{"id":41771,"date":"2023-11-09T14:06:10","date_gmt":"2023-11-09T13:06:10","guid":{"rendered":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/?p=41771"},"modified":"2023-11-09T14:06:17","modified_gmt":"2023-11-09T13:06:17","slug":"bullying-mediacion-menores-escolar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/ser-mediador\/bullying-mediacion-menores-escolar\/","title":{"rendered":"Mediaci\u00f3: Un enfocament empoderador en casos d'assetjament escolar"},"content":{"rendered":"

El bullying \u00e9s qualsevol forma de maltractament psicol\u00f2gic, verbal o f\u00edsic, que es produeix de manera deliberada i continuada entre estudiants, <\/strong>independentment de la seva edat. S'estima que entre un 15% i un 50% nens i adolescents poden haver estat v\u00edctimes d'assetjament escolar en algun moment. Per tant, si el bullying s'est\u00e0 donant cal fer un treball de reparaci\u00f3 pr\u00e8via abans de la mediaci\u00f3, perqu\u00e8 les dues parts, executor i v\u00edctima, es trobin en una situaci\u00f3 d'igualtat.<\/p>\n\n\n\n

La viol\u00e8ncia reactiva, o expressiva, \u00e9s com una explosi\u00f3,<\/strong> que sorgeix quan s'experimenta un nivell de tensi\u00f3 o dificultat que supera la capacitat de la persona (o del grup) per afrontar-lo d'una altra manera. Origina m\u00e9s viol\u00e8ncia en augmentar a mitj\u00e0 termini la crispaci\u00f3 que la va provocar<\/strong>; i quan es refor\u00e7a per permetre obtenir a curt termini determinats objectius, i es pot convertir aix\u00ed en viol\u00e8ncia instrumental, sobretot si es justifica i si no tenen alternatives per aconseguir-los d'una altra manera. Les rebequeries dels nens petits davant les frustracions, per exemple, s\u00f3n de tipus reactiu. Les persones que utilitzen la viol\u00e8ncia instrumental<\/a>, per assolir els seus objectius, solen justificar-la, donant-li aparen\u00e7a de legitimitat.<\/strong> Aquest tipus de viol\u00e8ncia tendeix a perpetuar-se en impedir desenvolupar altres procediments m\u00e9s complexos per aconseguir all\u00f2 que es pret\u00e9n i en produir un alt nivell de crispaci\u00f3, provocant una s\u00e8rie de reaccions de viol\u00e8ncia que contribueixen a justificar-la. Per prevenir-la a la fam\u00edlia conv\u00e9: 1) condemnar-la, assumir que la utilitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia mai no est\u00e0 justificada, ni tan sols com a procediment de disciplina; i 2) desenvolupar alternatives (en el conjunt de la fam\u00edlia i en cada individu) per resoldre els conflictes sense rec\u00f3rrer a la viol\u00e8ncia (D\u00edaz-Aguado, 2016).<\/p>\n\n\n\n

Com que la mediaci\u00f3 pot empoderar les v\u00edctimes i promoure el canvi en entorn escolars.<\/p>\n\n\n\n

\"Ninos<\/figure>\n\n\n\n

S\u00f3n incessants les not\u00edcies que hi ha di\u00e0riament sobre situacions d'assetjament escolar en el nostre context social i educatiu. Aix\u00ed, darrerament hem pogut llegir not\u00edcies com ara: \u201cUns alumnes obligaven els altres a les Balears a besar-li els peus i ho gravaven en v\u00eddeo\u201d; \u201cUn menor a Jerez apunyala tres professors i dos companys perqu\u00e8 ja no podia aguantar m\u00e9s la situaci\u00f3 de bullying que patia\u201d \u2026<\/p>\n\n\n\n

Davant d'aquests esdeveniments tan greus, els professionals de l'educaci\u00f3 no poden mirar cap a una altra banda i l'\u00e0mbit familiar s'ha de transformar en un \u00e0mbit socioeducatiu i preventiu.<\/p>\n\n\n\n

