<\/p>\n\n\n\n
A gaireb\u00e9 qualsevol recurs que treballi amb nens, nenes i adolescents hi ha una frase que es repeteix cada cop amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia: \u201caix\u00f2 ja no \u00e9s nom\u00e9s educatiu\u201d<\/em>. Darrere aquesta afirmaci\u00f3 no hi ha una queixa gratu\u00efta, sin\u00f3 la constataci\u00f3 d'una realitat que travessa centres educatius, recursos de protecci\u00f3, programes socioeducatius i dispositius de just\u00edcia juvenil: el malestar emocional dels menors \u00e9s cada cop m\u00e9s visible, m\u00e9s intens i m\u00e9s dif\u00edcil de sostenir amb les eines tradicionals. <\/p>\n\n\n\n Parlar avui de salut mental infantojuvenil no \u00e9s parlar d'un tema especialitzat que afecta uns quants casos concrets. \u00c9s parlar del dia a dia de la intervenci\u00f3. De crisis emocionals, de conductes desbordades, d?autolesions, d?ansietat, de bloquejos, d?una tristesa persistent que no sempre encaixa en diagn\u00f2stics clars per\u00f2 que travessa la vida de molts menors atesos pels recursos. <\/p>\n\n\n\n La pregunta, per tant, no \u00e9s si la salut mental \u00e9s present en la intervenci\u00f3 amb menors, sin\u00f3 si els recursos i els equips estan realment preparats per afrontar aquesta demanda creixent sense desdibuixar la seva funci\u00f3 ni assumir responsabilitats que no els corresponen. <\/p>\n\n\n\n Quan el malestar es converteix en protagonista<\/strong><\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els darrers anys s'ha produ\u00eft un canvi evident en els perfils dels menors atesos. El patiment emocional, que abans apareixia de manera m\u00e9s puntual o secund\u00e0ria, ha esdevingut un element central de moltes intervencions. No sempre es presenta amb un diagn\u00f2stic definit, per\u00f2 s\u00ed amb senyals clars de malestar: dificultats per regular emocions, baixa toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3, estats d'ansietat persistent, conductes autolesives o desconnexi\u00f3 emocional profunda. <\/p>\n\n\n\n Aquest escenari col\u00b7loca els professionals en una posici\u00f3 complexa. D'una banda, no poden ignorar aquest malestar ni reduir-lo a cap problema de conducta. De l'altra, molts recursos no estan dissenyats ni dotats per oferir una atenci\u00f3 terap\u00e8utica especialitzada. La l\u00ednia entre all\u00f2 educatiu, all\u00f2 social i all\u00f2 cl\u00ednic es torna difusa, generant inseguretat i, de vegades, sensaci\u00f3 de desbordament. <\/p>\n\n\n\n El risc \u00e9s doble: o b\u00e9 es minimitza el patiment del menor, abordant-lo \u00fanicament des de la norma i la contenci\u00f3, o b\u00e9 s'assumeix un rol terap\u00e8utic per al qual el recurs no est\u00e0 preparat, amb el conseg\u00fcent desgast professional. <\/p>\n\n\n\n Tot \u00e9s salut mental?<\/strong>\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels debats m\u00e9s presents als equips \u00e9s la sensaci\u00f3 que \u201ctot \u00e9s salut mental\u201d. Aquesta percepci\u00f3 no sorgeix del no-res. Respon a un context en qu\u00e8 el malestar emocional s'ha normalitzat i alhora s'ha medicalitzat en exc\u00e9s. No tot patiment \u00e9s un trastorn, ni qualsevol conducta desajustada requereix una resposta cl\u00ednica immediata. <\/p>\n\n\n\n Molts menors arrosseguen experi\u00e8ncies de mal, mancances afectives o contextos familiars desorganitzats que expliquen gran part de les dificultats emocionals. Anomenar aix\u00f2 no \u00e9s treure import\u00e0ncia al problema, sin\u00f3 situar-lo en un marc m\u00e9s ampli que permeti intervenir amb sentit. <\/p>\n\n\n\n El repte per als professionals \u00e9s afinar la mirada: saber quan estem davant d'un proc\u00e9s evolutiu complex, quan davant d'una resposta adaptativa a un context advers i quan davant d'una situaci\u00f3 que requereix una intervenci\u00f3 especialitzada en salut mental. Aquesta distinci\u00f3 no \u00e9s sempre clara, i precisament per aix\u00f2 requereix formaci\u00f3, coordinaci\u00f3 i espais de reflexi\u00f3 compartida. <\/p>\n\n\n\n Recursos tensionats, equips al l\u00edmit<\/strong>\u00a0<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n La pres\u00e8ncia creixent de problem\u00e0tiques emocionals severes ha tensionat els recursos. Molts equips se senten responsables de sostenir situacions per a les quals no compten ni amb els mitjans ni amb el suport institucional necessari. Les derivacions a salut mental es demoren, els seguiments s\u00f3n irregulars i la coordinaci\u00f3 entre sistemes no sempre funciona com caldria. <\/p>\n\n\n\n En aquest context, l'equip educatiu o socioeducatiu es converteix, de facto, en el sosteniment principal del menor. Aix\u00f2 t\u00e9 un valor enorme, per\u00f2 tamb\u00e9 un cost. L'exposici\u00f3 continuada al patiment emocional, sense prou eines ni espais de desc\u00e0rrega, incrementa el risc de desgast, frustraci\u00f3 i sensaci\u00f3 d'impot\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n No \u00e9s estrany que apareguin discursos de cansament, de p\u00e8rdua de sentit o de q\u00fcestionament del propi rol professional. Quan tot sembla urgent i greu, sostenir una intervenci\u00f3 educativa coherent es torna cada cop m\u00e9s dif\u00edcil. <\/p>\n\n\n\n El paper del professional: acompanyar sense envair<\/strong>\u00a0<\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels aprenentatges