \u201cEl teu fill ha de venir a la propera sessi\u00f3, \u00e9s obligatori.\u201d En conclusi\u00f3;:<\/em> El menor t\u00e9 dret a ser escoltat, no l'obligaci\u00f3 de participar-hi. <\/p>\n\n\n\n F. Minimitzar senyals de risc emocional<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En alta conflictivitat, poden apar\u00e8ixer indicadors de patiment emocional al menor: ansietat, somatitzacions, discurs conf\u00fas, evitaci\u00f3, hiperresponsabilitat. Ignorar aquests signes per centrar-se en l\u201facord \u00e9s una neglig\u00e8ncia professional. <\/p>\n\n\n\n Exemple erroni:<\/em> \u201c"Est\u00e0 nervi\u00f3s, per\u00f2 \u00e9s normal en aquests casos."\u201d En conlusi\u00f3:<\/em> La protecci\u00f3 del menor est\u00e0 per sobre de l\u201fobjectiu d\u201facord. <\/p>\n\n\n\n 8. Conclusi\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La mediaci\u00f3 en processos amb menors immersos en contextos de gran conflictivitat matrimonial exigeix una combinaci\u00f3 especialment delicada de sensibilitat, t\u00e8cnica i \u00e8tica professional. No n'hi ha prou amb dominar eines comunicatives o metodol\u00f2giques: la persona mediadora ha de ser capa\u00e7 de llegir el clima emocional<\/strong>, anticipar riscos, modular tensions i sostenir un espai segur on les veus adultes es puguin reorganitzar sense envair ni instrumentalitzar la viv\u00e8ncia del menor. <\/p>\n\n\n\n En aquests escenaris, el mediador actua com un regulador del conflicte<\/strong>, no com un jutge ni com un terapeuta. La seva funci\u00f3 consisteix a contenir sense reprimir, acompanyar sense dirigir, i facilitar sense substituir la responsabilitat dels progenitors. Aix\u00f2 implica un equilibri complex: escoltar sense jutjar, intervenir sense imposar, i protegir el menor sense sobreexposar-lo a din\u00e0miques que no li corresponen. La neutralitat, lluny de ser passivitat, es converteix en una neutralitat activa<\/strong>, orientada a equilibrar posicions, desactivar narratives destructives i recentrar el proc\u00e9s en el benestar del menor. <\/p>\n\n\n\n En darrera inst\u00e0ncia, mediar amb menors no \u00e9s simplement facilitar acords parentals. \u00c9s\u00a0acompanyar les fam\u00edlies en un moment de vulnerabilitat<\/strong>, ajudar-les a reconstruir un marc de cooperaci\u00f3 m\u00ednima i garantir que el menor pugui transitar el conflicte sense carregar amb responsabilitats que excedeixen el desenvolupament emocional. La mediaci\u00f3 ofereix un espai on la veu del menor pot ser escoltada amb respecte i cura, sense convertir-lo en \u00e0rbitre ni en missatger, i on els adults es poden retrobar amb el seu rol parental m\u00e9s enll\u00e0 del litigi. <\/p>\n\n\n\n La qualitat de la intervenci\u00f3 mediadora no es mesura \u00fanicament per la signatura d\u201fun acord, sin\u00f3 per la capacitat de generar processos m\u00e9s segurs, m\u00e9s conscients i m\u00e9s respectuosos<\/strong> amb els drets del menor. En contextos d'alta conflictivitat, aquesta missi\u00f3 esdev\u00e9 encara m\u00e9s crucial: la mediaci\u00f3 esdev\u00e9 un pont entre el conflicte i la protecci\u00f3, entre la ruptura i la responsabilitat, entre el dolor i la possibilitat de construir un futur m\u00e9s estable per als fills. <\/p>\n\n\n\n Bibliografia:<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Folger, J. & Bush, RAB (2014). The Promise of Mediation<\/em>. Jossey-Bass. Casajoana J. (2017)\u201cEl professional de la Mediaci\u00f3\u201d. Diari la Llei., Editorial Wolters Kluwer <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha alguna cosa a la primavera que no passa desapercebut. No \u00e9s nom\u00e9s la llum, ni el canvi de temperatura, ni tan sols el calendari. <\/p>","protected":false},"author":59,"featured_media":46420,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[830,826,828,825,750,523,319,824,528,802],"class_list":["post-46416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ser-mediador","tag-conflicto-familiar","tag-custodia-hijos","tag-derechos-del-menor","tag-divorcio-conflictivo","tag-intervencion-familiar","tag-mediacion-con-menores","tag-mediacion-familiar-2","tag-mediacion-juridica","tag-mediacion-profesional","tag-proteccion-infantil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/59"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46416"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46421,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46416\/revisions\/46421"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/eimediacion.edu.es\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/image.png\" "\\"\\"")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/eimediacion.edu.es\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/image-1.png\" "\\"\\"")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/eimediacion.edu.es\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/image-2.png\" "\\"\\"")
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/p>\n\n\n\n
Alternativa \u00e8tica:<\/em> \u201cCom et sents quan t'acompanya el teu pare a l'escola?\u201d <\/p>\n\n\n\n
Alternativa \u00e8tica:<\/em> \u201c"La mediaci\u00f3 us pot ajudar a construir acords, per\u00f2 les decisions judicials depenen d'altres factors."\u201d <\/p>\n\n\n\n
Alternativa \u00e8tica:<\/em> \u201cLi explicarem el proc\u00e9s i us oferirem participar si se sent c\u00f2mode.\u201d <\/p>\n\n\n\n
Alternativa \u00e8tica:<\/em> \u201c"Detectem signes de malestar que requereixen atenci\u00f3 especialitzada. El derivarem si cal."\u201d <\/p>\n\n\n\n
Haynes, J. (2017). Mediaci\u00f3 familiar: principis i pr\u00e0ctica<\/em>. Paid\u00f3s.
Irving, H., & Benjamin, M. (2002). Family Mediation: Contemporary Issues<\/em>. Sage.
Kelly, J. (2004). Family mediation research: \u00c9s empirical support for the field? Conflict Resolution Quarterly, 22<\/em>(1).
Saposnek, D. (1998). Mediation with Children<\/em>. Jossey-Bass.
Consell d'Europa (2010). Recomanaci\u00f3 CM\/Rec(2010)15.
Nacions Unides (1989). Convenci\u00f3 sobre els Drets del Nen<\/em>. <\/p>\n\n\n\n