Els protocols dactuaci\u00f3 s\u00f3n paper mullat. <\/strong>Els centres emparant-se en la confidencialitat no informen les fam\u00edlies de les actuacions de manera efectiva i clara. La v\u00edctima amb seq\u00fceles psicol\u00f2giques -de vegades molt greus- s'ha de buscar l'atenci\u00f3 psicol\u00f2gica i fins i tot psiqui\u00e0trica de manera privada, si s'ho pot permetre. L'assetjador o assetjadora, en nou de cada deu casos, surt impune.<\/p>\n\n\n\n

El tipus de conflicte que es considera mediable varia d'un centre a un altre, cadascun estableix els seus l\u00edmits a l'hora de posar en pr\u00e0ctica la mediaci\u00f3. En alguns centres, la mediaci\u00f3 s'utilitza exclusivament per abordar conflictes entre l'alumnat, mentre que en altres s'est\u00e9n la seva utilitzaci\u00f3 a conflictes en qu\u00e8 el professorat i les fam\u00edlies es veuen implicats. Els conflictes m\u00e9s adequats per a la mediaci\u00f3 s\u00f3n els de car\u00e0cter interpersonal. S\u00ed \u00e9s important delimitar clarament aquelles situacions que s'han de conduir per via disciplin\u00e0ria que habitualment inclouen les transgressions greus de la normativa escolar <\/strong>(Corbe\u00f1a i Romera, 2019).<\/p>\n\n\n\n

Per eradicar l'assetjament i altres formes de viol\u00e8ncia, cal desenvolupar una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 entre totes i cadascuna de les persones que formen la comunitat educativa, incloses totes les fam\u00edlies, aix\u00ed com entre aquesta comunitat i la resta de la societat de qu\u00e8 forma part. La presa de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva que s'est\u00e0 produint actualment ha de contribuir a fer els passos necessaris per fer-ho. Col\u00b7laboraci\u00f3 que pot contribuir a millorar en general la qualitat de l'educaci\u00f3 (D\u00edaz-Aguado, 2016).<\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s que actualment segueixen sense ser educats des de la prevenci\u00f3 molts dels processos sociol\u00f2gics violents que ocorren als centres i aules escolars, resulta oport\u00fa apostar per un model pedag\u00f2gic \u201cradical\u201d. Aquest paradigma respon a la met\u00e0fora d'un arbre, en qu\u00e8 una part radical est\u00e0 enterrada i no es percep, si b\u00e9 \u00e9s essencial per a la vida de l'\u00e9sser (De la Herr\u00e1n, 2023). I perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible, caldria que els professors i altres figures educatives estiguessin formats de manera cont\u00ednua en el model de mediaci\u00f3 insight<\/strong>. \u00c9s un model original de mediaci\u00f3, provinent del Canad\u00e0, que sorgeix a partir de la cr\u00edtica cap als models tradicional-lineal, narratiu i transformatiu. Aquest enfocament concep la intervenci\u00f3 mediadora com un proc\u00e9s interactiu daprenentatge per a totes les persones participants (inclosa la conductora del mateix). Es fonamenta en dues teories filos\u00f2fiques i pedag\u00f2giques que privilegien la reflexi\u00f3 personal com a via per assolir el coneixement: la teoria de l'insight de Lonergan i la teoria de l'aprenentatge transformacional de Mezirow. Sobre aquestes bases te\u00f2riques, els seus fundadors han elaborat un proc\u00e9s que recorre a t\u00e8cniques comunicatives espec\u00edfiques per superar el conflicte, que \u00e9s concebut com a experi\u00e8ncia d'una amena\u00e7a cap a les conviccions m\u00e9s \u00edntimes de la persona (Garrido, 2016). El que possibilitaria, entre d'altres aspectes crucials, que els educadors, a l'\u00e0mbit familiar, educatiu, de carrer\u2026, fossin m\u00e9s conscients a l'hora de detectar totes les circumst\u00e0ncies que provoquen una situaci\u00f3 de maltractament entre iguals.<\/p>\n\n\n\n

L'esquema b\u00e0sic d'aquest model \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

