<\/p>\n\n\n\n
En els darrers anys, en contextos educatius, familiars i d'intervenci\u00f3 social, es repeteix una mateixa escena amb protagonistes diferents. Infants i adolescents que reaccionen amb una intensitat desproporcionada davant de situacions aparentment quotidianes: un \u201cno\u201d, una norma, una espera, una correcci\u00f3 o una p\u00e8rdua. <\/p>\n\n\n\n
No es tracta nom\u00e9s de conductes disruptives o de dificultats de comportament. El que apareix amb for\u00e7a \u00e9s una incapacitat creixent per gestionar la frustraci\u00f3. No tolerar el l\u00edmit, no sostenir la incomoditat, no poder transitar el malestar sense desbordar-se. <\/p>\n\n\n\n
Durant molt de temps, l'objectiu de l'educaci\u00f3 ha estat protegir del patiment. Evitar que els nens s'ho passin malament, facilitar-los el cam\u00ed, anticipar-se a les seves necessitats. Tot i aix\u00f2, en aquest intent de cura, s'ha produ\u00eft, en molts casos, un efecte no desitjat: menors cada vegada menys preparats per enfrontar-se a la realitat. <\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 el problema no \u00e9s que pateixin. El problema \u00e9s que no saben qu\u00e8 fer amb aquest patiment quan apareix. <\/p>\n\n\n\n
La cultura de la immediatesa i el \u201ctot ara\u201d<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Vivim en un context social marcat per la immediatesa. Les respostes s\u00f3n r\u00e0pides, l'acc\u00e9s \u00e9s instantani i l'espera es percep com una cosa innecess\u00e0ria. Aquest model no nom\u00e9s afecta els adults, sin\u00f3 que configura profundament lexperi\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia. <\/p>\n\n\n\n Molts menors creixen en entorns on la demora ha desaparegut pr\u00e0cticament del tot. Si es desitja alguna cosa, s'obt\u00e9. Si alguna cosa incomoda, s'elimina. Si apareix l'avorriment, s'omple immediatament. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, la frustraci\u00f3 no troba espai per desenvolupar-se com a experi\u00e8ncia. I, tanmateix, \u00e9s precisament aquesta experi\u00e8ncia la que permet construir habilitats fonamentals com ara la toler\u00e0ncia, la paci\u00e8ncia o la capacitat de posposar la gratificaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Quan aquestes oportunitats no es donen, el menor no apr\u00e8n a esperar, ni renunciar, ni gestionar el \u201cno\u201d. I quan inevitablement es troba amb aquests l\u00edmits \u2013perqu\u00e8 la realitat sempre els imposa\u2013, la resposta sol ser el desbordament. <\/p>\n\n\n\n El paper dels adults: entre la sobreprotecci\u00f3 i l'evitaci\u00f3 del conflicte<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Aquesta dificultat no es pot entendre sense analitzar el paper dels adults. En molts casos, pares, mares i educadors actuen des del desig leg\u00edtim de protegir, per\u00f2 tamb\u00e9 des de la incomoditat que genera el malestar infantil. <\/p>\n\n\n\n Veure un nen frustrat, enfadat o trist activa una necessitat immediata de resoldre la situaci\u00f3. Es busca calmar, distreure o eliminar all\u00f2 que genera el malestar. Tot i aix\u00f2, en aquest intent, es perd una oportunitat educativa clau. <\/p>\n\n\n\n Educar en la frustraci\u00f3 no vol dir provocar patiment, sin\u00f3 acompanyar-lo quan apareix. Significa no evitar sistem\u00e0ticament el conflicte, sin\u00f3 sostenir-ho. Permetre que el menor travessi l'emoci\u00f3 amb la pres\u00e8ncia d'un adult que no l'anul\u00b7la, per\u00f2 tampoc no l'amplifica. <\/p>\n\n\n\n Quan aix\u00f2 no passa, el menor apr\u00e8n una cosa molt concreta: que qualsevol malestar ha de desapar\u00e8ixer de forma immediata. I quan no ho fa, no disposa d'eines per gestionar-ho. <\/p>\n\n\n\n Quan el l\u00edmit es viu com a agressi\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s visibles d'aquesta dificultat \u00e9s la interpretaci\u00f3 del l\u00edmit com una cosa injusta o fins i tot agressiva. El \u201cno\u201d deixa de ser ent\u00e8s com a part de la realitat per convertir-se en una amena\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 es tradueix en respostes intenses: r\u00e0bia, oposici\u00f3, desafiament o fins i tot conductes agressives. No perqu\u00e8 el menor vulgui enfrontar-se a l'adult, sin\u00f3 perqu\u00e8 no sap gestionar all\u00f2 que aquest l\u00edmit li genera internament. <\/p>\n\n\n\n En molts casos, el que hi ha al darrere no \u00e9s manca de normes, sin\u00f3 manca d'interioritzaci\u00f3 de les mateixes. Les normes existeixen, per\u00f2 no han estat integrades com una cosa estructurant, sin\u00f3 viscudes com una cosa externa que s'imposa. <\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed hi ha una de les grans dificultats actuals: sostenir el l\u00edmit sense trencar l'enlla\u00e7. Perqu\u00e8 cedir constantment afebleix l'estructura, per\u00f2 imposar sense acompanyar deteriora la relaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Frustraci\u00f3, autoestima i construcci\u00f3 personal<\/strong> <\/p>\n\n\n\n La capacitat de tolerar la frustraci\u00f3 est\u00e0 