{"id":44963,"date":"2025-06-04T12:53:43","date_gmt":"2025-06-04T10:53:43","guid":{"rendered":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/?p=44963"},"modified":"2025-06-04T13:05:45","modified_gmt":"2025-06-04T11:05:45","slug":"infancia-migrante-no-acompanada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/noticias-eim-menores\/infancia-migrante-no-acompanada\/","title":{"rendered":"Inf\u00e0ncia migrant i no acompanyada: intervenir sense estigmes, escoltar sense prejudicis"},"content":{"rendered":"
\n

Cada any centenars de nens, nenes i adolescents arriben sols a les fronteres d'Europa<\/strong>, emprenent trajectes migratoris marcats pel risc, la incertesa i, moltes vegades, el trauma. En arribar, s\u00f3n classificats com a menors estrangers no acompanyats (MENA)<\/strong>, una categoria administrativa que, si b\u00e9 els reconeix un estatus de protecci\u00f3, sol anar acompanyada d'etiquetes, sospites i respostes institucionals que no sempre estan a l'al\u00e7ada del mandat de protecci\u00f3 que imposa l'ordenament jur\u00eddic.<\/p>\n\n\n\n

El 20 de juny, Dia Mundial del Refugiat, \u00e9s una oportunitat per reflexionar cr\u00edticament sobre l'enfocament amb qu\u00e8 intervenim<\/strong> amb aquests menors. Perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 dels expedients i les estad\u00edstiques, parlem d'inf\u00e0ncies reals que han estat expulsades dels seus pa\u00efsos, dels seus entorns i, sovint, dels marges de les nostres pol\u00edtiques socials.<\/p>\n\n\n\n

Una categoria administrativa que homogene\u00eftza realitats diverses<\/h2>\n\n\n\n

La legislaci\u00f3 espanyola defineix el menor estranger no acompanyat com aquell nacional d'un pa\u00eds tercer, menor de 18 anys, que es troba en territori nacional sense un adult que legalment se'n faci responsable. Aquesta definici\u00f3 \u00e9s operativa, per\u00f2 tamb\u00e9 perillosa si es converteix en l'\u00fanic prisma des del qual mirar el subjecte.<\/p>\n\n\n\n

Sota aquesta etiqueta s'hi agrupen adolescents amb perfils vitals profundament diferents: alguns fugen de guerres o persecucions, altres de la pobresa estructural, altres han estat enviats per les seves fam\u00edlies amb l'esperan\u00e7a d'una vida millor, i no s\u00f3n pocs v\u00edctimes de xarxes de tr\u00e0fic. Tractar tots aquests menors com si compartissin una mateixa experi\u00e8ncia<\/strong> migrat\u00f2ria i una mateixa necessitat d'intervenci\u00f3 \u00e9s no nom\u00e9s un error t\u00e8cnic, sin\u00f3 una forma de invisibilitzaci\u00f3 institucional.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El risc \u00e9s que s'hi intervingui \u201cdes del r\u00e8tol\u201d, en lloc de des de la hist\u00f2ria. Que es dissenyin recursos \u201cper a MENAs\u201d, sense tenir en compte les traject\u00f2ries, els vincles culturals, els duels migratoris o les viol\u00e8ncies sofertes. Aquesta homogene\u00eftzaci\u00f3 \u00e9s una forma d'exclusi\u00f3 solapada.<\/p>\n\n\n\n