\"Estudiantes<\/figure>\n\n\n\n

Tot plegat ens donaria la possibilitat que els centres educatius fossin m\u00e9s conscients de la necessitat de parar el bullying des de mesures de detecci\u00f3 i prevenci\u00f3 eficaces que poguessin contribuir a fer que les potencials v\u00edctimes tinguessin m\u00e9s eines per poder actuar i els potencials executors fossin conscients que les seves frustracions personals i\/o vitals no s'atenuaran per exercir viol\u00e8ncia cap als seus iguals<\/strong>. Tot aix\u00f2, ha d'anar de la m\u00e0 d'ambients familiars saludables on el vincle paternofilial fugi de: la sobreprotecci\u00f3, l'exig\u00e8ncia excessiva o la manca d'exig\u00e8ncia, l'autoritarisme, el no establiment de l\u00edmits sans, etc.<\/p>\n\n\n\n

La prevenci\u00f3 de l'assetjament escolar ha de ser afrontat des dels centres i aules escolars a trav\u00e9s de accions transversals multidisciplinars,<\/strong> que vinculin el dia a dia dels alumnes i les seves demandes amb el curr\u00edculum i amb una forma pac\u00edfica de resoldre els problemes i conflictes siguin del car\u00e0cter que siguin.<\/p>\n\n\n\n

Casos reals de mediaci\u00f3 escolar. El treball en xarxa mitjan\u00e7ant projectes.<\/p>\n\n\n\n

Evidentment l'assetjament escolar es pot donar en qualsevol context i classe social. De fet, hi ha multitud de famosos que han estat objecte de bullying i altres tipus d'ab\u00fas a la seva inf\u00e0ncia. Vegem-ne alguns exemples:<\/p>\n\n\n\n

Lady Gaga va recon\u00e8ixer en una entrevista que va ser v\u00edctima d'assetjament des de petita perqu\u00e8 \u00abtenia un nas molt gran, els cabells castanys molt arrissats, i patia sobrep\u00e8s\u00bb. A aix\u00f2 se li sumava una personalitat \u00abdiferent\u00bb que va provocar, en diferents moments de la seva vida, i de manera constant, fos v\u00edctima de tota mena de burles i mostres d'assetjament.<\/p>\n\n\n\n

Bruce Willis va relatar que es tractava de l'experi\u00e8ncia \u00abm\u00e9s dura\u00bb que recorda i, si escau, l'assetjament es va relacionar amb el fet de ser tartamut.<\/p>\n\n\n\n

Tom Cruise, va explicar en una entrevista que va arribar a patir assetjament escolar fins a \u00abquinze escoles diferents\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Madonna<\/a> va donar a con\u00e8ixer que de petita no se sentia integrada, no hi havia \u201ccap grup del qual em sent\u00eds part\u201d i aix\u00f2 el porto a ser marginada en diferents moments de la seva vida tant a la inf\u00e0ncia com a l'adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

A Espanya, hi ha un cas especialment cridaner com \u00e9s el de James Rhodes<\/strong>, que a la seva inf\u00e0ncia va patir una situaci\u00f3 continuada d'ab\u00fas sexual per part d'un adult. I actualment s'ha convertit en un dels majors activistes Pro-Drets dels nens, tant \u00e9s aix\u00ed que la Llei Org\u00e0nica 1\/1996, de 15 de gener, de Protecci\u00f3 Jur\u00eddica del Menor, de modificaci\u00f3 parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil, per la Llei Org\u00e0nica 8\/2015, del 22 de juliol, i la Llei 26\/2015 , de 28 de juliol<\/strong>, \u00e9s coneguda popularment com \u201cLa Llei Rhodes\u201d. Aquesta llei combat la viol\u00e8ncia i els abusos sobre la inf\u00e0ncia i l'adolesc\u00e8ncia des d'una aproximaci\u00f3 integral, donant una resposta \u00e0mplia i multidimensional a aquesta. Per aix\u00f2 s'atorga una prioritat m\u00e0xima a la prevenci\u00f3, aix\u00ed com a la sociabilitzaci\u00f3 i l'educaci\u00f3. El que es pret\u00e9n \u00e9s realitzar una detecci\u00f3 preco\u00e7 d'aquesta viol\u00e8ncia per poder acabar-hi de manera r\u00e0pida i poder prestar l'assist\u00e8ncia necess\u00e0ria i la reintegraci\u00f3 dels drets vulnerats dels infants, tot posant al centre de l'actuaci\u00f3 la recuperaci\u00f3 de la v\u00edctima.<\/p>\n\n\n\n

