Les migracions de persones des de pa\u00efsos pobres fins a pa\u00efsos amb un nivell econ\u00f2mic m\u00e9s gran, \u00e9s un s\u00edmptoma clarivident que la globalitzaci\u00f3 dels sistemes i recursos productius no \u00e9s gaudida d'igual manera per tots, ja que la gran majoria de persones no s\u00f3n beneficiaris directes de els mateixos (Trujillo, 2008).<\/p>\n
La desigualtat pot ser entesa com el fet que les difer\u00e8ncies entre les persones siguin el resultat de relacions de poder i que es generin situacions de desavantatge per poder sortir de les situacions esmentades.<\/p>\n
Un\/a immigrant no viu en una democr\u00e0cia, ja que no t\u00e9 el control sobre el seu dest\u00ed, ni t\u00e9 acc\u00e9s als mateixos canals de participaci\u00f3 que els ciutadans (aquells\/es que tenen la nacionalitat d'un pa\u00eds determinat). \u00c9s paradoxal el fet que hi hagi persones que visquin dins del nostre territori de forma permanent i que no puguin beneficiar-se dels b\u00e9ns de la democr\u00e0cia com qualsevol ciutad\u00e0\/ana. En aquest sentit, ser immigrant equival a no tenir poder (referit al poder del donem<\/em>, de la democr\u00e0cia).<\/p>\n Podem afirmar, sense cap mena de dubte, que no pot ser considerada democr\u00e0tica una societat on les persones que hi viuen no tenen les mateixes oportunitats d'acci\u00f3 p\u00fablica i d'acc\u00e9s a serveis p\u00fablics per raons que no depenen de la seva voluntat.<\/p>\n El fet que persones amb un mateix sistema de drets no siguin tractades de manera igual, ni puguin accedir, ni se sentin plenament representades a les diferents esferes p\u00fabliques per raons que no depenen estrictament de la seva voluntat, sin\u00f3 per causes, trets i propietats de naixement, \u00e9s contrari a un veritable sistema de valors plurals i democr\u00e0tics.<\/p>\n Els prejudicis poden ser entesos com el conjunt de creences i impl\u00edcits que acompanya una concepci\u00f3 del m\u00f3n determinada i que t\u00e9 una funci\u00f3 explicativa sobre les interpretacions que donem a les coses. Per aix\u00f2 enfrontar-se als prejudicis, les preconcepcions i els estereotips sigui una activitat arriscada, ja que pot provocar reaccions emocionals i arribar a posar en dubte, d'alguna manera, una part integral de la persona, la que us ajuda a tenir una concepci\u00f3 coherent de la seva vida.<\/p>\n Dins del nostre context d'interpretaci\u00f3, els prejudicis que es produeixen al voltant del proc\u00e9s de multiculturalitat no s\u00f3n un obstacle, sin\u00f3 un indici que el mateix proc\u00e9s est\u00e0 tenint lloc i que est\u00e0 pressionant l'estructura b\u00e0sica i hegem\u00f2nica.<\/p>\n Hi ha dos tipus d'arguments explicatius: des del pla social i des del pla estructural. El primer argument ens diu que la proced\u00e8ncia dels estereotips \u00e9s eminentment social, mentre que el segon localitzaria la producci\u00f3 d'estereotips a les mateixes estructures institucionals. Amb aquest segon, es tendiria a legitimar estructuralment molts dels estereotips socials que es basen en premisses com ara que l'immigrant \u00e9s vist com a font d'inseguretat (lleig, brut, sospit\u00f3s, delinq\u00fcent\u2026 culpable).<\/p>\n Els discursos alternatius han d'acompanyar els processos de canvi que produeix la multiculturalitat i no fer trucades in\u00fatils de resist\u00e8ncia al canvi, on es nodreixen els estereotips. Aquests discursos s'han d'articular amb la intenci\u00f3 de fomentar no nom\u00e9s una visi\u00f3 pluralista de les cultures, sin\u00f3 tamb\u00e9 una visi\u00f3 cultural de les diferents religions que hi ha i denunciar p\u00fablicament els discursos que mant\u00e9 la mateixa estructura en sectors tan importants com l'educaci\u00f3, com la visi\u00f3 negativa hist\u00f2rica de \u201cmoros i cristians\u201d, per posar un exemple simb\u00f2lic important.<\/p>\n Significar, que els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n els principals canals de mediaci\u00f3<\/strong> entre el racisme institucional i el racisme social. Els mitjans simplement retroalimenten els estereotips. Fomenten no nom\u00e9s la seva creaci\u00f3, sin\u00f3 que contribueixen de manera directa a la seva consolidaci\u00f3 i manteniment al llarg del temps. Supeditats a la l\u00f2gica de mercat de not\u00edcies, solen generalitzar el mateix proc\u00e9s de multiculturalitat i particularitzar tan sols els efectes negatius per a la ciutadania i les estructures establertes.<\/p>\n Els mitjans haurien de constituir un discurs que incid\u00eds a socialitzar la ciutadania sobre aquest proc\u00e9s i contribuir a generar ments multiculturals.