Acollir, diagnosticar, intervenir: el que passa als primers passos<\/h2>\n\n\n\n

El primer contacte entre el menor migrant i el sistema sol ser fred, despersonalitzat, carregat de desconfian\u00e7a. En molts casos, se li realitza una prova de determinaci\u00f3 d'edat sense garanties suficients, se'l deriva a centres d'emerg\u00e8ncia massificats<\/strong> i, durant setmanes o mesos, manca de documentaci\u00f3<\/strong> que permeti accedir plenament a drets b\u00e0sics com l'escolaritzaci\u00f3, l'atenci\u00f3 m\u00e8dica especialitzada o la participaci\u00f3 en programes de formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aquests primers moments s\u00f3n fonamentals<\/strong>s. No nom\u00e9s pel valor legal o administratiu, sin\u00f3 perqu\u00e8 marquen el tipus d'enlla\u00e7 que el menor establir\u00e0 amb el sistema. Si l'acollida es fa des de la desconfian\u00e7a, la burocratitzaci\u00f3 o la sospita, \u00e9s molt probable que el jove retregui la seva demanda, activi estrat\u00e8gies defensives i rebutgi la intervenci\u00f3 institucional, encara que la necessiti.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, \u00e9s clau que els equips educatius i t\u00e8cnics que intervenen en aquests contextos estiguin formats en trauma migratori, compet\u00e8ncies interculturals i lectura cr\u00edtica del llenguatge no verbal. La prioritat ha de ser construir una relaci\u00f3 de seguretat, no de control.<\/strong>
<\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 de l'enlla\u00e7 educatiu: entre el respecte i l'ag\u00e8ncia<\/h2>\n\n\n\n

Molts menors migrants han desenvolupat estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia basades en la desconfian\u00e7a envers els adults i en l'autogesti\u00f3 radical de les necessitats. Han apr\u00e8s que demanar ajuda pot ser perill\u00f3s, que mostrar vulnerable pot generar c\u00e0stig, i que les figures d'autoritat no sempre protegeixen.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, el treball educatiu amb aquests adolescents ha de ser especialment cur\u00f3s amb la manera com es construeixen els l\u00edmits, es genera la norma, es transmet l'afecte i es valida la identitat. La tasca no consisteix a \u201cintegrar\u201d per for\u00e7a<\/strong>, ni a imposar models de comportament aliens, sin\u00f3 a crear espais on es pugui reconstruir la confian\u00e7a<\/strong>, el desig de pertinen\u00e7a i el projecte de vida.<\/p>\n\n\n\n

L'enlla\u00e7 educatiu ha de partir del respecte absolut per la cultura d'origen, la llengua materna, els rituals religiosos o familiars, i evitar la infantilitzaci\u00f3 dels que, malgrat la seva edat, han travessat experi\u00e8ncies profundament adultes. Escoltar els temps, els silencis i les resist\u00e8ncies \u00e9s tan important com facilitar itineraris d'inserci\u00f3 formativa o laboral.<\/p>\n\n\n\n

El risc del racisme institucional i la reproducci\u00f3 d'estigmes<\/h2>\n\n\n\n

Encara el marc legal reconeix aquests menors com a subjectes de drets<\/strong>, la veritat \u00e9s que, a la pr\u00e0ctica, molts s'enfronten a barreres que no experimenten altres adolescents tutelats. Es dubta de la seva edat, se'n q\u00fcestiona el testimoniatge, s'activen protocols de seguretat sense justificaci\u00f3, o se'ls deriva autom\u00e0ticament a recursos especialitzats, segregats i amb baixa exig\u00e8ncia educativa, com si la seva \u00fanica expectativa de futur fos la superviv\u00e8ncia laboral o la invisibilitat administrativa.<\/p>\n\n\n\n

Aquest tractament diferencial no \u00e9s neutre. Refor\u00e7a una narrativa social que presenta el menor migrant com a sospit\u00f3s, invasor o potencial delinq\u00fcent<\/strong>. Les etiquetes pesen: si els educadors, els t\u00e8cnics o els mateixos companys repeteixen estereotips, el jove acaba per assumir que no se n'espera m\u00e9s que obedi\u00e8ncia o resignaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s una manera d'exclusi\u00f3 profundament violenta.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, una intervenci\u00f3 \u00e8tica i professional<\/strong> exigeix identificar, anomenar i combatre les formes de racisme institucional<\/strong> que encara persisteixen en el sistema de protecci\u00f3 i just\u00edcia juvenil. Fer-ho no \u00e9s ideol\u00f2gic, \u00e9s t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

Cap a una intervenci\u00f3 intercultural, restaurativa i garantista<\/h3>\n\n\n\n

Per respondre adequadament a les necessitats de la inf\u00e0ncia migrant, cal articular un enfocament que combini tres dimensions:<\/p>\n\n\n\n