relacionada directament amb el desenvolupament de l'autoestima. No des d'una perspectiva constant d'\u00e8xit, sin\u00f3 des de la capacitat d'enfrontar-se a la dificultat. <\/p>\n\n\n\n Un menor que no ha tingut l'oportunitat d'equivocar-se, perdre o enfrontar-se a reptes reals, dif\u00edcilment construir\u00e0 una percepci\u00f3 s\u00f2lida de si mateix. L'autoestima no es construeix evitant l'error, sin\u00f3 que el travessa. <\/p>\n\n\n\n Quan tot est\u00e0 facilitat, el menor es pot sentir competent mentre les condicions s\u00f3n favorables. Per\u00f2 quan apareixen obstacles, aquesta seguretat s'ensorra r\u00e0pidament, perqu\u00e8 no s'ha constru\u00eft des de l'experi\u00e8ncia real. <\/p>\n\n\n\n Aprendre a frustrar-se implica tamb\u00e9 aprendre a persistir, tolerar la incomoditat i desenvolupar recursos interns. En definitiva, \u00e9s una base fonamental per a l'autonomia. <\/p>\n\n\n\n Contextos de vulnerabilitat especial: quan la frustraci\u00f3 es converteix en explosi\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En els menors que han viscut situacions d'adversitat, aquesta dificultat s'intensifica. La frustraci\u00f3 no nom\u00e9s s'experimenta com a incomoditat, sin\u00f3 com a amena\u00e7a. <\/p>\n\n\n\n Quan el sistema emocional est\u00e0 m\u00e9s sensibilitzat, qualsevol l\u00edmit pot activar respostes desproporcionades. No es tracta \u00fanicament del que passa al present, sin\u00f3 del que aquest present connecta amb experi\u00e8ncies pr\u00e8vies. <\/p>\n\n\n\n En aquests casos, la intervenci\u00f3 educativa requereix una sensibilitat especial. No n'hi ha prou amb establir normes. \u00c9s necessari entendre com aquest menor viu el l\u00edmit, qu\u00e8 significa per a ell i quines emocions activa. <\/p>\n\n\n\n Educar en la frustraci\u00f3, en aquests contextos, implica anar m\u00e9s a poc a poc. Construir primer seguretat, enlla\u00e7 i confian\u00e7a. Nom\u00e9s des d'aqu\u00ed ser\u00e0 possible introduir l\u00edmits que no es visquin com a agressi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Educar a la frustraci\u00f3: recuperar l'equilibri<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Educar a la frustraci\u00f3 no significa endurir l'educaci\u00f3 ni tornar a models autoritaris. Aix\u00f2 significa recuperar l'equilibri entre protecci\u00f3 i preparaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Implica permetre que els menors s'enfrontin a petites dificultats d'acord amb la seva edat, acompanyar les seves emocions sense anul\u00b7lar-les i sostenir els l\u00edmits de manera coherent. <\/p>\n\n\n\n Suposa tamb\u00e9 revisar la incomoditat adulta. Entendre que el malestar forma part del desenvolupament i que evitar-ho constantment no protegeix, sin\u00f3 que debilita. <\/p>\n\n\n\n La frustraci\u00f3, ben acompanyada, no \u00e9s cap problema. \u00c9s una eina de creixement. <\/p>\n\n\n\n En una societat que valora l\u00e8xit immediat i evita lerror, educar en la frustraci\u00f3 es converteix gaireb\u00e9 en un acte contracultural. Tot i aix\u00f2, \u00e9s una de les tasques educatives m\u00e9s necess\u00e0ries. <\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la vida no elimina els l\u00edmits, no evita espera ni garanteix l'\u00e8xit. I preparar els menors per a aquesta realitat \u00e9s, en darrera inst\u00e0ncia, una forma de cura. <\/p>\n\n\n\n Aprendre a frustrar-se no \u00e9s aprendre a patir, sin\u00f3 aprendre a sostenir-se. I aqu\u00ed \u00e9s on l'educaci\u00f3 troba un dels seus reptes m\u00e9s grans: no evitar el malestar, sin\u00f3 ensenyar a travessar-lo sense trencar-se. <\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En els darrers anys, en contextos educatius, familiars i d'intervenci\u00f3 social, es repeteix una mateixa escena amb protagonistes diferents. Infants i adolescents que reaccionen amb una intensitat desproporcionada davant de situacions aparentment quotidianes: un \u201cno\u201d, una norma, una espera, una correcci\u00f3 o una p\u00e8rdua. No es tracta \u00fanicament de conductes \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46395,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[809,676,808,550,803,811,810,805,804],"class_list":["post-46394","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-adolescencia","tag-conducta-infantil","tag-crianza","tag-educacion-emocional","tag-frustracion-infantil","tag-gestion-emocional","tag-intervencion-educativa","tag-limites-en-la-infancia","tag-tolerancia-a-la-frustracion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46394","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46394"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46394\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46396,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46394\/revisions\/46396"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46394"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46394"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46394"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}