{"id":35890,"date":"2022-12-20T17:21:27","date_gmt":"2022-12-20T16:21:27","guid":{"rendered":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/?p=35890"},"modified":"2022-12-20T17:21:31","modified_gmt":"2022-12-20T16:21:31","slug":"mediacion-educativa-y-pedagogia-didactica-de-la-muerte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/ser-mediador\/mediacion-educativa-y-pedagogia-didactica-de-la-muerte\/","title":{"rendered":"Mediaci\u00f3 educativa i pedagogia-did\u00e0ctica de la mort"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n\n\n\n

Mediaci\u00f3 educativa de la mort<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La mort <\/strong>\u00e9s un fenomen a la nostra vida que est\u00e0 present, paradoxalment, fins al dia del nostre darrer al\u00e8. Quan passa a prop nostre, ens obliga a recon\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia, aix\u00ed com la nostra pr\u00f2pia vulnerabilitat i condici\u00f3 finita. <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9, els uns i els altres, en major o menor mesura, hem conegut la mort a trav\u00e9s de la mort d'\u00e9ssers estimats, mai no hem viscut la nostra pr\u00f2pia mort, que es postula com una reflexi\u00f3 cont\u00ednua en el nostre esdevenir diari, a trav\u00e9s de preguntes que formulem que, molt a desgrat nostre, no tenen resposta. Savater (1999) ho descriu de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n\n\n

\n

Em moriria jo, tot i ser jo. La mort ja no era un assumpte ali\u00e8, un problema dels altres, ni tampoc una llei general que m'aconseguiria quan fos m\u00e9s gran, \u00e9s a dir: quan fos un altre. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 em vaig adonar llavors que quan arrib\u00e9s la meva mort continuaria sent jo, tan jo mateix com ara que me n'adonava. Jo havia de ser el protagonista de la veritable mort, la m\u00e9s aut\u00e8ntica i important, la mort de qu\u00e8 totes les altres morts no serien m\u00e9s que assajos dolorosos. La meva mort, la del meu jo! No la mort dels \u201ctu\u201d, per estimats que fossin, sin\u00f3 la mort de l'\u00fanic \u201cjo\u201d que coneixia personalment! \u00c9s clar que passaria d'aqu\u00ed molt de temps, per\u00f2\u2026 No m'estava passant en cert sentit ja? No era adonar-me que em moriria jo, jo mateix, tamb\u00e9 parteix de la pr\u00f2pia mort, aquesta cosa tan important que, tot i ser encara un nen, m'estava passant ara a mi mateix ia ning\u00fa m\u00e9s?<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Duel<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Per la seva banda, el duel \u00e9s un proc\u00e9s de transici\u00f3,<\/strong> un proc\u00e9s que suposa una afirmaci\u00f3 de terminaci\u00f3 de la vida i una afirmaci\u00f3 de continuaci\u00f3 de la vida. Quan mor una persona important i la fam\u00edlia i l'individu comencen a acusar la p\u00e8rdua, el m\u00f3n canvia i el significat es veu alterat, la vida es veu alterada. El proc\u00e9s de dol facilita trobar una nova identitat, canviar les coordenades, trobar un sentit nou. Al final, el proc\u00e9s de dol consisteix a construir una narrativa nova sobre la pr\u00f2pia hist\u00f2ria i la p\u00e8rdua soferta.<\/p>\n\n\n\n

Pedagogia i did\u00e0ctica de la mort<\/strong><\/h2>\n\n\n
\n
\"Mediaci\u00f3n<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La educaci\u00f3 per a la mort<\/strong> es fonamenta en la idea que, evitant-ne la negaci\u00f3, les actituds i les pr\u00e0ctiques que s'hi relacionen en la cultura occidental permetran que els individus i les institucions estiguin en millors condicions per enfrontar-la (Cantero, 2013). Per aix\u00f2, \u00e9s fonamental que, tant des de l'escola, com des d'altres entitats socials que treballen per millorar la qualitat de vida de diferents grups de persones, es formi els professionals i els alumnes i individus \u00abreceptors\u00bb dels seus serveis perqu\u00e8 elaborin un concepte i un proc\u00e9s de la mort menys artifici\u00f3s i condicionat a nivell cultural.<\/p>\n\n\n\n

Es pot entendre la pedagogia de la mort<\/strong>, a trav\u00e9s de la definici\u00f3 de De la Herr\u00e1n et al. (2021), \u00e9s a dir, la parcel\u00b7la de la pedagogia que investiga tot all\u00f2 relacionat amb la inclusi\u00f3 de la mort a l'educaci\u00f3 i l'ensenyament, partint de: la Did\u00e0ctica i organitzaci\u00f3 escolar, de la Teoria i hist\u00f2ria de l'educaci\u00f3 i dels M\u00e8todes de recerca i diagnosi en educaci\u00f3. Entenent, per tant, la did\u00e0ctica de la mort com l'aplicaci\u00f3 teoricopragm\u00e0tica de l'Educaci\u00f3 per a la mort. Orientant-se aquesta cap a fonamentar l'ensenyar, aprendre, desaprendre i reaprendre en funci\u00f3 de la (auto)formaci\u00f3 d'alumnes i professors (Herr\u00e1n i Cortina, 2007). <\/p>\n\n\n