Aquests sonats casos de \u201crecuperaci\u00f3 personal i social\u201d ens han de fer pensar que les estrat\u00e8gies que es posin en joc s\u00f3n crucials per possibilitar que l'assetjament escolar sigui detectat a temps i, amb aix\u00f2, hi hagi una veritable pr\u00e0ctica democr\u00e0tica, equitativa i justa als centres i aules escolars. Mostra d'aix\u00f2 \u00e9s el Projecte Atl\u00e0ntida, on la conviv\u00e8ncia \u00e9s un dels pilars fonamentals. \u00c9s una iniciativa oberta a la participaci\u00f3 de tots els agents educatius<\/strong>, amb la missi\u00f3 de promoure les idees i valors propis d'una educaci\u00f3 democr\u00e0tica. Com a tal, l'educaci\u00f3 democr\u00e0tica concep com la realitzaci\u00f3 plena del dret a l'educaci\u00f3 i compromet el seu esfor\u00e7 a aconseguir que aquest principi pugui arribar a ser compartit pel major nombre de professors i professores, fam\u00edlies i agents socials. Els seus objectius es dirigeixen a aconseguir bones pr\u00e0ctiques d'escoles per a tothom, millorant les condicions actuals d'escolaritzaci\u00f3 i intentant que la societat assumeixi la seva responsabilitat moral mitjan\u00e7ant un comprom\u00eds social ampli per una educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat (Bol\u00edvar i Luengo, 2007). Convertint-se en una de les xarxes de treball intercentres existents al nostre pa\u00eds. On la mediaci\u00f3 educativa \u00e9s un dels pilars fonamentals.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels projectes consolidats al nostre pa\u00eds, \u00e9s el de les comunitats daprenentatge basat en un conjunt dactuacions educatives d\u00e8xit dirigides a la transformaci\u00f3 social i educativa. <\/strong>Aquest model educatiu est\u00e0 en conson\u00e0ncia amb les teories cient\u00edfiques a nivell internacional que destaquen dos factors claus per a l'aprenentatge a l'actual societat: les interaccions i la participaci\u00f3 de la comunitat. Les comunitats d'aprenentatge impliquen totes les persones que de manera directa o indirecta<\/strong> influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament de les i els estudiants, incloent-hi professorat, familiars, amics i amigues, ve\u00efns i ve\u00efnes del barri, membres d'associacions i organitzacions ve\u00efnals i locals, persones volunt\u00e0ries, etc. El projecte, que va comen\u00e7ar a l'educaci\u00f3 obligat\u00f2ria el 1995, compta actualment amb m\u00e9s de 294 Comunitats d'Aprenentatge. A causa del seu \u00e8xit, les Comunitats d'Aprenentatge s'han est\u00e8s a nivell internacional, duent-se a terme a centres educatius del Brasil, i s'han estudiat dins del Sis\u00e8 Programa Marc de Recerca de la Uni\u00f3 Europea INCLUD-ED com una actuaci\u00f3 d'\u00e8xit per al foment de la cohesi\u00f3 social a Europa mitjan\u00e7ant l'educaci\u00f3 (CREA, 2006-2011). Partint dels somnis de tota la comunitat educativa<\/strong> ia trav\u00e9s del di\u00e0leg i la ci\u00e8ncia aquest projecte transformador est\u00e0 aconseguint un doble objectiu: superar el frac\u00e0s escolar i millorar la conviv\u00e8ncia<\/p>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El bullying \u00e9s qualsevol forma de maltractament psicol\u00f2gic, verbal o f\u00edsic, que es produeix de manera deliberada i continuada entre estudiants, independentment de la seva edat. S'estima que entre un 15% i un 50% nens i adolescents poden haver estat v\u00edctimes d'assetjament escolar en algun moment.<\/p>","protected":false},"author":26,"featured_media":41778,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[25],"tags":[313],"class_list":["post-41771","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ser-mediador","tag-mediacion-en-linea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/26"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41771"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41771\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}