m\u00e9s importants en aquest escenari \u00e9s entendre que acompanyar el malestar no vol dir convertir-se en terapeuta. El rol del professional socioeducatiu no \u00e9s diagnosticar ni tractar, per\u00f2 s\u00ed crear contextos segurs, estables i predictibles on el menor es pugui comen\u00e7ar a regular. <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 implica saber estar, sostenir silencis, posar l\u00edmits clars sense viol\u00e8ncia, tolerar la intensitat emocional sense respondre des de la urg\u00e8ncia. Implica tamb\u00e9 recon\u00e8ixer quan una situaci\u00f3 supera el marc del recurs i requereix una intervenci\u00f3 especialitzada, i saber demanar ajuda sense sentir-ho com un frac\u00e0s professional. <\/p>\n\n\n\n Aquest equilibri \u2013ni minimitzar el malestar ni assumir-ho tot\u2013 \u00e9s un dels grans reptes actuals de la intervenci\u00f3 amb menors. I \u00e9s tamb\u00e9 un dels aspectes menys treballats en la formaci\u00f3 inicial. <\/p>\n\n\n\n Coordinaci\u00f3: la gran assignatura pendent<\/strong>\u00a0<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n L'atenci\u00f3 a la salut mental infantojuvenil no pot recaure en un sol sistema. Educaci\u00f3, protecci\u00f3, just\u00edcia i salut mental necessiten dialogar de manera real i operativa. Tanmateix, a la pr\u00e0ctica, aquesta coordinaci\u00f3 continua sent fr\u00e0gil i desigual. <\/p>\n\n\n\n Els professionals es troben sovint mitjan\u00e7ant sistemes que no sempre comparteixen temps, llenguatges ni prioritats. Aquesta situaci\u00f3 genera frustraci\u00f3 i col\u00b7loca el menor en una posici\u00f3 de vulnerabilitat afegida, en haver d'adaptar-se a respostes fragmentades. <\/p>\n\n\n\n Enfortir la coordinaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 organitzativa, sin\u00f3 tamb\u00e9 formativa. Entendre com funciona cada sistema i quin \u00e9s el paper propi dins aquesta xarxa \u00e9s clau per intervenir amb m\u00e9s coher\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n Formaci\u00f3 per no perdre el nord<\/strong>\u00a0 <\/strong><\/p>\n\n\n\n Davant d'aquest panorama, la formaci\u00f3 especialitzada adquireix un paper central. No per convertir els professionals socioeducatius en cl\u00ednics, sin\u00f3 per dotar-los d'eines que els permetin comprendre el malestar emocional, intervenir amb m\u00e9s seguretat i protegir el seu propi equilibri professional. <\/p>\n\n\n\n Formar-se en salut mental aplicada a la intervenci\u00f3 amb menors ajuda a: <\/p>\n\n\n\n No es tracta de saber-ne m\u00e9s, sin\u00f3 de saber millor qu\u00e8 fer i qu\u00e8 no fer. <\/p>\n\n\n\n Una mirada necess\u00e0ria<\/strong>\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n La salut mental infantojuvenil continuar\u00e0 sent un eix central de la intervenci\u00f3 els propers anys. Negar-ho o delegar-ho del tot en altres sistemes no \u00e9s una opci\u00f3 realista. Per\u00f2 assumir-ho sense reflexi\u00f3 ni formaci\u00f3 tampoc ho \u00e9s. <\/p>\n\n\n\n La clau \u00e9s construir intervencions que reconeguin el malestar, l'acompanyin amb sentit educatiu i es recolzin en xarxes professionals s\u00f2lides. Nom\u00e9s aix\u00ed ser\u00e0 possible sostenir els menors sense trencar els que treballen amb ells. <\/p>\n\n\n\n Pensar aquest tema no \u00e9s cap moda ni una tend\u00e8ncia. \u00c9s una necessitat urgent per garantir intervencions m\u00e9s humanes, m\u00e9s coherents i m\u00e9s sostenibles al llarg del temps. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n T'agradaria estudiar aquests i altres temes d'actualitat pel que fa al desenvolupament de la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia? Informa't sobre el Postgrau en Intervenci\u00f3 amb Menors<\/a> i treballa en all\u00f2 que realment t'agrada! <\/p>\n\n\n\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En gaireb\u00e9 qualsevol recurs que treballi amb nens, nenes i adolescents hi ha una frase que es repeteix cada cop amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia: \u201caix\u00f2 ja no \u00e9s nom\u00e9s educatiu\u201d. Darrere aquesta afirmaci\u00f3 no hi ha una queixa gratu\u00efta, sin\u00f3 la constataci\u00f3 d'una realitat que travessa centres educatius, recursos de protecci\u00f3, \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":44,"featured_media":46083,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[602,616,605,343,347,614,606,350],"class_list":["post-46082","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias-eim-menores","tag-ambito-socioeducativo","tag-coordinacion-interinstitucional","tag-formacion-especializada","tag-intervencion-con-menores","tag-justicia-juvenil","tag-malestar-emocional","tag-recursos-de-proteccion","tag-salud-mental-infantojuvenil"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46082","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=46082"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46082\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46084,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/46082\/revisions\/46084"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/46083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=46082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=46082"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=46082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n
\n
\n
\n