\n
\"Female<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Incloent, entre altres aspectes, la planificaci\u00f3 did\u00e0ctica, el clima social, la motivaci\u00f3, l'aprenentatge formatiu, la metodologia did\u00e0ctica, els recursos, incloses les TIC, la did\u00e0ctica de la creativitat, l'avaluaci\u00f3 docent i discent, l'atenci\u00f3 a la diversitat, la tutoria (De la Herr\u00e1n et al., 2021). L'educaci\u00f3 per a la mort i la pedagogia de la mort en faciliten la consci\u00e8ncia com una Pres\u00e8ncia que omple la vida de sentit i de valor. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, proposen fer evident que la mort no nom\u00e9s existeix quan perdem alg\u00fa. Patim p\u00e8rdues al llarg de la vida, des que naixem. Abordar les p\u00e8rdues parcials des de la pedagogia de la mort facilita el desenvolupament de ferramentes que minimitzen l'efecte de desconcert que provoca la p\u00e8rdua i el patiment. Si atenem al relat de Savater (1999), podem observar com descriu una de les etapes de la vida en qu\u00e8 ens trobem amb aquest \u201cadonar-me'n\u201d, el descobriment de la pr\u00f2pia mort i fer-me conscient que \u201cjo tamb\u00e9 he de morir algun dia\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia finitud ens obre a la consci\u00e8ncia del propi Jo. I amb paraules de Savater: \u201cJo havia de ser el protagonista de la veritable mort, la m\u00e9s aut\u00e8ntica i important, la mort de qu\u00e8 totes les altres morts no serien m\u00e9s que assajos dolorosos. La meva mort, la del meu jo!\u201d Alhora que la consci\u00e8ncia de finitud ens desperta a la consci\u00e8ncia del propi jo, tamb\u00e9 ens desvetlla la seva mort.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 t\u00e9 a veure la pedagogia de la mort amb la mediaci\u00f3 educativa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\"Mediaci\u00f3n<\/figure>\n\n\n\n

La mediaci\u00f3 educativa<\/strong> \u00e9s la disciplina encarregada de construir eines per trobar possibles alternatives de soluci\u00f3 a les problem\u00e0tiques generades a l'\u00e0mbit educatiu. L'objecte final ha de ser la mediaci\u00f3 a trav\u00e9s d'iguals, at\u00e8s que entre ells hi ha una dimensi\u00f3 horitzontal que no \u00e9s caracter\u00edstica en altres tipus de relacions en aquest \u00e0mbit (com pot ser la relaci\u00f3 alumne-professor). Aquesta fomenta que els estudiants puguin resoldre i aprendre de les disputes interpersonals que es produeixen entre ells ia partir de la mateixa s'estableixen canvis en la forma que tenen els alumnes d'entendre i resoldre els conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Quin conflicte i possibilitat d'autogesti\u00f3 m\u00e9s gran que el fet d'assumir la mort d'un \u00e9sser estimat?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L'escola \u00e9s transmissora dels valors i tab\u00fas socials i la mort \u00e9s un tema que amb prou feines t\u00e9 cabuda als centres i aules escolars. Per tant, cal ressaltar el poder de la comunicaci\u00f3 i de la paraula tan presents al proc\u00e9s mediador. On es busca des del primer moment, igual que en el proc\u00e9s de dol, posar de manifest el que sentim per evidenciar com estem i qu\u00e8 volem. Tot i que la nostra cultura es fonamenta en l'\u00fas de la paraula, el silenci, moltes vegades, t\u00e9 tant poder comunicatiu i educatiu com aquesta. Tant \u00e9s aix\u00ed, que quan tenim un problema solem actuar evidenciant de manera impulsiva qu\u00e8 ens passa, tractant de resoldre'l el m\u00e9s aviat possible, sense donar-nos temps a meditar i reflexionar sobre les circumst\u00e0ncies i causes que van donar origen a una determinada situaci\u00f3 conflictiva.<\/p>\n\n\n

\n
\"Female<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

De la mateixa manera, quan afrontem la p\u00e8rdua d'un \u00e9sser estimat <\/strong>o algun \u00e9sser estimat d'alg\u00fa proper mor, intentem, per tots els mitjans, intervenir de manera immediata. Quan, en molts casos, el que es requereix \u00e9s un proc\u00e9s d'atenci\u00f3, escolta i observaci\u00f3 que ajudi la persona implicada<\/strong> a pair la situaci\u00f3 i prendre decisions, partint sempre d'un clima de seguretat i calidesa emocional.<\/p>\n\n\n\n

La idea principal de les diverses religions \u00e9s la de mostrar i fer complir, cadascuna des del seu enfocament particular, un codi moral sobre la vida, posant en morir el seu punt d'inflexi\u00f3 i conseq\u00fc\u00e8ncia fonamental, per tal de dotar-los d'un sentit m\u00e9s profund . Siguin quines siguin les creences de cada tradici\u00f3 i religi\u00f3, desplegar una mirada al voltant de la multiplicitat de versions que hi ha sobre la mort i sobre el \u201cm\u00e9s enll\u00e0\u201d eixampla la nostra pr\u00f2pia \u201cversi\u00f3\u201d, inevitablement influ\u00efda per la cultura. Alhora propicia una relativitzaci\u00f3 de les creences aplanant el cam\u00ed cap a una comprensi\u00f3 transcultural i transreligiosa de la vida i de la mort.<\/p>\n\n\n\n

 Per tot aix\u00f2, la mediaci\u00f3 en el proc\u00e9s de dol<\/strong> \u00e9s una eina indubtable, i gaireb\u00e9 imprescindible, ja que aspira a complir una s\u00e8rie d'objectius vitals dignes de menci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n