<\/strong> Seguir un discurs que afavoreixi l'acomodaci\u00f3 dels immigrants i dels ciutadans a les diferents esferes p\u00fabliques, en lloc de proporcionar arguments que justifiquin les zones de conflicte i que ho interpretin com a font d'inestabilitat, d'inseguretat i d'amena\u00e7a al nostre ordre social i pol\u00edtic (Zapata, 2004; Trujillo, 2008).<\/p>\n El multiculturalisme no \u00e9s una realitat de disseny que es pugui construir des de dalt, per decisions de l'elit pol\u00edtica o de l'acad\u00e8mia, sin\u00f3 des de baix, per la ciutadania i els diferents actors que treballen quotidianament en la gesti\u00f3 del proc\u00e9s. La multiculturalitat \u00e9s una evid\u00e8ncia, perqu\u00e8 la realitat ens mostra la coexist\u00e8ncia, que no pas conviv\u00e8ncia, de diferents cultures, lleng\u00fces, costums, religions (Laghrich, 2004).<\/p>\n La interculturalitat t\u00e9 com a prop\u00f2sit assolir una societat en la qual no es vulnerin els drets humans i es camini cap a una conviv\u00e8ncia pac\u00edfica i harmoniosa entre tots els \u00e9ssers humans.<\/strong><\/p>\n La interculturalitat \u00e9s la interacci\u00f3 positiva en la relaci\u00f3 entre l'aut\u00f2cton i el for\u00e0, \u00e9s acostar-se a l'altre sense pors, m\u00fatua adaptaci\u00f3, no \u00e9s l'assimilaci\u00f3, com es va plantejar en alguns pa\u00efsos europeus (amb resultats funestos per a la conviv\u00e8ncia). Aix\u00ed, doncs, tindrem una societat pac\u00edfica, lliure, solid\u00e0ria i respectuosa, en definitiva una societat intercultural: si estem junts i barrejats, si estem disposats a escoltar-nos l'un a l'altre, si tots fem un esfor\u00e7 per q\u00fcestionar les veritats absolutes sobre tal o qual cultura (Laghrich, 2004). Per aix\u00f2 \u00e9s important el mediador\/a per ajudar a construir ments multiculturals.<\/p>\n Una ment multicultural \u00e9s aquella que t\u00e9 una visi\u00f3 pluralista del m\u00f3n, que rebutja les concepcions unilaterals i etnoc\u00e8ntriques, que deixa de pensar en termes universals i que en gaireb\u00e9 tots els raonaments sempre hi ha un context i t\u00e9 localitzades les accions que suposa.<\/p>\n El mediador\/ la mediadora intercultural ha de ser, per tant, un pont entre dues o m\u00e9s cultures<\/strong>, un pont amb un punt de partida i un altre d'arribada; ha de con\u00e8ixer perfectament tots dos punts, la seva tasca \u00e9s fer el trajecte de manera prudent i equitativa per assolir l'objectiu de la travessia: unir, apropar, diluir tensions i aconseguir que hi hagi una comunicaci\u00f3 real entre les dues parts.<\/p>\n A la Escola Internacional de Mediaci\u00f3<\/strong>, impulsem aquest \u00e0mbit per tal de facilitar l'acostament entre grups socioculturals i \u00e8tnics diferents. Amb el nostre curs especialitzat en mediaci\u00f3 intercultural<\/a> formem futurs mediadors\/es perqu\u00e8 fomentin una millor relaci\u00f3 i integraci\u00f3 entre membres de diferents cultures<\/strong>.<\/p>\n Coneix m\u00e9s sobre la mediaci\u00f3 intercultural<\/strong> prement aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Bibliografia de suport:<\/strong><\/p>\n Laghrich, S. (2004). Reflexions sobre la mediaci\u00f3 intercultural. Revista Electr\u00f2nica d\u00b4Estudis Filol\u00f2gics, 8.<\/em> Recuperat de https:\/\/www.um.es\/tonosdigital\/znum8\/estudios\/11-Salou.htm<\/a><\/p>\n Trujillo, JJ (2008). La multiculturalitat: una perspectiva des del conflicte. Revista de Ciutadania, Migracions i Cooperaci\u00f3, 5,<\/em> 11-23. Recuperat de http:\/\/ibdigital.uib.es\/greenstone\/collect\/cd2\/import\/fainmigrantesbaleares\/faib0003.pdf<\/a><\/p>\n Zapata, R. (2004) Multiculturalitat i immigraci\u00f3.<\/em> Madrid: S\u00edntesi.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les migracions de persones des de pa\u00efsos pobres fins a pa\u00efsos amb un nivell econ\u00f2mic m\u00e9s gran, \u00e9s un s\u00edmptoma clarivident que la globalitzaci\u00f3 dels sistemes i recursos productius no \u00e9s gaudida d'igual manera per tots, ja que la gran majoria de persones no s\u00f3n beneficiaris directes de els mateixos \u2026 Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[155],"tags":[],"class_list":["post-3013","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mediacion-intercultural"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3013"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3013\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/eimediacion.edu.es\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}